Stephen King
De Viquipèdia
Stephen Edwin King (21 de setembre de 1947) és un escriptor d'Estats Units conegut per les seves novel·les de terror. Els seus llibre solen estar a la llista de bestsellers.
Les històries de Stephen King tenen com a protagonista a personatges de classe mitja, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de l'història. King manifesta un coneixement ambiciòs del génere del terror, tal i com mostra en el seu llibre de no ficció anomenat Danse Macabre, el qual registra un ordre cronològic de númeroses dècades de treballs notables sobre literatura i cine. Escriu a més, llibres que no podrien ser catalogats en el gènere del terror, com les novel·les The Body i Rita Hayworth and Shawshank Redemption (adaptades posteriorment a la pantalla gran com a Stand By Me i The Shawshank Redemptional respectivament), a l'igual que La milla verde.
Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on l'història estava basada en un terror més mental que físic. "The Long Walk" és un exemple d'això.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Stephen King va néixer a Portland Maine, és de descendència escocesa. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar l'illa. Ruth (mare de Stephen King) el va criar junt amb el seu germà gran David, durant algunes èpoques travessant problemes econòmics. La família es va mudar a Durhma, poble on va néixer ruth, però també van passar una temporada a Fort Wayne (Indina) i Stratford (Connecticut). Va estudiar a "Durham Elementary School" i a "Lisbon High School".
King va començar a escriure des de molt jove. A l'escola escrivia històries basades en pel·lícules que havia vist recentment i les venia als seus amics. El negoci no va ser ben vist pels seus professors, els quals el van obligar a tornar els seus guanys quan el van descobrir. Les històries eren escrites amb la mateixa màquina que el seu germà usava per publicar el seu diari anomenat "Dave's Rag". Aquest treballava amb temes locals, i King contribuia la majoria de vegades al projecte. Als tretze anys, va descobrir a casa de la seva tieta una caixa molt vella amb llibres del seu pare, la majoria de terror i ciència ficció. Aquests gèneres li van cridar l'atenció des del primer moment.
Entre 1966 i 1971, King va estudiar anglès a l'Universitat de Main, a Orono i va escriure una columna anomenada "King's Garbage Truck" a la revista de l'universitat. Va conèixer Tabitha Spruce i es van casar el 1971. King va agafar feines a mig temps per poder-se pagar els estudis, fins i tot en una tintoreria. Va usar la seva experiència per escriure la història The Mangler. La seva vida a l'universitat es veu clarament representada a Hearts in Atlantis.
Després d'acabar els seus estudis universitaris amb una llicenciatura d'art en anglès i d'obtenir un certificat per poder ensenyar a secundaria, King va ensenyar anglès a Hapden Academy (Hampden). Durant aquest període, ell i la seva familia van viure en una rulot. Va escriure històries curtes (la majoria publicades a revistes per homes) per poder satisfer les necessitats de la seva familia. Segons diu l'introducció de Carrie, si un dels seus fills tenia un constipat, Tabitha hauria dit bromejant, "Vinga Steve, pensa en un monstre". King va començar a tenir problemes d'alcholisme durant una dècada.
Durant aquest període, va començar a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves idees va ser la d'un jove amb poders psíquics. Tot i així, es va sentir desanimat i la va llençar.
Tabitha va rescatar-li el treball i el va animar a acabar-lo. Després de finalitzar la novel·la, la va titular Carrie i la va enviar a la companyia Doubleday perquè li editès, al passar el temps es va oblidar del llibre. Més tard, va rebre una oferta de compra per 2.500 dòlars d'avançat (no un gran avanç per una novel·la, fins i tot aquest temps). Poc temps després, el valor de Carrie amb els drets dels manuscrits van ser venuts per 400.00 dòlars (200.000 dels quals van ser per l'editor). Després del seu llençament, la seva mare va morir de càncer uterí, però va aconseguir llegir la novel·la abans de morir.
Després de la publicació de The Tommyknockers, la familia i amics de King van decidir ajudar-lo a combatre els seus vicis, li van ensenyar la seva propia brutícia perquè es donés compte del nivell d'adicció a que havia arribat: hi havien llaunes de cervesa, cigarretes, cocaína, xanax, valium, nyquil i moltes més coses. Va demanar ajuda i va abandonar completament l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.
