Ebooks, Audobooks and Classical Music from Liber Liber
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z





Web - Amazon

We provide Linux to the World


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
PLC - Viquipèdia

PLC

De Viquipèdia

Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pel seu nom anglès Power line communication (o PLC), són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacións elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitorització de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió.

Les Comunicacions de banda ampla permeten enviar per les línies elèctriques de baixa i mitja tensió qualsevol tipus d'informació, com ara veu (telefonia IP), vídeo (distribució de vídeo, videoconferències,...) o dades a alta velocitat (Internet, transferències d'arxius, etc.), utilitzant per això el rang de freqüències que va des d'1,6 a uns 30 MHz, de manera que no hi ha interferències entre les dades i el senyal elèctric, ja que les freqüències son molt més elevades. Dintre d'aquesta tecnologia, es poden distingir dues aplicacions amb característiques diferenciades: interior o curt abast i exterior o llarg abast.

Taula de continguts

[edita] Aplicacions de la tecnologia PLC

[edita] Interior o curt abast

Utilitza la instal·lació elèctrica de l'habitatge com a mitjà de transmissió. Aquesta tècnica s'utilitza per a domòtica o automatització de la llar (per exemple, control de l'enllumenat o altres dispositius elèctrics sense necessitat d'instal·lar cablejat adicional) o bé per a la distribució de serveis en l'interior de la llar, com la distribució de vídeo, televisió, músicao Internet per tenir-ne accès en qualsevol punt de l'habitatge. Dintre d'aquesta tecnologia es poden trobar diferents estàndards, el promogut per l'Associació Universal de Powerline (en anglès Universal Powerline Association, UPA), la tecnologia de Homeplug o l'estàndard industrial X10.

Habitualment aquests dispositius operen mitjançant la injecció d'un senyal portador d'alta freqüència en el cablejat elèctric de l'habitatge. Aquest senyal portador és modulat amb senyals digital. Cada receptor del sistema té una adreça que li identifica i li permet ser individualment gestionat, de manera que només es decodificaran les dades que s'envien a aquesta adreça. Aquest dispositius poden connectar-se als endolls habituals o bé estar connectats de forma permanent a l'instal·lació elèctrica. Com que aquests senyals poden propagar-se als habitatges veïns que pertanyen al mateix sistema de distribució, existeix un "identificador de xarxa" que designa el propietari i evita que les dades transportades puguen ser rebudes fora de l'habitatge.

Una altra aplicació, dintre d'aquest grup, pot ser la creació de xarxes de communicacions de dades, veu, música i vídeo sobre el senyal de corrent continu de les bateries, en l'interior d'automòbils.

[edita] Exterior o llarg abast

Utilitza les línies de mitja i baixa tensió per a oferir serveis d'accés a Internet de banda ampla, distribució de vídeo o televisió o el que en telefonia es denomina el bucle d'abonat o última milla que consisteix en la connexió desde la central telefònica als diferents abonats. D'aquesta manera s'aconsegueix una infraestructura de telecomunicacions molt més barata que altres com la fibra òptica o el cable coaxial, que permet velocitats d'enviament de dades de fins a 200 Mbit/s ara per ara i que a més té una cobertura potencial més ampla, doncs la xarxa elèctrica està més estesa que la de telefonia o altres xarxes de comunicacions, com el cable o la fibra.

Existeix una aplicació intermèdia entre aquest grup i l'anterior que consisteix a donar servei de dades (Internet de banda ampla i/o distrubució de televisió) a diversos usuaris (habitatges) de grans edificis, com ara gratacels.

Dintre d'aquest grup, destaca l'estàndard obert d'accés a través de PLC promogut per la Unió Europea, conegut com a OPERA (Open PLC European Research Alliance).

[edita] Avantatges

  • Estalvi de cost en infraestructures, ja que utilitza les infraestructures elèctriques existents. No cal fer obres.
  • Tecnologia flexible, la topologia i les característiques de la xarxa es poden modificar amb facil·litat.
  • Fàcil d'instal·lar.
  • L'endoll elèctric és la presa única per a alimentació, dades i veu. No hi ha interferències amb el subministrament elèctric.
  • Els serveis oferits són competitius en preu i qualitat, és una alternativa vàlida a l'ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o línia d'abonat digital asimètrica) i a la CATV (televisió per cable).
  • Es poden integrar diferents serveis en una mateixa xarxa (telefonia, accés a internet, distribució de televisió,...) i fins i tot pot haver-hi diferents xarxes sobre la mateixa instal·lació elèctrica, gràcies a la multiplexació temporal o en freqüència.

