Alexander Borodin
De Viquipèdia
Alexánder Porfírevitx Borodin Александр Порфирьевич Бородин) (Sant Petersburg, 12 de novembre de 1833 - Sant Petersburg, 27 de febrer 1887). Compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.
Fill il·legítim del príncep georgià Luka Gedevanishvili, qui el va enregistrar com a fill d'un dels seus servents. Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de Mili Balakirev.
El 1869 Balakirev va dirigir la primera simfonia de Borodin i en aquest mateix any va començar la composició de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, Franz Liszt va aconseguir que fóra interpretada en Alemanya el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia.
També el 1869 va començar a treballar en la composició de la seua òpera El príncep Igor, que és considerada per alguns la seua obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes Danses Polovotsianes, sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per Nikolai Rimski-Korsakov i Alexander Glazunov.
Malgrat ser un compositor reconegut, Borodin sempre es va guanyar la vida com a químic, camp en el qual era molt respectat, particularment pel seu coneixement dels aldehids. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis.
Les seues obres inclouen el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central, dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).
Borodin va morir en Sant Petersburg el 27 de febrer de 1887 i va ser soterrat en el cementeri Tikhvin del monestir Alexander Nevski.
