Quarta guerra samnita
De Viquipèdia
Quarta guerra samnita es el nom donat al conflicte entre els pobles del sud encapçalats per Tàrent, sota el lideratge de Pirros d'Epir, i Roma. Va durar del 282 aC al 272 aC.
El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcció suprema de Pirros. Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins després de la batalla d'Heraclea no van enviar al primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor però tot seguir Pirros va sortir cap a Sicília. Quant el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent, els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma.
El 272 aC, després de la caiguda de Tàrent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau i el cònsol Espuri Carvili i Lluci Papiri Cursor II van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta de la tribu samnita dels caracens el 269 aC fou ràpidament sufocada.
