Subiluliuma I
De Viquipèdia
Subiluliuma I (rei hitita vers 1344-1320 aC) fou fill i successor de Tudhalias III.
Taula de continguts |
[edita] Títols i família
Portava els títols de "Sol meu", "Gran rei", "Heroi". "Rei d'Hatti" i probablement Labarnas. En el seu regnat s'esmenten tres reines: Tadu-Hepa (la reina mare), Henti (apareix a partir del tercer any) i Tawannanna (o Mal-Nikal). La darrera es coneguda per ser la filla del rei de Babilònia Burnaburiash II. Se li coneixen nombrosos fills: Arnuwandas II (el seu successor), Telepinus (sacerdot, gran sacerdot de Kizzuwatna i rei d'Alep), Piyasilis o Sarri-Kusuh (rei de Kargamis i virrei de Síria), Zannanza (enviat a Egipte per casar-se amb la vídua de Tutankhamon i esdevenir rei d'Egipte però assassinat pel camí), Mursilis (que va succeir a Arnuwandas II, amb el nom de Mursilis II), Muwatti (filla casada amb el rei Mushwiluwa de Mira i Kuwaliya), un filla de nom no conegut casada amb Mattiwaza de Mitanni; i altres filles casades amb prínceps vassalls dels que no es conserva el nom de cap dels dos. Subiluliuma I tenia també al menys una germana de nom desconegut que es va casar amb el rei Huqqana d'Hayasa i un germà anomenat Zida, que fou cap de la guàrdia reial.
[edita] Tractats
En el seu regnat va fer tractats (que es sàpiga) amb Huqqana d'Hayasa, amb Niqmad d'Ugarit, amb Aziru d'Amorru, amb el seu germà Telepinus nomenat rei de Khalap, amb Mattiwaza de Mitanni i amb Tette de Nuhase.
[edita] Fonts
La crònica del seu regnat es basa principalment en els "Fets de Subiluliuma" escrits en temps del seu fill Mursilis II.
[edita] Pujada al tron
Es possible que la successió correspongués per major legitimitat al seu germà petit Tudhalias el jove, però en la situació en que estava el regne calia un home fort; l'exèrcit i els oficials administratius donaven suport a Subiluliuma I. Probablement Tudhalias el jove fou assassinat al moment de morir Tudhalias III. Els que es van oposar (entre ells alguns familiars) foren enviats a Alashiya desterrats. El seu germà Zida fou nomenat cap de la guàrdia reial i el seu germà Telepinus fou nomenat gran sacerdot de Kizzuwatna.
Quant comencen les campanyes en les que no demana permís al pare (com feia abans) Hattusa ja devia estar en mans altra cop dels hitites; probablement el nou rei s'hi va establir i va participar a la seva reconstrucció de la que hi ha evidencies arqueològiques.
[edita] Les primeres campanyes
Les seves primeres campanyes foren contra Arzawa. Un atac d'Arzawa a Anisa i un altra ciutat el nom de la qual no s'ha conservat (acaba en ...isa) fou respost pel nou rei marxant a la zona i destruint l'exèrcit arzawà i a mes va destruir sis bandes enemigues (kashkes ?) a Huwana i set mes a les ciutat de Ni...i Sapparanda. Un altra invasió va tenir lloc a Tupaziya i a la zona de Mont Ammuna, on un cap anomenat Anna, que donava suport a Arzawa, va atacar la zona i després de saquejar Tupaziya va passar per un llac el nom del qual no s'ha conservat va arribar fins a Tawanuwa que també va atacar. Mentre atacava, Subiluliuma I va ocupar i destruir Nahuriya, Sapparanda i un altra ciutat de la que no es conserva el nom, i va anar a descansar a Tiwanzana. Allí, amb nomes sis carros i alguns soldats fou casualment sorprès per un contingent enemic (el fets diuen tot l'exèrcit enemic), al que va derrotar i va fer fugir als arzawans a la muntanya abandonant el botí. Llavors el príncep es va dirigir a Tuwanuwa on la resta de l'exèrcit se li va unir; el text no esta sencer però sembla que va poder derrotar a Anna i als seus aliats arzawans.