Els personatges dels llibres de King han hanat evolucionant amb el pas dels anys:
- Els seus primers treballs (Carrie, The Shining, The Stand), mostraven famílies de classe treballadora que havien de lluitar contra problemes econòmics.
- A finals dels anys 1980, els seus treballs presentaven persones de classe mitja, com professors o autors.
- A finals dels anys 1990, els personatges eren pilots d'avions, escriptors o altres oficis semblants.
[edita] Accident de cotxe
L'estiu de 1999, King es trobava a la meitat d'una novel·la anomenada On Writing: A Memoir of the Craft. En aquest període, havia acabat la secció de memòries i havia abandonat el llibre per uns divuit mesos, degut a l'inseguritat de com continuar o si molestaria a tercers. King relata que va ser el primer llibre que va haver d'abandonar des que va escriure The Stand dècades abans. Havia pres la decisió de continuar amb el llibre, el 17 de juny, va escriure una llista de preguntes que li havien fet amb freqüència sobre la seva forma d'escriure, al mateix temps que altres que li hauria agradat que li haguessin fet; el 18 de juny, va escriure quatre pàgines del comentat.
El 19 de juny, a les 4:30 de la tarda aproximadament, King caminava pel voral dret de la ruta 5 de North Novell. El conductor Bryan Smith, distret per un rottweiler incontrolat que es movia a la part posterior del seu cotxe marca Dodge Caravan de 1985 va atropellar King, el qual va aterrissar en una rasa d'uns 4 metres de profunditat del paviment de la carretera de la ruta 5.
L'ajudant del comisari del comptat d'Oxford, Matt Baker, va gravar una cinta en la qual els testimonis deien que el conductor no conduia massa ràpid ni amb imprudència [1]. Baker també va informar a King que havia estat atropellat per l'esquena. A la pàgina web oficial de Stephen King, es menciona que això no és veritat, ja que King caminava de cara al tràfic.
King estava prou conscient per donar els números de telèfon de la seva familia a l'ajudant del comisar per poder contactar amb ells, tot i que estava patint un dolor considerable. L'escriptor va ser portat a l'Hospitar Northern Cumberlan per portar-lo des d'allà a l'Hospital Central de Maine amb helicòpter. Les seves ferides -el pulmó dret colapsat, múltiples fractures a la cama dreta, laceració del cuir cabellut i una cadera trencada- el van mantenir a l'hospital fins el 9 de juliol, gairebé tres setmanes ingressat.
Aquest mateix any, King va acabar la major part de From a Buick 8, novel·la on un dels protagonistes resulta mort en un accident de cotxe. De les horrorífiques semblances amb el seu propi accident, King diu que va intentar "donar massa importància al fet". La novel·la Misery, escrita el 1987, també tracta d'un escriptor que es fereix de gravetat en un accident de cotxe, tot i que la novel·la tracta sobre la malaltia mental d'un fan de l'escriptor.
Després de cinc operacions en deu dies i terapia física, King va poder reprendre el la novel·la On Writing que havia hagut de deixar a mitges degut a l'accident, tot i que encara patia dolors a la cadera i només es podia assentar durant quaranta minuts fins que el dolor es fes insuportable. El seu estat físic ha millorat des d'aleshores.
L'advocat de King i dues persones més van comprar la furgoneta de Smith per 1.500 dòlars per impedir que fos subastada per Internet. Smith, un operari de la construcció amb baixa laboral va morir el setembre de l'any 2000 mentres dormia, a l'edat de 43 anys.
[edita] Estil
Al llibre On Writing: A Memoir of the Craft, King descriu el seu estil d'escriptura de gran longitud i profunditat. Creu que per fer una bona història s'ha de crear una petita llavor i deixar que l'història creixi i es desenvolupi a partir d'aquí. Generalment comença les seves històries sense saber com acabaran.
És conegut per la seva qualitat de detalls, continuitat i referències internes; moltes de les seves històries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o fets de llibres passats.
Els seus llibres contenen referències a l'història i cultura dels Estats Units, particularments a la part més fosca i horrorosa d'aquesta. Les referències estan plasmades amb històries dels personatges, en les quals s'expliquen alguns dels seus temors. Algunes referències inclouen el crim, la guerra (especialment la del Vietnam), i el racisme.
