Sanç de Barcelona i d'Aragó
De Viquipèdia
Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya ( 1161 - 1223 ), príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill petit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i la reina Peronella d'Aragó. Era nét per línia paterna de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers. Fou germà d'Alfons I de Catalunya-Aragó i Pere I de Cerdanya.
[edita] Comtat de Cerdanya i Comtat de Provença
El seu germà Ramon Berenguer IV de Provença li cedí el 1168 el comtat de Cerdanya. A la mort d'aquest el seu germà Alfons I el Cast, comte de Barcelona, el nomenà comte de Provença. Però el 1185 fou desposseït per Alfons després de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa. Tot i això va mantenir el títol honorífic del comtat al qual se li afegí per designació reial, el de Rosselló.
El 1209 el rei Pere I el Catòlic el nomenà governador de Provença i senyor del Llenguadoc.
[edita] Regència de la Corona Aragonesa
A la mort de Pere el Catòlic, a la desfeta de Muret, Sanç de Barcelona i d'Aragó exercí de regent de la Corona Aragonesa durant 5 anys, durant la minoria d'edat de Jaume el Conqueridor. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà de Pere el Catòlic. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
Despres d'aquest punt, Sanç conspirà varies voltes junt amb altres nobles per fer baixar a Jaume del poder, sempre sense èxit. L'acció més destacada sigué quan sobornà al noble Roderic de Liçana per a que ursurpara les terres de Llop d'Albero, altre noble fidel a la Corona. Jaume, amb tretze anys, resolgué la situació d'una manera contudent, i el de Liçana, amb grans pérdues, acabà refugiant-se en Albarrasí, dominis que encara no estaven sotmesos a la Corona.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà, abans de 1184, amb Ermessenda de Rocabertí, filla de Jofre de Rocabertí i Ermessenda de Vilademuls. D'aquesta unió nasqué una filla:
- la infanta Sança de Provença, morta jove
Es casà en segones núpcies, abans de 1185, amb Sança Núñez de Lara. Amb aquesta segona tingué un fill:
- l'infant Nunó I (1185-1241), comte de Cerdanya i comte de Rosselló
| Precedit per: Pere I |
Comte de Cerdanya 1168–1223 |
Succeït per: Nunó I |
| Precedit per: — |
Comte de Rosselló 1185–1223 |
|
| Precedit per: Ramon Berenguer IV |
Comte de Provença 1181-1184 |
Succeït per: Alfons II de Provença |
