Regles d'accentuació del català

De Viquipèdia

[edita] Regles generals d'accentuació

• Les paraules monosíl·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

• S'accentuen les paraules agudes (la vocal tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem ,portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.

• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'antepenúltima síl·laba és la tònica). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període.

[edita] Tipus d'accents

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.

[edita] Accent diacrític

S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que es pronuncien diferent.

A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:

per una llista més completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrític.

• bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser); es (pronom)
• fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos); ma(possessiu)
• més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
• món (univers), rodamón; mon (possessiu)
• nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
• ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal); ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton)
• sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació); si (conjunció)
• sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
• són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
• ús (acció d'usar); us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament); -vos (pronom feble)