King usa un estil de narració bastant normal, referint-se als seus fans com a "lectors constants" o "amics i veins". El seu estil contrasta els temes oscurs amb les històries.
Stephen King té una senzilla fòrmula per poder escriure bé: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podràs convertir en un bon escriptor".
[edita] Visió del món
Les novel·les de King estan construides basant-se en una visió constant del món, descrita més clarament a Insomnia i The Dark Tower. En aquesta visió, descriu l'existència metafòrica d'una torre fosca, ubicada en un paisatge flors vermelles. En aquesta torres hi ha varis nivells, amb entitats a cada un. Algunes son hostils, altres bones. Moltes de les seves novel·les prenen lloc en aquest univers fictici, i alguns personatges es relacionen amb fets d'altres històries.
Aquest concepte està basat en el pensament de Lovecraft i els seus mites.
[edita] Actualment
El 1996, King va guanyar el premi 0. Henry Award per la seva història "The Man in the Black Suit". El 2003, King va ser honorat amb el premi a la trajectoria de National Book Awards, que va causar un avalot entre la comunitat literaria per l'elecció de l'escriptor, especialment per part del crític literari Harold Bloom.
Stephen King va escriure sis llibres amb el pseudònim de Richard Bachman. King va fer un enterrament fals per Bachman després de que el secret fos descobert, la qual cosa va inspirar el llibre The Dark Half. King va escriure una història curta sota el nom de John Swithen, The Fifth Quarter, la qual va ser republicada el 1993 sota el nom de Stephen King
El 2002, King va anunciar que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustació de les seves lesions, que l'incomodaven i li reduïen l'energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres però a un ritme menor que abans. [1]
Des del 2003, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular a una columna de l'última pàgina de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula The Pop Of King, una referència a The King of Pop ("el rei del pop" en anglès), Michael Jackson.
L'octubre de 2005, King va firmar un contracte amb Marvel Comics; seria el seu primer projecte oficial, ja que els anys 80 va participar en un còmic per ajudar a la fam d'Àfrica. L'idea seria extendre la seva sèrie The Dark Tower. La sèria l'il·lustrarà l'artista Jae Lee, guanyador del premi Eisner. Marvel va anunciar que el projecte es retrassaria fins el 2007, perquè King tingues el temps i la dedicació necessaris.
El gener de 2006, King va apareixer a la primera entrega de Amazon Fishbowl, presentada per Bill Maher.
[edita] Família
Stephen King viu a Bangor (Maine) amb la seva esposa Tabitha King, la qual és novel·lista. Té una altre casa al districte Western Lakes de Main. King passa l'hivern a la seva mansió amb vistes al mar ubicada a Sarasota (Florida). Fa poc va construirse una casa a Conecticut. Els seus tres fills Naomi Rachel, Joe Hill (que apareix a la pel·lícula Creepshow) i Owhen Phillip, són majors d'edat i s'han independitzat. Owen va publicar el 2005 la seva primera col·lecció d'històries titulada We're All in This Together: A Novella and Stories.
[edita] Altres escriptors
King és un gran admirador de l'escriptor Lovecraft i ha usat varies de les seves tècniques (com la connexió d'històries dels seus llibres, l'ús de retalls de diari, transcripcions de proba, altres materials de documentació i l'ús de pobles ficticis com "Castle Rock" i "Derry") en les seves novel·les però es diferència d'aquest per la seva caracterització extesa, un diàleg efectiu i històries amb bons finals, tot això inexistent als relats de Lovecraft.
Edgar Allan Poe, un dels pares del gènere del terror contemporani, ha tingut una gran influència a les històries de King. Un bon exemple és The Shining. El text extret del mateix, "I la mort vermella va dominar sobre totes les demès," (en anglès "And the red death held sway over all,") recorda l'original, "I la foscor i la decadència de la mort vermella mantenen un domini il·limitat per sobre dels demés" (en anglès "And Darkness and Decay and the Red Death held illimitable dominion over all,") contingut a l'obra La máscara de la muerte roja de Poe. La novel·la de King és anàloga al petit relat de Poe d'una forma força precisa. Els dos escriptors comparteixen l'ús dels Doppelgänger, tot i que el tema està present a la majoria d'obres de terror i no es pot especificar un sol autor. A més, l'argument del relat curt titual Dolan's Cadillac és en comparació gairebé idèntic a la novela de Poe anomenada The Cask of Amontillado), parafrasejant el famòs allegat de Fortunato , "per l'amor de Déu, Montresor!" (en anglès "for the love of God, Montresor!"=
King ha declarat la seva admiració a un autor menys prolífic: Shirley Jackson. La novela Salem's Lot començat amb la cita del llibre The Haunting of Hill House de Jackson. Tony, un amic imaginari de The Shining té certa relació amb un altre amic imaginari, també anomenat Tony, del llibre Hangsaman de Jackson. També hi ha algunes similituts entre els personatges Carrie de Carrie i Eleanor de The Haunting of Hill House. King va declarar que Carrie estava basada amb dues víctimes d'abús escolar a l'escola que va conèixer. Una escena fonamental de Storm of the Century està basada amb el llibre de Jackson titulat The Lottery.