[edita] Desavantatges

  • Depenent de les freqüències utilitzades i la tecnologia, es poden produir radiacions en bandes HF, que interfereixen en les freqüències utilitzades per les forces d'emergència i de seguretat i la banda de radioaficionats. És per això que alguns governs com ara l'estadounidenc o el japonès s'havien oposat als desplegaments de PLC en el passat. Avui en dia, però, existeixen dispositius PLC que permeten seleccionar les freqüències en què es transmet, és el cas, per exemple dels xips amb tecnologia de l'empresa DS2.
  • La rendibilitat d'aquests serveis no està sempre assegurada.

[edita] Tecnologia

Aquesta tecnologia permet actualment la transmissió de dades física de fins a 200 Mbit/s en l'actualitat i uns 130 Mbit/s en la capa d'aplicació, utilitzant les bandes de freqüència que van des d'1 a 34 MHz. Entre les tecnologies existents destaquen els productes de l'empresa valenciana DS2, basada en l'estàndard obert europeu OPERA, que utilitza una modulació OFDM amb 1536 portadores, amb un ample rang dinàmic (fins a 90 dB), amb dispositius repetidors que utilitzen la multiplexació per divisió en el temps i en freqüència (permetent establir topologies en arbre) i que ofereixen Qualitat de Servei (QoS) i diversos tipus de serveis (CoS). També hi ha els estèndards de Homeplug AV (tecnologia de l'empresa Intellon) i el de la CEPCA o Consumer Electronics Powerline Communication Alliance (tecnologia desenvolupada per Panasonic), amb característiques similars, tot i que, a dia d'avui, encara no es coneixen productes comercials. Finalment, hi ha altres tecnologies propietàries anteriors, amb velocitats d'enviament de dades d'entre 70 i 85 Mbps o 14 Mbps i que encara es comercialitzen en alguns productes.

Aquesta tecnologia es caracteritza per poder donar un servei de dades simètric, de manera similar a l'ADSL la taxa màxima de transmissió pot modificar-se segons les característiques del canal (la línia elèctrica) i típicament permet xarxes de fins a 256 usuaris.

Hi ha diversos tipus de módems PLC, els dispositius necessaris per poder utilitzar aquesta tecnologia, que van des d'aquells que es connecten directament a la xarxa de transport de telecomunicacions (o backbone), coneguts com a "head ends", fins als terminals de clients que s'instal·len a les cases i poden tindre diferents interfícies de comunicacions (Ethernet, USB o connexió telefònica, entre altres), passant per dispositius repetidors.

A més dels estàndars anomenats, altres organitzacions d'estandarització internacionals també han creat grups de treball per estandaritzar la tecnologia del PLC, com l'IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineers) i l'ETSI (European Telecommunication Standards Institute).

[edita] Enllaços externs

Our "Network":

Project Gutenberg
https://gutenberg.classicistranieri.com

Encyclopaedia Britannica 1911
https://encyclopaediabritannica.classicistranieri.com

Librivox Audiobooks
https://librivox.classicistranieri.com

Linux Distributions
https://old.classicistranieri.com

Magnatune (MP3 Music)
https://magnatune.classicistranieri.com

Static Wikipedia (June 2008)
https://wikipedia.classicistranieri.com

Static Wikipedia (March 2008)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com/mar2008/

Static Wikipedia (2007)
https://wikipedia2007.classicistranieri.com

Static Wikipedia (2006)
https://wikipedia2006.classicistranieri.com

Liber Liber
https://liberliber.classicistranieri.com

ZIM Files for Kiwix
https://zim.classicistranieri.com


Other Websites:

Bach - Goldberg Variations
https://www.goldbergvariations.org

Lazarillo de Tormes
https://www.lazarillodetormes.org

Madame Bovary
https://www.madamebovary.org

Il Fu Mattia Pascal
https://www.mattiapascal.it

The Voice in the Desert
https://www.thevoiceinthedesert.org

Confessione d'un amore fascista
https://www.amorefascista.it

Malinverno
https://www.malinverno.org

Debito formativo
https://www.debitoformativo.it

Adina Spire
https://www.adinaspire.com