Porta de Quart
De Viquipèdia
La Porta de Quart o Torres de Quart (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la muralla medieval que rodejava el cas antic de la ciutat de València, la funció del qual era defensar la ciutat. Estan situades a l'encreuament del carrer Guillem de Castro amb el carrer Quart.
[edita] Història de les Torres de Quart
Les Torres de Quart van ser construïdes per l'arquitecte Pere Bonfill en el segle XV, entre els anys 1441 i 1460. A les obres van intervenir a més Tomás Oller, Francesc Aldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. L'estil de les torres és neogòtic o gòtic tardà militar, imitant les Torres o Arc del Triumf del Castell Nou de Nàpols, dissenyat pel mallorquí Segrera i on van intervenir altres mestres de la Corona d'Aragó quan Nàpols va ser conquerida per les tropes de Alfons el Magnànim.
Les torres murallades han suportat la Guerra de la Independència dels francesos, la de Successió, les cantonals i la Guerra Civil Espanyola. Encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades de la Guerra de la Independència en els seus grossos murs, pensant molta gent que són provocats pel deteriorament del pas del temps.
A partir del 1626 i fins al segle XVIII es va allotjar al seu interior la presó de dones. Fins al 1874 se'ls anomenava les Torres de la Calç perquè la calç amb la que s'emblanquinava les cases de València havia d'entrar per la porta situada entre les dues torres.
En 1931 van ser declarades Monument Nacional i s'anomenen en la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Les Torres de Quart són les restes de l'antiga muralla medieval de València, junt amb les Torres de Serrans obertes cap al nord. Altres portes d'accés a la ciutat de València, van ser les desaparegudes portes de Sant Vicent cap al sud i la Porta del Mar cap a l'est o cap al port. Aquestes portes van desaparèixer en el segle XIX junt amb la resta de la muralla que rodejava la ciutat vella per a donar treball als obrers aturats i per a engrandir la ciutat.
A partir de l'última dècada del segle XX, els lloros i altres aus exòtiques escapades dels seus amos, han nidificat i s'han reproduït als orificis provocats per l'artilleria de la seua façana exterior. Ja en el segle XXI, les Torres de Quart segueixen en peus, pendents de restaurar la seua façana exterior, ennegrida per la sutja del tràfic rodat que circula incessant pel carrer Quart i el carrer Guillem de Castro.
[edita] Origen del nom
Les Torres de Quart, deuen el seu nom a què estaven situades sobre el camí que condueix el centre de la ciutat, des de la plaça de La Mare de Déu on està la Catedral de València, fins a Quart de Poblet. Les torres van ser l'accés oest del tràfic provinent de Castella. A les Torres de Quart també se'ls anomena porta o portal de Quart.
[edita] Estructura i estil
Les Torres de Quart estan construïdes amb maçoneria de calç i cantells pel sistema d'encaixonades. En els angles, arcs, i cos volant superior es va utilitzar pedres de cadiratge. Entre les dues torres hi ha una porta d'entrada i eixida a la ciutat d'arc de mig punt rodejada de cadiratge, que va albergar l'àngel custodi i ara l'escut de la ciutat.
Les torres tenen una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat i aixamfranades o aplanades cap a l'interior de la muralla, al contrari que les Torres de Serrans que són poligonals. Les torres tenen una part superior emmerletada, on una terrassa de cadiratge. Aquestes torres defensives a penes tenen decoració. En el seu part més baixa tenen una motlura que remata cap al sòl en paret vertical en forma de talús inclinat. La part exterior cilíndrica és llisa per a dificultar el seu accés.
En el part que mira cap a l'interior de la ciutat, apareixen una sèrie d'estades obertes, cobertes amb voltes construïdes amb nervis de creueria. Al centre de les torres, damunt l'arc de la porta, apareix un orifici abovedat pel que s'atacava els que volien derrocar la porta.
La disposició de les Torres respecte a l'antiga muralla és lleugerament oblic o en diagonal per a adaptar-se al traçat del carrer Quart que no obstaculitza perpendicular a la muralla sinó en diagonal.
L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repeteix en diverses ciutats italianes com en Gènova.