I finalment, una de les seves influències va ser John D. MacDonald. King ha estat un gran fan de MacDonald al llarg de la seva vida, i el deute que deu al vell escriptor sembla clara. Del mateix mode que King és un mestre del gènere del terror, MacDonald és bastant popular en el gènere criminalístic. King va aprendre molt de l'art de penetrar a la ment dels personatges, usat per MacDonald. La manera en que els dos escriptors descriuen els personatges, tot i que de diferent estil, són força semblants. King i MacDonald demostren una gran dedicació al seu treball, dedicant bastantes hores diàriament. King ha dedicat la novel·la Sun Doc a MacDonald, dient "Et trobo a faltar, vell amic."
Degut a la seva popularitat, King se sol comparar amb Dean Koontz], i alguns admiradors desitgen llegir un llibre escrit pels dos. Ambdós escriptors han declarat l'impossibilitat del projecte, la raó principal és l'hàbit de King de tenir personatges amb una vida miserable, i Koontz té l'habit d'escriure finals feliços per la majoria dels seus llibres.
King ha escrit dues novel·les col·laborant amb Peter Straub, The Talisman i Black House.
King ha comentat que tenen previst escriure el tercer i últim llibre de la saga, però no ha proposat cap data.
A més a més, King ha escrit la novela no-ficticia Faithful amb el novelista Stewart O'Nan.
[edita] Bibliografia
[edita] Novel·les i llibres de ficció
- 1974 Carrie
- 1975 ’Salem’s Lot+
- 1977 Rage (com a Richard Bachman)
- 1977 The Shining
- 1978 Night Shift (històries)
- 1978 The Stand+
- 1979 The Dead Zone
- 1979 The Long Walk (com a Richard Bachman)
- 1980 Firestarter
- 1981 Cujo
- 1981 Road Work (com a Richard Bachman)
- 1982 The Dark Tower I: The Gunslinger+
- 1982 Different Seasons (novel·les)
- 1982 The Running Man (com a Richard Bachman)
- 1983 Christine
- 1983 Pet Sematary
- 1983 Cycle of the Werewolf (il·lustrat per Bernie Wrightson)
- 1984 The Talisman (escrit amb Peter Straub)+
- 1984 Thinner (com a Richard Bachman)+
- 1985 Skeleton Crew (història)+
- 1985 The Bachman Books (col·lecció de novel·les)
- 1986 It+
- 1987 The Eyes of the Dragon+
- 1987 Misery
- 1987 The Dark Tower II: The Drawing of the Three+
- 1988 The Tommyknockers
- 1988 Dark Visions(també conegut com The Skin Trade, Night Visions 5, i Dark Love) (escrit amb la col·laboració de George R. R. Martin i Dan Simmons)
- 1989 The Dark Half
- 1989 Dolan's Cadillac (edició limitada)
- 1989 My Pretty Pony (edició limitada)
- 1990 The Stand: The Complete & Uncut Edition+
- 1990 Four Past Midnight (històries)
- 1991 Needful Things
- 1991 The Dark Tower III: The Waste Lands+
- 1992 Gerald's Game
- 1993 Dolores Claiborne
- 1993 Nightmares & Dreamscapes (històries)
- 1994 Insomnia+
- 1995 Rose Madder+
- 1995 Umney's Last Case
- 1996 The Green Mile]] (originalment publicat com una sèria mensual consistent en sis parts: The Two Dead Girls, The Mouse on the Mile, Coffey's Hands, The Bad Death of Eduard Delacroix, Night Journey, i Coffey on the Mile)
- 1996 Desperation+
- 1996 The Regulators (com Richard Bachman) +
- 1997 Six Stories (històries)
- 1997 The Dark Tower IV: Wizard and Glass+
- 1998 Bag of Bones+
- 1999 Storm of the Century
- 1999 The Girl Who Loved Tom Gordon
- 1999 The New Lieutenant's Rap (edició limitada)
