Sant Joan Despí

De Viquipèdia

Sant Joan Despí

(Escut oficial)
Localització
el Baix Llobregat
Dades municipals
Gentilici	Santjoanenc, santjoanenca
Població (2005)	31.774 hab.
Superfície	6,39 km2
Densitat (2005)	5.050,57 hab/km2
Altitud	10 m
Coordenades	41°22'5"N, 2°3'29"E
Entitats de població	1

Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra del riu.

El municipi confronta amb els de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló.

Sant Joan Despí té a l’actualitat 31.774 habitants.

L’extensió del municipi és de 6.39 Km2.

Sant Joan Despí consta de quatre barris ben diferenciats: el barri Centre, el barri de Les Planes, el barri de Pla del Vent – Torreblanca i el barri Residencial Sant Joan.

Entitats de població	Habitants
Barri Residencial de Sant Joan	2.627
Les Planes	10.151
Barri Centre	15.301
Pla del Vent - Torreblanca	3.965

Taula de continguts 1 Història 2 Ciutat modernista 3 Ciutat verda 3.1 Parcs i zones verdes 4 Enllaços externs

[edita] Història

Fins l'any 1830 el municipi de Sant Joan Despí s'estenia a ambdós costats del que avui coneixem com el carrer del Bon Viatge i seguia pel Camí del Mig i pel carrer de Catalunya per anar a trobar-se amb el Despoblat i el raval de Les Begudes, on es dispersaven camps i masies.

A final del segle XIX neix l'eixample de Sant Joan Despí, entre els carrers de Les Torres i de Francesc Macià. És un traçat de línia recta, paral.lela a la línia del ferrocarril on s'aixecaren les residències d'estiueig d'alguns barcelonins al final del segle XIX i començament del XX.Si ens situem en la línia divisòria que representà la línia del ferrocarril a mitjan segle passat per al nucli poblacional de Sant Joan Despí i mirem cap a la part alta, en un punt intermedi situaríem l'Av. de Barcelona (antigament riera de la Fontsanta) i observaríem a mà esquerra el Samontà i, a mà dreta, Les Planes. El Samuntà era la part amb més pendent i s'estenia cap a Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. En canvi, a la dreta, en una zona més plana, s'estenia l'altre secà, Les Planes, limitant amb Cornellà de Llobregat representà la línia del ferrocarril a mitjans del segle passat.

Per a la zona del Samontà es projectà l'any 1926 una urbanització nova de la mà de l'arquitecte Josep M. Jujol. Aquesta urbanització suposava la construcció d'un nou barri perfectament deliniat i estudiat que contenia una plaça radial de la qual naixien nous carrers on edificar tot un barri nou. El projecte estigué immobilitzat uns anys i cap al 1947 es reprengué, arribant a confegir-se un padró fiscal amb les corresponents derrames a pagar pels propietaris de les finques rústiques per a la redacció del projecte. Malgrat tot, el projecte no prosperà i el Pla Comarcal de 1953, que oferia terrenys industrials fora de Barcelona, va fer que aquesta zona de Sant Joan Despí figurés com a zona industrial (que amb el temps es transformaria en el Polígon Industrial Fontsanta) i fos l'empresa Gallina Blanca la primera en instal.lar-s'hi, seguint-la d'altres més.

Amb això desaparegué la idea d'eixample del nucli principal de Sant Joan Despí per damunt de la via del ferrocarril i, a més, naixia una nova barrera que separaria físicament el nucli antic amb la resta de barris existents (La Mossota, Pla del Vent...) i amb el què aniria naixent a força de donar cabuda a tots aquells treballadors que es desplaçaren dels seus municipis d'origen (principalment d'Andalusia) atrets per l'oferta d'ocupació que oferia el nou polígon industrial: Les Planes.

Durant els anys 60 i 70 Sant Joan Despí creixia indiscriminadament. L'any 1960 el municipi tenia 4.711 habitants i el 1970, 16.055. El barri de Les Planes fou totalment edificat i el nucli antic sofrí l'enderrocament de moltes finques que es reconvetiren en illes senceres de blocs d'habitatges, la majoria d'ells d'una estètica i confortabilitat ben allunyada dels estàndars de qualitat exigibles.

Durant els anys 80, democratitzades les administracions públiques, l'ordenament de les ciutats va ser uns dels principals projectes dels governants. La crisi econòmica ajudà a fer-ho de mica en mica: zones verdes, parcs, equipaments...

A mitjans dels vuitanta novament Sant Joan Despí torna a ser espectador d'un nou creixement urbanístic: neixen el Polígon Residencial Sant Joan i el sector Torreblanca.

L'any 1985 la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió decidí ubicar les seves instal.lacions de TV3 en el Polígon Residencial Sant Joan - d'aquí que el barri també se'l conegui com barri de la TV3-. La seguiren tota una sèrie d'empreses de construcció que començaren a edificar blocs d'habitatges fins a ben bé al 1997. S'ha aconseguit unir aquest barri amb la resta, i principalment amb el de les Planes, amb la construcció del pont de Marquès de Monistrol i amb el parc de la Fontsanta.

