Ptolemeu XII Auletes

De Viquipèdia

Ptolemeu XII Neo-Dionisi també Filopàtor i Filadelf però mes conegut com Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC. Auletes vol dir "flautista".

Era fill bastard de Ptolemeu IX Làtir i per això fou anomenat també Noto (bastard). No li corresponia el tron però fou cridat pels alexandrins al extingir-se la casa reial làgida amb la mort de Berenice III Cleòpatra i de Ptolemeu XI Alexandre II (80 aC).

Fou un rei amb el que s'associen tota mena de vicis i mala administració. El nom de Dionisi se'l va adjudicar per justificar les seves orgies; Llucià diu que va fer matar al filòsof platònic Demetri perquè no es va voler ajuntar a les seves bacanals. Li agradava molt tocar la flauta el que li va donar el seu nom mes popular, i com a flautista va participar en concursos organitzats per ell mateix.

Tot i que era un fidel aliat de Roma el senat romà no li enviava la confirmació del seu títol. En temps de Juli Cèsar va poder pagar els suborns suficients per obtenir el reconeixement però va haver de gastar tants diners que va haver d'augmentar els impostos provocant el descontentament popular que va provocar una revolta general el 58 aC que el va enderrocar.

Auletes se'n va anar a Roma i va demanar al senat romà la seva restauració. A Rodes, el jove Cató va procurar dissuadir-lo però fou en debades; a Roma va repartir suborns i amb el suport de Ciceró (que va pronunciar un discurs en favor seu (Pro Rege Alexandrino), va obtenir un decret del senat ordenant la seva restitució al tron i encarregant la missió a P. Lentulus Spinther, procònsol de Cilícia.

Els alexandrins també van enviar una ambaixada de 100 ciutadans al senat, per donar el seu punt de vista però Ptolemeu va tenir l'audàcia d'atacar l'ambaixada pel camí i molts d'ells van morir i la resta van desistir per mig del suborn o l'amenaça. La indignació d'aquest fet va produir una reacció a Roma: els tribús van prendre iniciatives i un partit al senat va demanar la transferència de la missió de Lentulus a Pompeu, i un oracle dels llibres sibil·lins va prohibir la restauració del rei per mitja de la força. Totes aquests disputes i moviments politics es van allargar fins el 56 aC i en aquest any, Ptolemeu, disgustat, va deixar Roma i es va retirar a Efes.

Un temps després va obtenir per fi el que havia demanat; el 55 aC Gabinius, procònsol de Síria, sota petició de Pompeu, i convenientment subornat amb deu mil talents per Ptolemeu, va començar les accions per la restauració.

Des el 11 de juliol del 57 aC els alexandrins havien col·locat al tron a la filla gran de Ptolemeu XII, Berenice IV, a la que primer es va col·locar com associada a son germana Cleòpatra VI Trifene (57-56 aC) que després va morir, i el 56 aC Berenice IV es va casar amb Arquelau I de Comana (en un data entre el 1 de febrer i el 16 d'abril). Berenice i Arquelau es van oposar a l'exèrcit de Gabinius a la frontera d'Egipte (55 aC), però foren derrotats en successius combats i Arquelau va morir. Gabinius va restaurar llavors a Ptolemeu al tron (abans del 22 d'abril del 55 aC), i un dels seus primers actes va ser fer matar a la seva filla Berenice IV i a molts notables d'Alexandria.

Des llavors va governar tranquil·lament ja que darrera de Gabinius hi havia Pompeu, amb una important força militar, i Pompeu li donava suport. Es van produir alguns motins militars que el rei va aturar accedint a moltes de les demandes dels amotinats. Per pagar la deute contreta amb Gabinius va haver de deixar les finances del regne en mans del romà Rabirius Postumus. (Ciceró, pro Rabirius 10).

El 5 de setembre del 52 aC va associar al tron a la seva filla gran Cleòpatra VII i al seu fill segon Ptolemeu XIII Filopàtor que foren casats entre si.

Va morir entre febrer i març del 51 aC (les fonts tradicionals diuen el mes de maig).

Va deixar dos fills, els dos anomenats Ptolemeu (Ptolemeu XIII Filopàtor i Ptolemeu XIV Filopàtor), i dos filles, Cleòpatra VII i Arsinoe IV. A la seva filla Berenice IV la va fer matar el 55 aC i Cleòpatra VI Trifene també era morta, probablement assassinada per la seva germana gran Berenice vers el 56 aC.