Política d'Espanya
De Viquipèdia
El Regne d'Espanya està organitzat políticament com a monarquia constitucional, parlamentària, representativa i democràtica en què el rei és el cap d'Estat i el president del govern és el cap de govern en un sistema multipartidista. El president del govern exerceix el poder executiu en representació del monarca que només ostenta poders limitats i cerimonials. El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral, les Corts Generals, conformades pel Senat i el Congrés de Diputats. La judicatura és independent de l'executiu i del legislatiu.
Taula de continguts |
[edita] Desenvolupament políltic i democràtic
La democràcia parlamentària va ser restaurada després de la mort del general Francisco Franco que va governar dictatorialment des de la fi de la guerra civil espanyola (1939) a 1975. La constitució espanyola de 1978 va establir la monarquia constitucional i parlamentària, amb un primer ministre i un cos legislatiu bicameral. El 23 de febrer, 1981 un grup de l'exèrcit va prendre el control de les Corts Generals i van assajar d'imposar un govern militar. No obstant, la gran majoria de les forces militars van romandre lleials al rei Joan Carles I d'Espanya, que va exercir els seus poders executius per sufocar la rebel·lió i continuar amb la democràcia.
[edita] Configuració política del Regne d'Espanya
[edita] Executiu
- Article principal: President del govern espanyol
El poder executiu espanyol recau sobre un Consell de Ministres encapçalat pel president de govern, designat pel rei, però elegit per la cambra baixa de les Corts Generals, el Congrés de Diputats, per majoria absoluta durant la primera ronda de votacions o majoria relativa en les rondes successives. El president del govern, però, sovint és el cap del partit o coalició que hagi obtingut majoria durant les eleccions parlamentàries. Algunes de les seves funcions inclouen la designació de la resta dels membres del Consell de Ministres i dirigir les activitats del govern de l'Estat. El president designa al (o als) vicepresident(s) de govern. El Consell d'Estat és l'òrgan consultiu suprem de l'Estat.
[edita] Legislatiu
- Article principal: Corts Generals
Els ciutadans espanyols elegeixen els membres de les Corts Generals, el màxim òrgan legislatiu de la nació, conformat per dues cambres: el Congrés de Diputats i el Senat. El nombre actual de diputats és de 350, i el de senadors és de 255. L’assignació de diputats es realitza de manera provincial i en proporció a la població, amb un mínim de 2 representants per província (la qual cosa produeix una major representació de les províncies petites en relació al nombre d'electors per cada diputat). El Senat està conformat per representants de les comunitats autònomes, de les províncies, de les ciutats autònomes i de les illes o agrupacions d'illes en proporció a llur població també. El sistema electoral utilitzat per l'elecció dels diputats és l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit tancades; els senadors, per contra, són elegits d'acord a un escrutini majoritari plurinominal parcial, a més de la designació de senadors pels parlaments autonòmics. El Congrés dels Diputats és la cambra més poderosa en l'elaboració i aprovació de les lleis.
[edita] Judicial
- Article principal: Poder judicial d'Espanya
L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem, després estan l'Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de Justícia i les Audiències Provincials. El Tribunal Constitucional és un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la Constitució.
[edita] Partits Polítics
Els Partits Polítics amb representació al Congrés o al Senat en la legislatura actual són:
|
