Terra Lliure
De Viquipèdia
Terra Lliure fou una organització armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a conèixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny de 1981, en el marc de la campanya "Som una Nació". La justícia i les forces de seguretat de l'estat espanyol consideraven el grup com un "banda terrorista".
Taula de continguts |
[edita] Formació i primeres accions
El 26 de gener de 1979 mor abatut per la policia en un control un membre de l’organització, Martí Marcó, i poc després, el 2 de juny mor Fèlix Goñi, i el membre del seu escamot Quim Pelegrí resulta greument ferit a l'esclatar una bomba a Barcelona i de resultes de la documentació recollida, es detenen Frederic Bentanax i Griselda Pineda, acusats de formar el braç armat de IPC. A resultes d'aquestes i altres detencions d'independentistes d'EPOCA, es van formar els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), com a una plataforma de defensa política dels independentistes empresonats, i Terra Lliure queda paralitzada durant uns mesos, mentre es consideren els errors de les accions empreses i es planteja un pla de treball.
[edita] Primera Assemblea
Durant l'any 1980 s'incorporen nous militants provinents d´altres projectes anteriors on la lluita armada era el referent principal: ex-membres d´EPOCA (Exèrcit Popular Català) o el FAC (Front d´Alliberament Català), o altres organitzacions independentistes, com el PSAN (Partit Socialista D'Alliberament Nacional) o IPC (Independentistes dels Països Catalans).
El 1981 es segresta el periodista espanyol Federico Jiménez Losantos, a qui alliberaren el mateix dia després que Pere Bascompte li dispararés un tret a la cama. El desembre del mateix any, la policia deté una vintena de persones, però només queden empresonats el mateix Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusats de pertànyer a Terra Lliure, mentre la resta son alliberats.
La I Assemblea de l’organització es va celebrar el 1982 a la Catalunya Nord (Rosselló) entre els 16 i 17 setembre, la primera part, i el 13 i 14 novembre, la segona part. Pocs dies després, el 15 i el 16 de novembre de 1982, la policia anuncia la descoberta d'un amagatall amb explosius i armament a la serra de Collserola, i aplica la llei antiterrorista a diverses persones, però només Carles Benítez i Xavier Monton romanen empresonats.
Arran de les detencions de militants, es produeix una crisi perquè la direcció no acceptava la crítica. Aquesta crisi resulta en l'expulsió d'alguns militants dissidents, que volien aturar l'activitat per entrar en una etapa de reflexió sobre el futur de la organització en la que participessin les organitzacions independentistes PSAN i IPC, i altres grups que participaven en la construcció de l'MDT (Moviment de Defensa de la Terra) com a aglutinador de l'independentisme, i que es va traslladar i debilitar a IPC.
[edita] Segona Assemblea
El 26 de gener de 1984 es celebra la II Assemblea, en la que s'aproven els Estatuts i la Declaració de Principis. El febrer de 1984 l'organització llança una revista anomenada "Alerta", per ser el seu mitjà de comunicació, on es publicarien els comunicats oficials, les accions dutes a terme i el que l´organització volia fer arribar al poble català.
El 18 de juliol de 1984 en un atentat a Alzira va morir Toni Villaescusa, qui es convertiria en la icona d'aquell 11 de setembre .
A principis de 1985 es produïren noves detencions: el 19 de gener a Puigcerdà, de Jaume Fernàndez, Montserrat Tarragó i Carles Sastre, refugiats des d'anys enrera a la Catalunya Nord, i el 20 gener, a Barcelona, Enric Pascual, a Alcanar (Montsià), Josep Lluís Rovira,i els cinc son conduïts a l'Audiència Nacional de Madrid. El 22 de gener es torna a detenir Pere Bascompte a Perpinyà. Altres independentistes i refugiats son interrogats i retinguts. Finalment, els casos de Enric Pascual i, Josep Lluís Rovira queden arxivats i queden en llibertat als pocs dies. El 16 de desembre el militant Joaquim Sànchez mor en esclatar-li l’artefacte que estava preparant, i en relació amb aquest fet és detingut Jordi Cort.
El febrer de 1986 Terra Lliure anuncia l'inici d'una campanya contra la celebració dels Jocs a Barcelona. Són detinguts, Joan Mateu i Antoni Ribas, acusats de pertànyer a Terra Lliure. Joan Mateu quedaria en llibertat i el seu cas arxivat.
El setembre de 1987 una bomba posada en el Jutjat de Les Borges Blanques, (Lleida) va provocar la caiguda d’una paret que mata una veïna. Aquest fet replantejarà les accions de l’organització.
[edita] Tercera Assemblea
A la III Assemblea, a l'estiu de 1988, desenvolupa tres documents per teoritzar i analitzar la realitat social del Moviment d´Alliberament Nacional. L’organització aprovà un ambiciós pla per al futur any olímpic, però una part dels membres comença a desmarcar-se, degut a la profunda crisi en l'independentisme combatiu, especialment de l'MDT i s'entra en etapa sense masses accions armades a partir dels anys 90.
[edita] Quarta Assemblea
Després del 1991, una facció (la IV Assemblea), liderada per Pere Bascompte abandona la lluita armada. La resta de la organització continua les activitats segons els paràmetres de la III Assemblea, tot i que sense gaire activitat armada fins la detenció, el juny de 1992, d'una seixantena de militants en el decurs de l’anomenada Operación Garzón (per Baltasar Garzón, el jutge que la va ordenar), poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, fet que féu anul·lar la capacitat operativa de Terra Lliure. El partit català Esquerra Republicana de Catalunya va fer de mitjancer per a la reinserció dels presos i per a la integració dels membres de l’organització en el partit, tot seguint el model de la via lituana no violenta per assolir la independència.
La dissolució formal fou feta pública el dia 11 de setembre de 1995, la Diada nacional de Catalunya. Els presos de l’organització acabaren essent alliberats, alguns fins i tot després de negar-se a tota mesura de benefici penitenciari.