Després Subiluliuma I va derrotar a alguna banda de kashkes i es va dirigir a Anziliya, ciutat al país dels kashkes no molt lluny de Tapikka i després a les ciutats hitites de Pargalla, Hattina i Ha... on fou atacat per l'enemic, al que va derrotar, restaurant les ciutats devastades i restablint en elles persones, ramats i déus.
Llavors es va produir un atac a l'oest d'un home anomenat Anzapahhaddu, potser rei d'Arzawa, que es va apoderar d'algunes ciutat hitites. Subiluliuma I li va escriure i li va exigir el retorn de la zona ocupada però Anzapahhaddu el va ignorar; va esclatar la guerra. En el camí el rei de Mira, Mashwiluwa, que havia estat deposat per un germà (amb el suport d'altres germans) es va presentar al rei i li va demanar ajut. Subiluliuma I li va donar a la seva filla Miwatti com a dona però no el va poder ajudar a recuperar les seves terres. Va derrotar a Anzapahhaddu i va col·locar en tron d'Arzawa a Uhhaziti (però mes tard, mentre el rei era a Síria Arzawa es va independitzar).
En aquest temps Wilusa era regida per Kukkuni (identificat com el grec Kyknos, rei de Colones a la Troade i heroi de la guerra de Troia fill de Posidó, que segons la llegenda fou mort per Aquil·les) amb el que es mantenien bones relacions.
Una nova campanya es va fer contra Armatana, que com totes fou victoriosa.
Morta la reina mare Tadu-Hepa, la seva dona Hinti va esdevenir gran reina al cap d'uns tres anys de regnat. En aquest temps el seu fill gran Arnuwandas II fou designat també príncep hereu i el segon fill Telepinus fou nomenat gran sacerdot de Kizzuwatna (Subiluliuma I signa el decret del seu nomenament junt amb la reina, l'hereu i el cap de la guàrdia reial). La posició de sacerdot de Kizzuwatna implicava una especial lleialtat ja que havia de seguir la política reial fins i tot sinó el complaïa, i denunciar als que estigueren en contra i no podia intervenir en la successió (de manera que perdia el seus drets successoris) i a més tenia nombroses obligacions religioses.
[edita] La primera campanya de Síria
Mentre a Amurru (la Síria egípcia) un grup anomenat els apiru s'expandien, Subiluliuma I va fer la seva primera campanya oriental. Després de signar un tractat amb Artatama II que governava la part oriental de Mitanni (Assíria li pagava a ell el seu tribut) va deixar tancat a Tushratta a la part occidental del regne, rodejat per enemics a ambdós costats. Assegurada la tranquil·litat per aquest costat va començar per atacar Isuwa, vassall de Tushratta, i que havia acollit a tots els expulsats per els exèrcits hitites. La campanya a Isuwa fou un fracàs; el rei només va poder saquejar les terres d'Isuwa al oest de l'Eufrates. No podent fer mes progressos va avançar cap al sud i va atacar territori de Mitanni a Síria. Subiluliuma I diu que va avançar fins a les muntanyes del Líban però això implicaria que hauria sobrepassat els dominis hurrites i hauria entrat als egipcis (per sota de la línea Sumur-Cadeix, cosa poc probable, donat les bones relacions que pretenia mantenir amb Egipte. Amb tot la presencia hitita i la facilitat de les conquestes del territori hurrita, no van passar desapercebudes per el rei de Biblos, Rib-Hadda, que en va cridar l'atenció a la cort egípcia. Mitanni per la seva banda va respondre als hitites saquejant les terres a l'oest de l'Eufrates que havien caigut en mans hitites.