- 1999 Hearts in Atlantis+
- 2000 Secret Windows
- 2001 Dreamcatcher
- 2001 Black House (seqüela de The Talisman; escrit amb Peter Straub) +
- 2002 From a Buick 8+
- 2002 Everything's Eventual: 14 Dark Tales (històries)+
- 2003 The Dark Tower I: The Gunslinger (edició revisada) +
- 2003 The Dark Tower V: Wolves of the Calla+
- 2004 The Dark Tower VI: Song of Susannah+
- 2004 The Dark Tower VII: The Dark Tower+
- 2004 The Girl Who Loved Tom Gordon
- 2005 The Colorado Kid
- 2005 Trangressions(escrit amb altres autors i editat per Ed McBain)
- 2005 Salem's Lot: Illustrated Edition
- 2006 Cell
- 2006 Lisey's Story, es llençarà el 24 d'octubre de 2006
[edita] Novel·les que no són de ficció
- 1981 Danse Macabre
- 1988 Nightmares in the Sky
- 2000 On Writing: A Memoir of the Craft
- 2005 Faithful: Two Diehard Boston Red Sox Fans Chronicle the Historic 2004 Season
[edita] Llibres d'audio originals
- 2000 Blood and Smoke (llibre d'àudio)
- 2006 Stationary Bike (llibre d'àudio)
[edita] Ebooks originals
- 2000 Riding the Bullet
- 2000 The Plant: Book 1-Zenith Rising
[edita] Còmics
- 1982 Creepshow (còmic, il·lustrat per Bernie Wrightson)
- 2006 The Secretary of Dreams (una edició limitada a dos volums, el primer va ser llançat la primera meitat de l'any 2006)
- 2007 The Dark Tower (sèrie en forma de còmic que es llença mensualment, pintat per Jae Lee, serà llençat per Marvel Comics començant febrer de 2007)
[edita] Llibres mai publicats
- 1959 Charlie (història curta mai publicada)
- 1963 The Aftermath (novel·la no publicada)
- 1970 Sword in the Darkness (novel·la no publicada)
- 1973 Blaze (novel·la no publicada)
- 1974 The House on Value Street (ni publicada ni acabada)
- 1976 Welcome to Clearwater (ni publicada ni acabada)
- 1976 The Corner (ni publicada ni acabada)
- 1977 Wimsey (unpublished and unfinished)
- 1983 The Leprechaun (ni publicada ni acabada)
- 1983 The Cannibals (també conegut com Under the Dome) (no publicada, majoritariament no acabada)
- 1984 Keyholes (ni publicada ni acabada)
- 1996 The Pretender (ni publicada ni acabada)
[edita] Pel·lícules basades en llibres de Stephen King
Varies obres de Stephen King han estat portats a la pantalla gran, aquests són:
[edita] 1970s
- 1976 Carrie
- 1979 'Salem's Lot
[edita] 1980s
- 1980 The Shining
- 1982 Creepshow (consisteix de cinc pel·lícules curtes: "Father's Day," "The Lonesome Death of Jordy Verrill," "Something to Tide You Over," "The Crate," i "They're Creeping Up On You")
- 1982 The Boogeyman (Pel·lícula curta)
- 1983 Cujo
- 1983 The Dead Zone
- 1983 Christine
- 1983 Disciples of the Crow (basat amb Children of the Corn)(pel·lícula curta)
- 1983 The Woman in the Room (pel·lícula curta per part de Frank Darabont)
- 1984 Children of the Corn
- 1984 Firestarter
- 1985 Cat's Eye (consisteix de tres pel·lícules curtes: "Quitters, Inc.," "The Ledge," i"The General", l'últim d'aquests és original)
- 1985 Silver Bullet (basat amb Cycle of the Werewolf)
- 1985 Stephen King's Nightshift Collection (consisteix de dues pel·lícules curtes: "The Woman in the Room" i "The Boogeyman" (i, en algunes edicions, Strangehold, que no té res a veure amb King; només s'ha llençat com a video)
- 1985 Word Processor of the Gods (episodi de Tales from the Darkside)
