Sant Fructuós

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Sant Fructuós de Tarragona. Per a d'altres significats, vegeu Sant Fructuós de Braga.

Sant Fructuós ( - Tarraco, 21 de gener del 259), també anomenat Sant Fructuós de Tarragona, fou bisbe i màrtir, i és patró de Tarragona.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Institucions tarragonines que en porten el nom 3 Refranys 4 Bibliografia 5 Enllaços Externs

[edita] Biografia

De la seva vida no ens n'ha arrivat més que el seu martiri. En el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià i Bassus, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest el 16 de gener del 259 del bisbe Fructuós. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El 21 foren jutjats i immediatament varen ser condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. La comunitat cristiana donà sepultura al cossos, se suposa que en l'espai on hi ha l'actual necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís, i les despulles es perderen per sempre. D'acord amb les Actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins. En el lloc de l'amfiteatre, posteriorment, es construí una basílica paleocristiana dedicada a Sant Fructuós (foto de les ruïnes [1]).

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, fou el primer document cristià a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273. Les Actes també són citades pel poeta Prudenci (Aurelius Prudentius Clemens) en la seva obra Peristephanon (Corones del martiri).

Sant Fructuós és patró de la ciutat de Tarragona, i l'església hispànica en celebra la festa el 21 de gener. També és patró d'Aramunt, Boldís Sobirà (Lladorre) (lletra dels goigs [2]), Llofriu [3] i Músser. L'església catòlica en celebra la festa el 16 d'abril (d'aquí la dita occitana Gelada de Sant Fructuós, rend lo païsan malurós).

[edita] Institucions tarragonines que en porten el nom

• Institució Cultural Sant Fructuós [4]
• Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós [5]
• Parròquia de Sant Fructuós
• Escola Universitària de Treball Social Sant Fructuós
• Esplai Sant Fructuós

[edita] Refranys

• Si per Sant Fruitós fa sol, bon any, si Déu ho vol
• Sembra l'all per Sant Fruitós i serà ben rabiós
• Per Santa Agnès i Sant Fructuós fa el fred més rigorós

[edita] Bibliografia

• Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro Tarraco Christiana: història i arqueologia Tarragona: Associació Cultural Sant Fructuós, 2005 (Edició en català, castellà, anglès, francès i italià)
• Jesús Blanco Calvo; Rafael Muñoz Melgar Petita història de Sant Fructuós Barcelona: Mediterrània, 2003
• Jordi Guàrdia Sant Fructuós, pare, pastor, màrtir Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001
• Miquel Estradé Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. 2a. edició
• J. Torné i Cubells, et al. Actes de Màrtirs Barcelona: Proa, 1991
• Pio Franchi dei Cavalieri Las Actas de San Fructuoso de Tarragona publicat a Boletín Arqueológico (Tarragona) 65-68 (1959)

• Antoni Dalmau, text; Valentí Miserachs i Grau, música Mil anys. Oratori en quatre quadres del mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra El quadre I està dedicat a Sant Fructuós

[edita] Enllaços Externs

• Plana web de l'Associació Cultural Sant Fructuós
• Narració del martiri en castellà antic (castellà)