Quant Tushratta va començar a recuperar els territoris sobre els que s'havien imposat els hitites, Abdi-Asirta d'Amurru, que segurament s'havia apoderat d'alguns territoris abans hurrites, va intentar ser lleial als dos grans reis (el faraó i el rei de Mitanni) a cadascun pels territoris corresponents. Aquesta maniobra fou denunciada per Rib-Hadda rei de Biblos. Abdi-Asirta va visitar Mitanni i això va fer reaccionar als egipcis que van enviar tropes a la zona. Abdi-Asirta va demanar ajut al rei de Mitanni que no li va contestar. Finalment la seva pròpia gent va matar a Abdi-Asirta. Els seus fills van reunir als lleials i encara van conservar les posicions paternes encara que no Biblos, però van contraatacar en els següents mesos i Pu-Bahla, un dels fills, es va apoderar d'Ullassa, Ardata, Wahliya, Ampi i Sigata.
[edita] La segona campanya de Síria
Subiluliuma I va tornar llavors a Síria. Va creuar a la part oriental de l'Eufrates i es va apoderar d'Isuwa (de la que ja dominava la part al oest de l'Eufrates) que fou annexionada. Tot seguit va ocupar Altxe o Alse, just al sud, i el districte de Kutmar, i va instal·lar com a príncep vassall a Antaratli d'Altxe, al que va cedir Kutmar. Tenia obert el camí al districte de Suta que portava a la capital de Mitanni, Washukanni. Subiluliuma va enviar un missatge a Tushratta que va decidir esperar a l'hitita a la ciutat i no arriscar en un enfrontament a camp obert. Quant Subiluliuma es va acostar Tushratta va fugir sense lluitar aparentment retirant-se a Síria; però el rei hitita no va poder conquerir la capital (tot i que s'ho va atribuir) i es va haver de limitar a saquejar el districte de Suta.
Tushratta mentre era a Síria va conduir campanyes contra vassalls deslleials o revoltats. Subiluliuma, després de devastar Suta, va tornar a creuar l'Eufrates, en persecució de Tushratta, cap a Síria. En aquest lloc es va adonar de l'extraordinària fragmentació política: cada ciutat important, cada vall, o comarca, tenia el seu cap, un xeic o un rei.
El primer gran territori que va conquerir fou Nuhase (o Nuhassi) que tenia al menys dos reis, els quals son coneguts (Sarrupsi i Addu-Nirari); un era segurament vassall hurrita i l'altra egipci (Addu-Nirari era sens dubte vassall egipci). Sarrupsi, probablement revoltat contra Mitanni (potser inicialment pensant en Egipte com alternativa o potser a favor d'Artatama II), es va sentir amenaçat per l'arribada de Tushratta i devia considerar prudent declarar-se vassall de Subiluliuma, que era tant a la vora. Subiluliuma es va apoderar de Nuhase (o al menys de part) i va expulsar a Tushratta de les seves possessions. Però una vegada salvat, Sarrupsi es va separar de l'aliança hitita, no es sap perquè, i fou deposat i la part del regne que li corresponia fou donada a un rei vassall anomenat Takip-Sarri, fins llavors rei d'Ukulzat, una de les ciutats de Nuhase.
Subiluliuma va escriure al altra rei de Nuhase, Addu-Nirari i li va demanar la submissió. Addu-Nirari va demanar ajut al seu senyor el faraó. Es va aliar a Itur-Addu rei de Mukish (Alalakh) i Aki-Tesup rei de Niya i junts van atacar a Ugarit, el rei de la qual Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalició antihitita (en una carta el rei hitita li demana que no li sigui hostil però evita utilitzar la paraula submissió). A mes era massa al sud per considerar la seva llavors la submissió.
