Sebastián de Belalcázar

De Viquipèdia

Sebastián de Belalcázar o de Benalcázar (Belalcázar, Córdoba, 1479 – Cartagena de Indias, 1551), conquistador espanyol.

Nascut com Sebastián Moyano prengué el nom de Belalcázar o Benalcázar de la seva població natal. Segons diverses fonts, pot haver marxat cap a Amèrica amb Colom el 1498; altres versions afirmen que va fugir d'Espanya el 1507 per problemes amb la justícia i per fugir de la pobresa.

Arribà a Nicaragua amb Francisco Hernández de Córdoba el 1524, i es convertí en el primer alcalde de la ciutat de León a Nicaragua. S'hi estigué fins el 1527, quan marxà cap a Honduras a causa de disputes entre els governadors espanyols. Posteriorment s'uní a l'expedició de Francisco Pizarro cap al Perú el 1532. Després d'haver col·laborat amb Pizarro decidí conquerir la zona més septentrional de l'imperi inca, al voltant de Quito. Després d'alguns encontres amb el general inca Rumiñahui trobà la ciutat inca de Quito enrunada per ordre de Rumiñahui. Llavors fundà l'actual ciutat de Quito, amb el nom de "San Francisco de Quito".

Posteriorment, a la recerca d'El Dorado marxà cap a l'actual Colòmbia i la vall del Cauca, on fundà les ciutats de Pasto, Cali i Popayán el 1536 i el 1537. Arribà a les terres altes de Colòmbia amb Gonzalo Jiménez de Quesada i Nikolaus Federmann el 1539 i el rei Carles I li concedí la governació de Popayán i el títol d'adelantado el maig de 1540. Aviat sorgiren conflictes entre Belalcázar i el governador de la província veïna, Pascual de Andagoya. A més, també intercvingué en la quasi guerra civil entre Pizarro i Diego de Almagro. Per la mort de Jorge Robledo i altres accions fou jutjat i condemnat a mort en 1550. Abans de poder tornar a Espanya per apel·lar la decisió, morí a Cartagena de Indias el 1551.