Motî:menir 1
Èn årtike di Wikipedia.
menir 1 [o.n.]
1. ritche Flamind u Brusselwès. Rotez dins Nameur, ki voeyoz ? Des Espagnols, des Almands, des menirs, des plins d' cwårs ki fwaiynut aler l' comiece namurwès (J. Osselet).
2. grand monsieu. On dit eto: grosse legume, gros colé. F. personnalité.
3. li ci ki s' prind po on sfwait. Li solea plake sol vizaedje Des ptits menirs des ptits viyaedjes (L. Warnant). F. monsieur.
Disfondowes: mènîr, minîr, mènêr, mèn'hêr, mèn'hîr.
Etimolodjeye: calcaedje riwalonijhî do flamind "Mijn heer" (monsieu).
Omofone :
- menir (grosse pire)