Subiluliuma va ocupar Khalap, que havia escapat al seu control segurament durant l'atac de Tushratta, i va col·locar en el tron de la ciutat a son germà Telepinus, gran sacerdot de Kizzuwatna. Fou conegut com Telepinus I de Khalap "el sacerdot". Mentre els atacs continuats d'Alalakh-Mukish, Niya i Nuhase sobre Ugarit van obligar al rei Niqm-Addu II a buscar ajut, i es va dirigir al rei hitita al que va oferir la submissió. Subiluliuma va enviar tropes que van expulsar als atacants i al mateix temps va capturar Alalakh. El rei d'Ugarit va fer valuosos regals als comandants hitites que havien salvat la ciutat i després va anar a Alalakh a fer submissió personal al rei hitita. Fou el primer vassall egipci que va canviar de bàndol. Poc després se li va sotmetre el príncep Takuwa, titulat pels hitites "rei de Niya", germà d'Aki-Tesup de Niya, que probablement governava algun districte com a vassall de son germà; al seu retorn el seu germà li va confiscar els territoris que posseïa i els capitosts del regne, Hesmiya, Habahi, Birriya i Nirwabi, van mobilitzar les seves forces i es van unir a les de l'anomena't rei d'Arahati, Akiya, probablement destronat i en guerra, i junts van conquerir la ciutat d'Arahati per després utilitzar les forces combinades per formar una coalició contra els hitites. Però Subiluliuma els va derrotar i els va fer presoners a tots i se'ls va emportar ca a Hatti quant va tornar.
Després de la victòria sobre Niya es va dirigir al sud, en direcció a Qatna. La primera fita fou Apa (Apina o Upe), regió que al menys en part era controlada per Egipte. En aquest moment Suttarna, rei de Cadeix (vassall egipci) i el seu fill Aitaqqama, que potser es van sentir amenaçats, van atacar als hitites tot i que aquest no va fer cap moviment per atacar Cadeix. El rei hitita els va derrotar i es van refugiar a la ciutat de Abzuya, ciutat que fou assetjada i conquerida, i Suttarna, el seu fill i altres familiars (fills, germans) fets presoners (igualment van marxar amb el rei cap a Hatti). Tot seguit el rei va tornar contra Apa, el rei de la qual era Ariwanna, i tenia com a vassalls als nobles Wambadura, Akparu, i Artaya; foren derrotats per l'hitita i igualment fets presoners.
Mentre a Amurru, un dels fills d'Abdi-Asirta anomenat Aziru, va escriure a Subililiuma i es va declarar el seu vassall. El rei hitita diu "Aziru, rei de la terra d'Amurru, a les portes del territori egipci, esdevingué vassall del "Sol meu", rei d'Hatti. I el gran rei, "Sol meu", se'n va alegrar molt. I Aziru també. Perquè Aziru va venir a agenollar-se als peus del "Sol meu" des la porta del país egipci, i el "Sol meu", gran rei, va aixecar a Aziru i el va elevar a rei entre els seus germans". Probablement cal interpretar aquesta cita com que un dels germans es va sotmetre als hitites i fou proclamat rei d'Amurru pel rei hitita. Si els altres germans ho van acceptar de bon grau o n, no es coneix, però per aquell temps Aziru ja havia esdevingut la principal figura entre els germans. Així els hitites van passar a dominar Sumur, Ullassa (Ullaza), Irqata, Ardata, Tunip, i el mont Líban. El tractat de vassallatge s'ha conservat en tres versions en acadià i una en hitita. El tribut es va fixar en 300 shekels d'or. I les obligacions esmentades, a part de les normals ("els mateixos amics, els mateixos enemics") foren; prohibició de contactes amb l'enemic, ajut per l'alliberament de presoners hitites, retorn dels fugitius (només es fugitius hitites que passaren a Amurru, sense reciprocitat), i ajut al rei contra qualsevol revolta; el rei prometia també ajut en cas de dificultats. Algunes guarnicions hitites es van establir a Amurru.
