Whistle
De Viquipèdia
En el seu sentit més estricte, "whistle" significa xiulet en anglès, però generalment sol fer referència a un tin o low whistle, un dels més famosos instruments irlandesos, i dels més significatius en la música celta.
El whistle és un instrument molt antic. El seu naixement cal cercar-lo a la Xina ara fa uns 5.000 anys, i no arribà a Europa fins al segle XI. Però no fou fins al segle XIX, a Anglaterra, que s'elaborà el whistle que avui en dia coneixem a mans de Clarke. L'anomenà "Tin Whistle" (també conegut com Penny Whistle, Irish Flute, Flageolet o Feadóg (en gaèlic). Era una petita flauta metàl·lica de 6 forats. Als anys 50, fou introduïda la boqueta de plàstic, la manera més usual de trobar-lo avui en dia. Ja als anys 70, Overton creà el famos Low Whistle (Whistle baix), afinat una octava per sota.
Avui en dia, existeixen multitud d'empreses dedicades a l'elaboració de Low i Tin Whistle en diferents països. N'hi ha de molt variats, amb diverses tonalitats (l'original és D), i de diferents materials: metall, bambú i fins i tot plàstic. Degut a la seva popularitat, actualment hi ha una gran quantitat d'artistes que interpreten el Whistle. A l'Estat espanyol, el més conegut és el gallec Carlos Nuñez.
