Revisionisme històric

De Viquipèdia

El revisionisme històric es el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris. Tot i que aquesta crítica existeix a totes les branques i es basa en introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de forma pejorativa quan es tracten aspectes polèmics de la història, com ara els crims contra l'humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, es sol qualificar a l'historiador com a heterodoxe, alternatiu, etc.

Quan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la història oficialment acceptada i provada, també reben el nom de negacionistes. Aquestes persones no volen revisar o aportar noves dades als fets històrics, sinó que en neguen la seva existència.

Les opinions dels historiadors negacionistes, més que aportar proves històriques, solen anar encaminades a la justificació o descriminalització d'ideologies polítiques o règims totalitaris que han comès crims contra la humanitat.

Taula de continguts

1 L'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial
2 La repressió de Stalin i altres règims comunistes
3 La Guerra Civil Espanyola
4 Enllaços externs
- 4.1 Revisionisme de l'holocaust
- 4.2 Revisionisme de la Guerra Civil Espanyola

[edita] L'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial

Una de les discussions més polèmiques, en que és emprat el terme revisionisme històric, gira al voltant de l'holocaust jueu, la Segona Guerra Mundial i la figura d'Adolf Hitler.

Camió carregat de cadàvers al camp d'extermini de Buchenwald, Alemanya

Nens supervivents del camp d'extermini d'Auschwitz en ser alliberat el gener de 1945

A Babi Yar, Ucraïna, uns 33.000 jueus de Kiev van ser assassinats el 1941

Forms crematoris amb restes humanes encara a dins al camp d'extermini de Weimar, Alemanya

La totalitat de corrents historiogràfics, així com demostren totes les proves, assenyalen el III Reich i els seus dirigents com a responsables d'una política d'extermini que acabà amb la vida d'entre cinc i sis milions de jueus entre d'altres crims. Entre els historiadors negacionistes hi ha qui nega l'existència d'una política d'extermini, qui redueix considerablement la xifra de víctimes considerant que l'Holocaust és una mentida inventada per afavorir Israel, qui considera que les morts de jueus van ser per altres causes com ara epidèmies, qui no considera a Adolf Hitler com a responsable, etc.

La negació de l'Holocaust i dels crims contra els jueus comesos durant la Segona Guerra Mundial han anat generalment associats a l'antisemitisme a intents de descriminalitzar el nazisme.

Aquest negacionisme sorgí immediatament després de la Segona Guerra Mundial i un dels llocs on prengué més força fou a França amb la intenció de rehabilitar la col·laboració amb el nazisme del Govern de Vichy i reinsertar els seus col·laboradors en la societat francesa. Un dels primers autors a desenvolupar aquest tema va ser Maurice Bardèche que acusava als aliats d'haver inventat l'Holocaust per amagar els seus propis crims. Aquestes idees negacionistes es van estendre durant els anys 70, fins i tot arribant a les universitats i van ser assumides pel polític del partit d'extrema dreta Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, durant els anys 80. L'any 2002, el govern francès va haver d'intervenir per la difusió del negacionisme i del racisme que es feia des de la Universitat Lyon III.

Degut a la difusió del negacionisme, alguns estats com ara França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Espanya i Bèlgica van decidir crear lleis per reprimir aquest fenòmen, castigant les provocacions a l'odi, la discriminació racial i la negació de crims comesos contra la humanitat. Això provocà algunes critiques que deien aquestes les lleis atacaven la llibertat d'expressió, però la Cort Europea de Drets Humans afirmà l'existència de límits a la llibertat d'expressió i confirmà la validesa de les lleis estatals contra el negacionisme amb la Convenció Europea. Segons el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, les restriccions a la llibertat d'expressió dels negacionistes estan permeses per l'article 19.3 del Pacte pels Drets Civils i Polítics

Aquestes lleis, han portat a algun d'aquests historiadors davant dels tribunals. És el cas de l'historiador David Irving que el 2006 va ser jutjat a Àustria i condemnat a tres anys de presó per negar l'Holocaust i falsejar la història. Tot i que es va declarar culpable i va modificar algunes de les seves declaracions inicials sobre l'existència de cambres de gas i l'eliminació de milions de persones el tribunal declarà no trobar mostres de penediment en les seves declaracions. També alguns negacionistes francesos han estat condemnats pels tribuanls d'aquest país.

Durant el 2006 s'ha sumat a aquesta corrent el president iranià Mahmoud Ahmadinejad que en diversos discursos ha negat l'Holocaust i ha acusat de victimisme a l'Estat d'Israel.

Tanmateix, existeixen també corrents revisionistes sobre els orígens de la Guerra, els crims japonesos, els dels aliats i d'altres.

"Afirmatiu", escrigué Stalin en aquesta ordre d'execució de 346 enemics del règim

[edita] La repressió de Stalin i altres règims comunistes

Un altre grup d'autors revisionistes important, es aquell composat pels que neguen l'existència d'una política d'extermini a la Unió Soviètica de Josef Stalin i altres règims comunistes, com ara el de Pol Pot a Cambodja. La seva tendència es a donar xifres més baixes de víctimes de la represió, qualificant-les d' execucions legítimes. Igual que en el cas anterior, les proves parlen per si soles i de cap manera es poden prendre seriosament a aquests suposats historiadors.

Es sol associar a aquests revisionistes amb els corrents més extremistes del comunisme marxista.

[edita] La Guerra Civil Espanyola

A l'Estat Espanyol existeixen alguns historiadors que consideren que la Guerra Civil Espanyola no comença amb l'alçament de 1936, sinó amb la Revolució de 1934. Per tant, consideren als partits d'esquerres com a responsables de la guerra.

Aquests autors destaquen l'alta conflictivitat de la segona meitat de la Segona República Espanyola, així com les coincidències entre les forces revolucionàries de 1934 i el bàndol republicà per tal de donar pes a les seves afirmacions.

Aquestes tesis intenten descriminalitzar l'alçament del General Franco i donar la culpa de la Guerra Civil únicament als partits d'esquerres.