Només sortir els hitites de Síria el rei de Qatna, Akizzi, que s'havia hagut de sotmetre als hitites, va retornar a l'obediència egípcia i va escriure al faraó. A Cadeix, després de la derrota de Suttarna, un fill d'aquest, Aitaqqama es va fer amb el poder probablement nomenat pels hitites, però després de la sortida d'aquestos també insistí en una carta en la seva lleialtat al faraó. El mateix Aziru fou cridat a Egipte per ser investit com Hazzanu (oficial egipci d'Amurru) i finalment i va anar i va obtenir el nomenament. A Biblos el rei Rib-Hadda i el seu successor Ili-Rapih, van romandre lleials aliats d'Egipte.
[edita] La campanya de Mitanni
A Mitanni, Tushratta va ser assassinat per un fill i alguns oficials. Subiluliuma va reconèixer llògicament com únic rei a Artatama II (al que s'havia entregat Washukanni), que fins llavors nomes era reconegut com a rei dels hurrites, però no de Mitanni; però Artatama devia ser bastant gran, i havia deixat de fet el govern al seu fill Shuttarna III, que actuava com a coregent. Shuttarna va retornar les portes de plata i or del palau d'Assur que Mitanni tenia com a trofeu, i va retornar a Altxe els regals emmagatzemats d'or i plata; va exterminar a la casa de Tushratta i els va confiscar les propietats; va destruir el palau i va exterminar a les cases principals de nobles; alguns nobles foren extradits a Assíria i a Altxe i altres empalats a la ciutat de Taite (probablement la seva capital habitual). Suttarna va establir la seva capital a Taite, mentre un altra ciutat Irrite, a la regió d'Harran, també adquiria importància. Un contingent amb dos-cents carros de combat dirigits per un home anomenat Aki-Teshub, probablement de la família de Tushratta, va fugir a Babilònia. El fill de Tushratta, Kili-Teshub va intentar recuperar el poder a la capital però no ho va aconseguir. Artatama II i el seu fill van gaudir de l'amistat de Subiluliuma (que fa tanmateix una declaració de no haver estat mai a Mitanni ni haver pres res de allí) i fins i tot i va enviar ramats, ovelles i cavalls per ajudar en època d'escassetat. Mes tard, per causes desconegudes, les relacions amb Shuttarna, van empitjorar. S'especula com a causa possible que Shuttarna era favorable a l'aliança assíria i que el pagament de tribut a Assíria era incompatible amb la lleialtat als hitites.
Durant uns anys, els fets de Subiluliuma s'aturen, i nomes hi ha referències a algunes cartes de les activitats d'un comandant hitita a Síria, anomenat Lupakki, que va fer una campanya a Amqa.
[edita] Campanyes contra els kashka
Quant els fets continuen Subiluliuma estava fent una campanya a la regió de la muntanya Zukkuku, a les terres dels kashka, on va fortificar les ciutats d' Athulisa i Tuhupurpuna. Després va passar al cor de les terres kashkes, a Almina, considerat una terra on els hitites mai podrien entrar; però Subiluliuma ho va fer, va derrotar als kashkes i va fortificar Almina establint un comandament hitita pel territori, colocant-se ell mateix a l'anomenada muntanya Kuntiya, a la regió del riu Sariya va col·locar a Himiuli, que abans exercia un alt lloc a la cort (era cap de vins), i a Hannutti, cap dels carros de combat, el va situar a la ciutat de Parparra. Els civils hitites van establir estacions a les ciutats dels kashka (que no estaven fortificades) i es van reassentar a les seves ciutats emmurallades, i es va reforçar l'inicial fortificació d' Almina. A Urawanni i Kuwatnaziti, dos alts càrrecs de la cort, els va enviar contra la terra de Kasula on van establir el domini hitita i van tornar amb 1000 presoners i botí. Una plaga que va esclatar entre l'exèrcit hitita fou aprofitat pels kashka per atacar les ciutats emmurallades, però no les van poder ocupar, i l'actuació de l'exèrcit va pacificar altre cop el territori. Llavors Subiluliuma va conquerir la terra de Tumanna, i la va fortificar. El nebot del rei Hutupiyanza, fill del cap de la guàrdia reial, Zita, fou enviat a la terra de Pala on es van establir fortificacions hitites per controlar als habitants, que devien ser hostils.
