Regió d'Ístria
De Viquipèdia
Ístria (llatí Istria o Histria) fou una antiga regió formada per la península d'Ístria i territoris adjacents pel nord, situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
El nom li fou donat per la creença de que una branca del Danubi (en grec Ister) desaiguava a la mar Adriàtica. El país es va dir Istros (llatí Istrus). Però es molt possible que el nom nadiu dels seus habitants, els istris (llatí istri, grec istroi) donés peu a la creença de que aquella era la zona on desaiguava l'Ister.
Taula de continguts |
[edita] Geografia de l'Ístria romana
Les principals ciutats foren:
- Pola (al extrem sud), colònia romana sota August
- Aegida (Capo d'Istria, actual Koper), després Iustinopolis
- Parentum (Parenzo)
- Nesactium, prop de la desembocadura del Arsia (Arsa)
- Mutila (esmentada per Plini, desconeguda)
- Faveria (esmentada per Plini, desconeguda)
- Pucinum, esmentada per Ptolomeu i Plini, potser al país dels carnis al nord-oest de Trieste, podria ser Duino.
- Piquentum (Pikouenton) possiblement Pinguente.
- Alvum o Alvon (Alouon), possiblement Albona, al est del riu Arsiu, fora ja d'Ístria.
- Ningum, esmentada a l'Itinerari d'Antoní, entre Tergeste i Parentium
- Humago (Umago), esmentada pel Geògraf de Ravenna
- Neapolis (Cittá Nuova) , esmentada pel Geògraf de Ravenna
- Ruvignio (Rovigno) , esmentada pel Geògraf de Ravenna
- Piranon (Pirano), esmentada pel Geògraf de Ravenna
L'extrem sud de la península es deia Promontorium Polaticum i després fou la Punta di Promontore, sota domini venecià. El golf a continuació es deia Flanaticus Sinus, i amb italià Golfo di Mendolino.
[edita] Geografia moderna
La regió actualment esta dividida entre Eslovènia i Croàcia; 1/5 part de la península al nord correspon a Eslovènia (excepte Trieste i rodalies que pertany a Itàlia) i el triangle que forma la resta (4/5 de la península) correspon a Croàcia. Les ciutats principals porten el següents noms:
- Trieste (en eslovè Trzaski i el golf Trzaski Zaliv)
- Koper (abans Capo d'Istria o Capodistria)
- Piran (abans Pirano)
- Pula (abans Pola)
- Rovinj (abans Rovigno)
- Poreč (Parenzo)
- Umag (abans Umago)
El cap o extrem sud de la península es diu punta Kamenjak, el pas per mar es diu Kvarner, i el golf al extrem oriental de la península es el Rijecki Zaliv (Golf de Rijeka).
[edita] Història antiga
Ístria fou conquerida pels romans el 177 aC i August la va incorporar a la regió de Venetia dins l'administració d'Itàlia amb límit al sud en el riu Arsia (italià Arsa) i al nord al riu Formio (Plini exclou Tergeste, moderna Trieste, d'Ístria, però Ptolemeu l'inclou i fa el riu Timavus el límit nord).
Al segle IV els consularis (governadors) de Venetiae et Histriae, eren sota jurisdicció del vicari d'Itàlia.
Va passar a domini dels ostrogots i després dels bizantins el 539 sota els que va restar fins el 752, i al segle VII fou saquejada per avars i eslaus.
[edita] Edat mitjana
El 752 va passar als llombards i va romandre en les seves mans fins el 774 quant va tornar als bizantins, per acabar finalment el 789 cedida als francs i succesivament al Regne d'Itàlia i després al de Germània.
El 952 el rei Otò I de Gèrmania la va cedir als ducs de Baviera i el 976 Oto II la va cedir als ducs de Caríntia. Dins del ducat va formar un marcgraviat després comtat.
Fou donada en feu als Eppenstein dels que va passar als Sponheim, i finalment a la casa ducal d'Andechs-Meran. Algunes ciutats com Pola, es van afermar com comunes independents i es van aliar a Venècia.
El 1209 el patriarcat d'Aquileia va rebre en feu una bona part d'Ístria mentre la resta (amb capital a Pisino, la moderna Puzin) va passar als comtes de Gorízia. Les ciutats d'Ístria van estar en guerra contra el Patriarca i finalment van anar passant a Venècia, la darrera Pola el 1331. La resta d'Ístria va passar després d'una conflictiva succesió a la dinastia Habsburg, i al anomenat comtat d'Ístria es va unir després el comtat de Mitterburg que incloia la regió de Trieste.
[edita] Història moderna
La Ístria veneciana va passar a Àustria el 1797 per el tractat de Campo Formio, i fou ocupada per França el 19 de novembre de 1805, i per la Pau de Presburg fou cedida a França i unida al regne napoleònic d'Itàlia del 1 de maig de 1806 al 1809, com a departament d'Ístria, formant des el 1808 un ducat concedit al mariscal Bessières. El 14 d'octubre de 1809 Napoleò va unir l'Ístria, Trieste i Gorízia a les Províncies Il·líries formant dos províncies (Trieste i Gorízia) i el 15 d'abril de 1811 va formar l'intendència d'Ístria que fou una provincia del Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Istria i Rovigno); l'intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el 30 de maig de 1814. Àsutria va dividir el territori en els districtes de Trieste i Fiume. El Congres de Viena els va reconeixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal Regne austríac d'Il·líria. Àustria va afavorir el poblament per eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El 1849 es va constituir la província d'Ístria amb una dieta provincial.
Al final de la Primera Guerra Mundial va passar a Itàlia.
El 1943 fou ocupada pels alemanys pero reconquerida pels aliats el 1945.
Al final de la guerra (1945) es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des el 1954 al dissoldre's el govern del territori. Muggia, a la zona A, va quedar per Itàlia. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets mes dramàtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslàvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tots els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens.
Dins Iugoslàvia fou dividida entre Croàcia i Eslovènia seguint criteris ètnics. Les fronteres internes de Iugoslàvia es van mantenir al accedir Eslovènia i Croàcia a la independència el 1991.