[edita] Ciutat modernista

Són nombrosos els edificis que conservem aixecats al començament del segle coincidint amb el treball que realitzaren en terres catalanes arquitectes tan prestigiosos com Juli M. Fossas (1868-1945), Josep Domènech i Mansana (1885-1973), Josep M. Jujol (1879-1949), Ignasi Mas i Morell (1881-1953), Cèsar Martinell (1888-1973) i Adolf Florensa (1889-1968), d'entre els més importants. També projectaren en el municipi els arquitectes Modest Tauler (m. 1919), Josep M. Ayxelà Terrats (1907), Salvador Sellés (m. 1948) i Marcel·lí Coquillat (1869-1924).

De l'arquitectura de Domènech i Mansana ens queda l'edifici destinat a Ajuntament (1927) i la nau que té la façana davant la carretera que du a Sant Feliu, que forma part del conjunt industrial de la fàbrica de cartró.

De Josep M. Jujol, l'arquitecte que més obra deixà a Sant Joan, tenim molts edificis: Torre de la Creu (1913-1916), Can Negre (1915-1930), Casa Serra Xaus (1927), Torre Jujol (1932), la façana de la casa Rovira (1926), Cal Passani (1932) i un bon nombre d'altres edificis menors. També hem de parlar de la seva intervenció, l'any 1931, en la fàbrica de cartró i de la decoració de l'església parroquial l'any 1944. L'Arxiu Municipal conserva més de 50 projectes redactats per Josep M. Jujol per al municipi.

Ignasi Mas i Morell executà les Cases Auriga els anys 1910 i 1911 i també un altre edifici singular al carrer Jacint Verdaguer l'any 1911. Es dóna el cas que les arquitectures d'Ignasi Mas i les de Jujol, si més no part de les importants, són les unes al costat de les altres, compartint el mateix indret, la qual cosa afavoreix l'itinerari modernista per la ciutat. Cèsar Martinell llegà al municipi l'edifici destinat a mercat (1932), avui mercat del barri Centre, i les escoles nacionals que malauradament avui ja no es conserven. El mateix ha passat amb la poca arquitectura que realitzà Adolf Florensa.

De Modest Tauler conservem la casa que du el núm. 6 del carrer Francesc Macià i de Salvador Sellés la casa núm. 7 del carrer de Les Torres.

De Marcel·lí Coquillat, conservem la torre Vidua Comes (1913) i la "Villa Cristina" (1914), ambdues al carrer de Francesc Macià.

J.M. Fossas i J.M. Ayxelà foren arquitectes que, a part d'aixecar edificis de nova planta, també varen fer projectes d'ampliacions o modificacions d'altres ja existents, arribant a una producció bastant important. Així, pel que fa a J.M. Fossas, tenim la reforma que va fer de Can Po Cardona (1928) i un edifici d'habitatges al carrer d'en Ribas. J.M. Ayxelà edificà un seguit de cases al voltant dels terrenys de Can Maluquer, alguna de les quals encara es conserva avui i també fou l'arquitecte director de les obres de reconstrucció de l'església parroquial.

[edita] Ciutat verda

Sant Joan Despí té quasi 200.000 metres quadrats de parcs i jardins. El gran pulmó verd de Sant Joan és el parc de la Fontsanta, un dels més grans de l'entorn de Barcelona.

[edita] Parcs i zones verdes

• Barri Centre, en total 54.142 m2:
  • Parc de Sant Pancraç, 14.862 m2
  • Zona verda Femsa, 5.608 m2
  • Plaça de l’Ermita, 3.787 m2
  • Plaça de Catalunya, 2.588 m2
  • Plaça de Lluís Companys, 2.112 m2
  • Plaça de la Sardana, 1.909 m2
  • Plaça de la Constitució, 823 m2
  • Parc del Mil·lenari, 15.058 m2
  • Plaça Mercé Rodoreda, 5.488 m2
  • Plaça Rosa Sensat, 1.907 m2

• Barri les Planes, en total 9.580 m2:
  • Plaça del Mercat, 3.298 m2
  • Plaça de Sant Joan, 1.718 m2
  • Plaça d’Espanya, 1.252 m2
  • Plaça Antonio Machado, 1.211 m2
  • Plaça de Sant Francesc Sales, 528 m2
  • Plaça del Carmen, 603 m2
  • Plaça Miguel Hernández, 970 m2

• Barri Pla del Vent - Torreblanca, en total 67.019 m2:
  • Parc de Torreblanca (zona St. Joan), 40.509 m2
  • Zona verda edificis Torreblanca, 10.553 m2
  • Plaça de Montserrat Roig, 3.266 m2
  • Plaça de Maria Aurèlia Capmany, 3.056 m2
  • Zona verda Pla del Vent - Lluís Companys, 2.977 m2
  • Zona d’esbarjo Pla del Vent, 1.881 m2
  • Zona d’esbarjo la Mossota, 1.551 m2
  • Zona verda Baixador, 988 m2
  • Plaça de la Pau, 2.238 m2

• Barri Polígon Residencial Sant Joan, en total 93.364 m2:
  • Parc de la Fontsanta, 90.000 m2
  • Plaça de l’Estatut, 3.364 m2

En total a Sant Joan Despí són 224.105 m2.

[edita] Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Auntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Sant Joan Despí

Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.