El rei va passar el hivern a Hattusa, i a la primavera va tornar a sortir en campanya cap al nord. Va marxar primer contra Istahara, ciutat important del nord que estava en mans dels kashka que va reconquerir i tot seguit va reconquerir les ciutats de Manaziyana, Kalimuna i altres que no serien gaire llunyanes (es creu que totes eren dependencies administratives de Istahara). Aquesta campanya devia ser complicada doncs li va ocupar tot l'any, fins que al hivern va retornar a la capital.
[edita] Tercera campanya de Síria
Mentre al sud Telepinus I de Khalap va fer un tractat amb la ciutat i el territori d'Arziya i amb el territori de Karkemish, però la ciutat mateix de Kargamis o Karkemish va refusar signar un tractat, i la va secundar la ciutat de Murmuriga. Telepinus va enviar 600 carros a Murmuriga sota el comandament del general Lupakki i va decidir anar a Hattusa per consultar que fer amb el seu pare, però quant va saber que Subiluliuma estava a Uda fent cerimònies religioses va alterar el seu camí i es va dirigir a Uda. Mentre Murmuriga, després de ser ocupada fou evacuada pels hitites i només marxar van arribar tropes hurrites que van assetjat a la guarnició. Al mateix temps els egipcis es van presentar a Cadeix i la van ocupar. Nuhase es va sotmetre als egipcis.
En una data que s'ha fixat vers el 1327 aC Subiluliuma va concentrar les seves tropes a la ciutat de Talpa a la terra de Tegarama però no va atacar Mitanni personalment sinó que va enviar al seu germà Zita i al seu propi fill i hereu Arnuwandas; aquestos van derrotar als hurrites i van posar el seu exercit en fuita. Llavors Subiluliuma va marxar contra Kargamis que va assetjar. Durant el setge el general Lupakki i un general anomenat Tarhuntazalma foren enviats a Amqa en resposta als atacs egipcis a Cadeix, i van ocupar la regió retornant amb captius, ramats i ovelles. Aquest fets podrien coincidir amb la mort de Tutankhamon sense fills. La viuda Dahamunzu, va escriure a Subiluliuma demanant un fill per casar-hi i esdevenir faraó; el rei hitita, que era davant Kargamis, segurament va quedar molt sorprès i va enviar a comprovar la seva veracitat a Hattusazit, el camarlenc reial. Mentre tant Kargamis va ser conquerida després de vuit dies de setge, i Subiluliuma hi va entrar i fins i tot va fer ofrenes a la deessa tutelar de la ciutat i a un altra deessa local probablement Kubaba; però la ciutat fou saquejada i es van fer 3300 presoners. Després va reunificar la terra de Kargamis i la ciutat sota una jurisdicció única i va donar el tron de Kargamis al seu fill Piyasilis (conegut també com a Sarri-Kusuh).
Al cap d'unes setmanes o mesos va retornar el camarlenc Hattusaziti amb un enviat egipci anomenat Hani. Convençut el rei va declarar l'establiment de la pau entre Hatti i Egipte i va enviar una dels seus fills, anomenat Zannanza (alguns erudits pensen que mes que el nom del príncep es tractaria del seu tiol egipci), per casar amb la viuda de Tutankhamon. Però en el camí Zannanza fou assassinat segurament per un partit antihitita egipci i això va provocar la guerra. Subiluliuma va sotmetre la qüestió a la deessa solar d'Arinna a Lukka i al déu de les turmentes. Els "fet de Subiluliuma" tenen aquí una pausa.
