Albert Lebrun

De Viquipèdia

Albert Lebrun

Càrrec:	15è President de la República francesa (14è de la Tercera República)
Periode:	10 de maig de 1932 - 10 de juliol de 1940
Precedit per:	Paul Doumer
Succeït per:	Henri Philippe Pétain o Vincent Auriol (SFIO)
Naixament:	Mercy le Haut (Meurthe i Mosel·la, França), 29 d'agost de 1871
Defunció:	París, (Illa de França, França) 6 de març de 1950
Esposa:	?
Partit polític:	?

Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, Meurthe i Mosel·la , 29 d'agost, 1871 - París, 6 de març, 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.

Nascut en una família de camperols de Lorena, anà a l' École Polytechnique i a l' École des Mines, graduant-se a ambdúes amb les millores notes. Treballà com a enginyer de mines a Vesoul i Nancy, però deixà la professió als 29 anys per a dedicar-se a la política.

Lebrun va obtenir un escó a l'Assemblea Nacional el 1900 com a membre del Partit Republicà d'Esquerra. Més tard serví en el gabinet com a Ministre de Colònies el 1911-1914 i Ministre per a Regions Alliberades el 1917-1919. Es va unir a l'Aliança Democràtica, i fou escollit per al Senat francès el 1920, del qual en fou president el 1931-1932.

Fou escollit President de la República francesa després de l'assassinat de Paul Doumer el 6 de maig del 1932. Fou novament reescollit el 1939, degut al fet que era ben considerat per tots els grups polítics, però va detenir poc poder, i el 1940 fou obligat a acceptar la rendició davant Alemanya. Poc després fou substituït pel mariscal Henri Philippe Pétain, tot i que oficialment mai no va dimitir.

Va marxar a Vizille (Isère), però fou capturat pels alemanys el 27 d'agost de 1943 i confinat en un castell del Tirol. El 10 d'octubre, però, se li permeté tornar a Vizille degut a la seva mala salut, tot i que sota vigilància. Quan el 9 d'agost els aliats restauraren el govern francès, es va trobar amb el general Charles de Gaulle i reconegué el seu lideratge, tot dient que mai no havia dimitit formalment com a president perquè la dissolució de l'Assemblea Nacional no havia deixat ningú que acceptés la seva dimissió. Després de la guerra va viure retirat i morí de pneumonia a París.