Porta de Serrans
De Viquipèdia
La Porta de Serrans o Torres de Serrans (o també "portal" o "portes") és l'entrada a l'antiga muralla de la ciutat de València. El seu nom sembla provenir de que estan situades aproximadament al nordoest del casc antic i, per tant, eren l'entrada natural que comunicava amb els camins que anaven a Els Serrans (el camí reial de Saragossa, que confluïa en aquest punt també amb el camí reial de Barcelona). No obstant, existeix una altra teoria que diu que pogué prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.
És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats. De l'antiga muralla, que s'ordenà afonar a mitan segle XIX (i culminà el 1865), només resta aquesta porta i la Porta de Quart (posterior i inspirada en la de Serrans), així com alguns altres vestigis pitjor conservats.
Taula de continguts |
[edita] Construcció i Estructura
Els jurats de València encomanaren la seua construcció al mestre Pere Balaguer, també autor del Micalet, qui s'inspirà en altres portes gòtiques del Principat, com ara la Porta Reial del Monestir de Poblet, que s'inspirava en l'estil arquitectònic genovés.
Començaren les obres el 6 d'abril de 1392 sobre els terrenys de l'anterior pòrtic. La composició del grossor dels murs és de mamposteria molt sòlida, ja que la seua funció principal era la de servir de fortificació. Posteriorment es revestí de paraments de cadiratge de pedra caliça, procedent principalment d'Alginet, per a donar-li l'acabat suntuós que requeria l'altra funció de caràcter representatiu.
El 1397, quasi terminades les obres, es plantejà la necessitat de millorar l'accés a la planta noble de les torres. Per aixó es projectà la monumental escalinata de pedra, que engrandí l'edifici i facilità el seu ús en les festes de benvinguda. En març de 1398 finalitzaren les obres.
[edita] Història i Usos
El seu ús principal durant molt de temps va ser el de servir de defensa en qualsevol setge o atac eventual a la ciutat, però més generalment s'utilitzava per a cerimònies i entrades oficials d'ambaixadors i de reis, i se li considerava (i encara se li considera) com l'entrada principal de la ciutat.
El 1586, després de l'incendi de la ciutat, les portes es reconvertiren en presó de nobles i cavallers, fins el trasllat dels presos al Convent de Sant Agustí el 1887. A partir d'eixe moment tingué diversos útils fins a l'actualitat, com ara servir de museu o per a diversos actes.
Durant la Guerra Civil Espanyola, mentre València era capital de la II República, les torres van allotjar part del patrimoni artístic del museu del Prado que el Govern tractava de protegir de les bombes que l'amenaçaven a Madrid.
[edita] Restauració
Els seus usos com a presó (com en el cas de les Torres de Quart), féu que sobrevisqueren a l'enderrocament de la muralla, però també maltractaren l'edifici, especialment en la seua estructura interior. Així, se cegaren les seues grans arcades obertes a l'interior i es perforà el mur exterior per diverses finestres, al temp que desapareixia la barbacana almenada que les coronava. El 1871, l'ajuntament decidí omplir la fosa situada davant de les portes, però afectà la visió i l'aspecte de les portes. Entre 1893 i 1914, la Reial Acadèmia de Sant Carles, portà a fi una restauració dirigida per l'escultor i acadèmic Josep Aixà. En l'any 2002 aproximadament es va netejar la pedra i les portes van quedar amb el seu aspecte actual.
[edita] Usos actuals
En l'actualitat les torres es poden visitar i pujar dalt, des d'on encara a dia de hui es té una vista formidable de València. Les torres de Serrans s'utilitzen per a diversos actes en la ciutat. Potser el més característic és la crida de les festes de les falles, on, a finals de febrer, la fallera major crida als valencians i fallers a començar les falles.