[edita] Darreres campanyes
Quant tornen a començar Subiluliuma es troba al nord de les terres hitites . Sembla que la resta del seu regnat la va haver de passar combatent amb els kashka per conservar el que els hi havia arrabassat, ja que apareix altra cop en campanya a totes les ciutats i llocs on abans ja havia estat excepte Arzawa, que s'havia independitzat sota Uhha-ziti i s'havia aliat al rei d' Ahhiyawa i probablement als de Seha i de Mira. Millawanda es va rebel·lar (època desconeguda) amb ajut d' Ahhiyawa i probablement de Mira i Seha. Fins i tot una inscripció del temps de Mursilis II indica que un rei (que havia de ser Subiluliuma I o el seu fill Arnuwandas II) va haver de fortificar la Terra Baixa Hitita per fer front als atacs d'Arzawa.
En els "fets", les lluites contra els kashka ocupen aquesta part i apareixen els noms de diverses ciutats conquerides o saquejades dels que es poden llegir els de Palhwisa i Kammama; altres llocs del nord apareixen com Istahara, Tesita (saquejada), Tuhpilisa (reconstrucció de les fortificacions), Zidaparha (atacada sense èxit), Tikukuwa (on el rei es va aturar), Hurna (el seu territori fou saquejat), la muntanya Tishsina (regió saquejada) i el riu Marasanta (Maraššanta). Després el rei va entrar a la terra pacificada de Darittara on un home anomenat Pitakkatalli estava mobilitzant tropes a la ciutat de Sappiduwa, però el rei el va derrotar i després va marxar cap a la ciutat de Washaya a la terra de la muntanya Illuriya on va estar per un temps i des allí va incendiar una ciutat el nom de la qual es fragmentari (Zina...); després va continuar i va incendiar Ga...kilusa i Darukka, i tot seguit va saquejar les terres d'Hinariwanda i Iwarallisa (Iwatallišša) i va estar per un temps a Hinariwanda. Després en va sortir i va incendiar i destruir Sappiduwa.
En una campanya segurament posterior va anar al nord-oest i va arribar a Tumanna i va entrar a la regió de la muntanya Kasu (Kaššu) i de allí contra ...naggara (on ja havia estat). La regió de la terra del riu Dahara es va revoltar i Subiluliuma la va incendiar així com també Tapapinuwa. Va retornar cap a Timuhala "una ciutat de les principals dels kashka" que es va rendir.
[edita] Mitanni sotmesa a Hatti
El cap militar hurrita Aki-Teshub que va fugir amb 200 carros de combat, es va dirigir a Babilònia per demanar ajut però no va obtenir res; les seves armes de guerra i soldats foren acceptats pel rei que el va nomenar comandant, però es creu que el volia assassinar. El rei (pretendent) Kili-Teshub va sortir de terres hurrites i es va refugiar també a Babilònia, però tement per la seva vida, es va refugiar a Hatti i es va dirigir a la muntanya Tishsina, al riu Maraššanta (Marasantiya), on era Subiluliuma, davant del qual va arribar amb nomes tres carros, dos hurrites i altres dos servidors, i un sol equipament de roba. El rei el va rebre be, hi va parlar i va decidir ajudar-lo ("si jo conquereixo la terra de Shuttarna i les tropes de la terra de Mitanni, no rebutjaré a Kili-Teshub, sinó que l'adoptaré com a fill meu, seré amb ell i el posaré al tron del seu pare"). Li va donar una filla seva en matrimoni i amb vestits nous el va enviar Piyasilis, el rei de Karkemish com a comandant de carros de combat amb l'idea de presentar-se a Mitanni i recuperar el poder.