- 1986 Gramma (episodi de The Twilight Zone)
- 1986 Maximum Overdrive (basat amb "Trucks"; dirigida per King)
- 1986 Stand By Me (basat amb "The Body")
- 1987 Creepshow 2 (consisteix de tres pel·lícules curtes:"Old Chief Wood'n'head," "The Raft," i "The Hitchhiker")
- 1987 A Return to Salem's Lot (Seqüela de 'Salem's Lot)
- 1987 The Running Man
- 1987 The Last Rung on the Ladder (pel·lícula curta)
- 1987 Sorry, Right Number (episodi de Tales from the Darkside)
- 1989 Pet Sematary
[edita] 1990s
- 1990 The Cat From Hell (pel·lícula curta que és part de Tales From The Darkside - The Movie)
- 1990 Graveyard Shift
- 1990 It'
- 1990 Misery
- 1990 The Moving Finger
- 1991 Golden Years (mini-sèries de televisió originals)
- 1991 Sometimes They Come Back
- 1992 The Lawnmower Man
- 1992 Sleepwalkers (escrit especialment per la pel·lícula, no està basada en res)
- 1993 The Dark Half
- 1993 Needful Things (també llençada la versió de tres hores anomenada"Director's Cut")
- 1993 The Tommyknockers (minisèries)
- 1994 The Shawshank Redemption (basat amb "Rita Hayworth and Shawshank Redemption")
- 1994 The Stand (minisèries)
- 1995 The Langoliers (minisèries)
- 1995 The Mangler
- 1995 Dolores Claiborne
- 1995 Stephen King's Nightshift Collection (consisteix de tres pel·lícules curtes, només una té a veure amb King: "Disciples of the Crow" (basat amb Children of the Corn), "The Night Waiter," i "Killing Time;" algunes versions només tenen dues pel·lícules)
- 1995 The Outer Limits (episodi de televisió "The Revelations of Becka Paulson" basat amb aquesta història)
- 1996 Thinner
- 1997 The Shining (mini-sèries de televisió)
- 1997 Ghosts (video de música)
- 1997 The Night Flier
- 1997 Quicksilver Highway
- 1997 Trucks
- 1998 Chinga (episode of The X-Files)
- 1998 Apt Pupil
- 1999 The Green Mile
- 1999 The Rage: Carrie 2
- 1999 Storm of the Century (minisèries de televisió orignals)
- 1999 Llamadas (Versió espanyola de Sorry, Right Number)(pel·lícula curta)
[edita] 2000s
- 2000 Paranoid (basat amb un poema)(pel·lícula curta)
- 2001 Hearts in Atlantis
- 2001 Strawberry Spring (pel·lícula curta)
- 2002 Rose Red (minisèries de televisió originals)
- 2002 The Dead Zone (sèriesde televisió)
- 2002 Night Surf (pel·lícula curta)
- 2002 Rainy Season (pel·lícula curta)
- 2002 Carrie
- 2003 Dreamcatcher
- 2003 The Diary of Ellen Rimbauer (pel·lícula de televisió)
- 2003 Autopsy Room Four (pel·lícula curta)
- 2003 Here There Be Tygers (pel·lícula curta)
- 2003 The Man in the Black Suit (pel·lícula curta)
- 2004 Secret Window
- 2004 Kingdom Hospital (sèries de televisió)
- 2004 'Salem's Lot (minisèries de televisió)
- 2004 Luckey Quarter (pel·lícula curta)
- 2004 The Secret Transit Codes of America's Highways (pel·lícula curta basada amb All That You Love Will Be Carried Away)*
- 2004 All That You Love Will Be Carried Away (pel·lícula curta)
- 2004 Riding the Bullet
- 2006 Desperation (Minisèries de televisió)
- 2006 Nightmares and Dreamscapes: From the stories of Stephen King
- 2006 (anunciat) 1408
- 2006 (preproducció)The Girl Who Loved Tom Gordon
- 2006 (anunciat) Black House
- 2006 (preproducció) From a Buick 8
- 2006 (preproducció) Creepshow
- 2007 Bag of Bones
- 2007 (anunciat) Cell
- 2007 (en producció) The Talisman
