Angle (poble germànic)

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre un poble germànic. Per a d'altres significats, vegeu angle (desambiguació).

Els angles (alemany: Angeln, anglès antic: Englas, llatí: singular anglus, plural anglii) foren un poble germànic, provinents d'Angeln en Schleswig, que durant el segle V s'establiren a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya. Les parts meridional i oriental de l'illa foren anomenades posteriorment Engla-lond (en anglès antic, "terra dels angles"), doncs Anglaterra.

Taula de continguts

1 Antecedents històrics
2 La influència dels angles a la Gran Bretanya
3 St. Gregori
4 Referències
5 Enllaços externs

[edita] Antecedents històrics

Possiblement el primer esment dels angles fou registrat per Tàcit en Germania, capítol 40, en el qual es fa menció dels Anglii repassant una llista de les tribus germàniques. No donà indicació precisa sobre la seua posició geogràfica, però declarà que, junt a altres sis tribus, Incloent els Varini (ulteriorment, els Warni), adoraren una deessa anomenada Nerthus, de la que el sanctuari està situat en "una illa en l'oceà." Ptolemeu en la seua Geografia (ii. 11. § 15), mig segle després, els ubica amb més precisió entre el Rin, més bé potser l'Ems, i l'Elba, i parla d'ells com a una tribu rellevant de l'interior. Desafortunadament, per contra, amb una comparació del seu mapa i les probes subministrades per Tàcit i altres escriptors romans que les indicacions que ens aporta no són correctes. Degut a l'incertesa d'aquests passatges hi ha moltes especulations concernant l'ubicació original dels Angli. Una de les teories, la qual no obstant això, és pot mitjanament recomanar, és que residien en la conca de Saale (en les cercanies del cantó Engilin), del que es pensa que la Lex Angliorum et Werinorum hoc est Thuringorum n'és originària. En l'actualitat la majoria dels erudits creuen que els Angli visqueren al principi en les costes del baltic, probablement en la part septentrional de la península Jutlàndia (danès Jylland, anglès Jutland). El testimoni d'aquesta opinió prové de les tradicions angleses i daneses que comerciaven amb persones i pels fets del segle IV (vegeu més avall), i en part pel fet de que com descriu Tàcitus es troben afinitats soprenents amb el culte a Nerthus en la religió escandinava, especialment en la sueca i la danesa. Les investigacions sobre aquest subjecte ha tornat en realment probable que l'illa de Nerthus era Sjaelland (en anglès Zealand), i és més endavant quan fou remarcat que els reis de Wessex traçaren llurs ascendència al fi de compte a un cert Scyld, qui és clarament identificat amb Skiöldr, fundador de la família reial danesa (Skiöldungar). En la tradició anglesa esta persona està emparentada amb "Scedeland" (pl.), i.e. Escandinàvia, mentre que en la tradició escandinava és especialment associat amb l'antiga residència reial a Leire en Sjaelland.

Bede declara que els angles adès d'arribar a Gran Bretanya vivien en una terra anomenada Angulus, i un testimoni similar hi és donat a l'Historia Brittonum. El rei Alfred el Gran i el cronista Æthelweard identifiquen aquest indret amb el territori que ara s'anomena Angel en la província d'Schleswig, encara que deu de haver sigut una extenció més gran, i la seua identificació correspon perfectament a les indicacions oferides per Bede. La confirmació completa es reforçada per les tradicions angleses i daneses concernint als dos reis anomenats Wermund i Offa, de qui la reial família merciana descendia, i de qui les cròniques conecten amb Angel, Schleswig i Rendsburg. La tradició danesa ha preservat memòries dels dos governants de Schleswig, pare i fill, en llur servei, Frowinus (Freawine) i Wigo (Wig), de qui la família reial de Wessex pretén descendir. Durant el segle V els Angli invadiren Gran Bretanya, després d'aquell temps llur nom no es reprodueix en el continent excepte en el document mencionat més amunt.

La província de Schleswig demostrà ser exepcionalment rica en antiguitats primitives que daten aparentment dels segle 4^rt i 5^è. Als lloc on es trobaren, menció especial del crematori del cementeri a Borgstedterfeld, entre Rendsburg i Eckernförde, que ha cedit algunes urnes i raspalls estretament semblants als trobats en tombes paganes a Anglaterra. De major importància són els grans dipòsits a Thorsbjaerg (en Angel) i Nydam, el quals contenen grans quantitats d'armes, ornaments, articles de roba, instruments agrícoles, etc.., i en últim lloc vaixells. Gràcies a aquests descobriments som capaços de reconstruir una image aproximada de la civilització angla en el periode posterior a l'invasió de Gran Bretanya.

Alguns historiadors els identifiquen amb els angrivaris i quan eren a Schleswig tenien com a veïns als varns o varins (al sud) i els saxons (al sud-est). Al segle II una part van emigrar a Turíngia al costat dels varns o varins, i al segle IV es van fusionar als hermundurs i van donar origen als turingis. Els angles del Schleswig van emigrar a Britània al segle V.

[edita] La influència dels angles a la Gran Bretanya

D'acord a certes fonts, com la "Venerable Bede", després de la invasió de la Gran Bretanya, els angles es van dividir i van fundar els regnes de "Nord Angelnen" (Nortúmbria), "Ost Angelnen" (Anglia de l'Est), i "Mittlere Angelnen" (Mèrcia). Gràcies a la influència dels saxons, les tribus van ser anomenades "anglo-saxones" pels normands. Hi ha una regió al Regne Unit que encara es coneguda com a "Ànglia de l'Est".

El centre de la pàtria angla en la porció nord-est de l'actual estat federat alemany de Schleswig-Holstein, ell mateix en la península de Jutlàndia, és on foren establertes les restes d'aquest poble, una menuda forma peninsular roman anomenada Angeln hui i forma un triangle dibuixat aproximadament des de l'actual Flensburg en el fjord Flensburger fins a Kiel llavors fins a Maasholm en l'ancorada Schlei.

En algun cas, aquest petit punt de localització relativament oriental de l'origen del grup tribal dels Angeln ha dut cap a un dels misteris duradors de l'invasió anglo-saxona: com és possible que els Anglens foren freqüentment esmentats com a colonitzadors de l'antiga Gran Bretanya en totes les fonts escrites antigues i medievals, metre la proba del veïnatge i les molt més poderoses activitats colonitzadores concomitants dels frisons en Gran Bretanya han sigut limitades a descobriments arqueològics, i únicament més a sovint a deduccions lògiques i inferències? Clar que els frisons són conegut per habitar la terra directament en el pas d'alguna ruta migratòria entre Angeln i Gran Bretanya (excepte per la llarga i dificultosa ruta marítima per el mar al voltant de la punta septentrional de Dinamarca), i, de fet, habitaren terres entre l'antic domini Saxó i Bretanya; però, rarament ha sigut nomenats com havent pres part en la vasta migració.

[edita] St. Gregori

Els angles són el tema d'una llegenda sobre el papa Gregori I. De forma resumida explica que Gregori va observar com infants angles de Deira eren venuts al mercat d'esclaus romà. Impressionat per la bellesa de llurs faccions i llurs ulls blaus preguntà per llur origen. Quan li contestaren que eren angles, va replicar amb un joc de paraules en llatí que pot ser traduït d'aquesta manera: "No angles, sino àngels". Se suposa que posteriorment es va decidir a convertir llur pàtria a la cristiandat.