Kili-Teshub potser esperava ser ben rebut però per el contrari el suport popular era amb Shuttarna. Kili-Teshub es va presentar davant la ciutat d' Irrite, a la regió d'Harran, una de les principals, però aquesta era fidel a Shuttarna i li va tancar les portes. Shuttarna va escriure una carta desafiant al rei hitita ("perquè vens a Irrite?; si vols combat, el tindràs"). Finalment l'exèrcit hitita de Piyasilis va haver de creuar l'Eufrates i va assolar el territori d'Harran i es van acostar a Irrite. Quant van arribar l'exèrcit hurrita va sortir de la ciutat i va presentar batalla; els hitites van guanyar i Irrite i Harran es van rendir. Segurament es va produir una revolta a Washukanni i el rei d'Assíria va haver d'enviar forces (algun carro de combat i alguns infants). Però quant van arribar Shuttarna o be tenia el control de la situació o va considerar l'ajut insuficient i no els va deixar entrar. Els assiris van assetjar llavors la ciutat.
Piyasilis i Kili-Teshup eren a Irrite i des Washukanni es va enviar un missatge explicant que els hitites eren allí per combatre als hitites. Piyasilis i Kili-Teshup van marxar cap a Washukanni. Els assiris, amb un exèrcit reduït, es van retirar prudentment i els hitites van entrar a la capital. La terra de Pakarripa, es va sotmetre als hitites i Piyasilisis i Kili-Teshup hi van anar i mentre eren allí els va arribar un missatge informant que els assiris marxaven contra ells; els hitites van marxar contra els assiris i van arribar a una ciutat anomenada Nilapsini (Nilapšini) però els assiris no van presentar batalla i es creu que es van retirar degut a la seva inferioritat. Piyasilisis i Kili-Teshup van marxar contra la capital de Shuttarna, Taite i suposadament els assiris també van anar cap allí però en aquest punt els fets de Subiluliuma s'aturen i realment no es sap que va passar si be cal pensar que el petit exèrcit assiri es va retirar sense combatre.
Quant tornen a començar els "fets", Shuttarna ja ha desaparegut i Kili-Teshup ja tenia el control de Mitanni en lloc d'ell. Subiluliuma va signar dos tractats amb Kili-Teshup, moment en el que encara només es esmentat com a príncep de Mitanni i sembla que el vell Artatama II encara era reconegut com a nominal rei. Kili-Teshub va agafar el nom de regnat de Mattiwaza o Šattiwaza, un nom indoari, i als seus tractats invoca als déus hurrites, mesopotàmics i indoaris (Mitra, Varuna, Indra, i els bessons Nasatyas). En el tractat entre el rei hitita i Sattiwaza, aquest tindrà com a gran reina a la filla de Subiluliuma i tot i que se li permeten concubines cap d'elles ni cap altra dona podrà ser mes grans que la filla; els seus fills i nets seran la línea legitima i successòria. Això implicava que la legitimitat dinàstica de Mitanni passava a la filla de Subiluliuma i no a la família de Tushratta.
El següent fragment dels fets esmenta l'enviament de l'hereu Arnuwandas a "Egipte" (la part de Síria sota domini egipci) i s'esmenta a Irrite, Washukanni i una victòria hurrita (Shuttarna ?) sobre els hitites. Probablement Hayasa es va sotmetre novament als hitites, però la submissió en tot cas fou breu. Irrite, Kargamis i Washukanni son esmentades altre cop sense que es sàpiga ben be perquè, i probablement alguns hitites es van refugiar llavors a la terra d'Azzi. Mentre els hitites feien la campanya a Mitanni, els kashka van tornar a atacar terres d'Hatti. Al següent fragment apareixen Ishupitta i Kasipaha, que era on probablement Subiluliuma va haver de fer campanya contra els kashka .
[edita] Mort del rei
Es suposa que cap al final del regnat els hitites van reconstruir Emar al Eufrates (que havia canviat el seu curs lleugerament), però això no consta als fets i podria ser una mica posterior. Els presoners egipcis fets a Amqa van portar una plaga a terres hitites. El mateix rei Subiluliuma va caure malalt d'aquesta plaga i va morir. El seu fill i hereu Arnuwandas II el va succeir sense problemes.
