Paleta de Narmer
De Viquipèdia
La Paleta de Narmer va ser trobada per Quibell al 1897 en el santuari de la voltor Nekhbet, protectora dels reis del Sud, situat en El-Kab, pel que es pensa que fou un present d’aquest monarca després de la victòria sobre el Nord. Actualment es troba al museu de El Caire.
Les paletes son un dels documents més antics dels quals es pot conèixer la història d’Egipte. Es daten en el període Predinàstic, i es troben en les àrees d’assentament del Gerzense o Naqada II (3600-3200 a.C aproximadament), cultura molt estesa que es pot trobar inclòs en la Baixa Núbia. En un principi la seva funció era la de servir de suport per als pigments, cremes, olis, …, que s’aplicaven al cos, tot i això era comú trobar-les dins d’aixovars funeraris o com a ofrenes als temples. Estan elaborades en diferents materials, com la pedra, ivori, fusta, … i en elles es plasmaven tant fets mitològics com reals.
La paleta de Narmer està confeccionada amb esquist verd, segons altres investigadors el material és pissarra, té unes proporcions de 45 cm d’ample i 64 cm d’alt i en la seva part més grossa de 6’5 cm. Les dos cares de la paleta estan decorades, en la seva part superior apareixen dos caps de vaca que simbolitzen, a la deessa Hatubat o a la deessa Hathor. Entre aquestes se situa la fatxada del palau, i en el seu interior es troba el nom Horus del rei, el peix Nar i un cisell, el significat del qual és “Estimat de Nar”.
En un dels seus costats apareix el rei amb la corona de l’Alt Egipte en actitud de colpejar amb una massa piriforme a un enemic (Uash, segons un jeroglífic), gest que es representarà posteriorment en molts relleus, sobretot durant l’Imperi Nou. Darrere del rei apareix un portasandàlies, i en la part superior dreta un falcó, que posat sobre sis papirs, agafa amb una de les seves urpes una corda, a l’extrem de la qual es troba un presoner subjectat pel nas, la qual cosa ha sigut interpretada com la victòria del sobirà del Sud sobre el Delta, havent fet presoners o donant mort a sis mil enemics, que també apareixen al registre inferior sent xafats pel rei.
En l’altra cara es troba el rei marxant sobre Buto, porta la corona roja del Baix Egipte i un vestit ritual, segueix acompanyat del seu portasandàlies, però en aquest registre també apareixen una altra sèrie de figures que s’han interpretat com el seu primer ministre i quatre portaestandarts, que posteriorment serien coneguts com els Seguidors d’Horus o els Déus que segueixen a Horus. Enfront d’ells es troben deu enemics decapitats i una sèrie de jeroglífics, la interpretació dels quals, segons Kemp, no es pot portar d’un mode fiable. En la part inferior apareix un bou, simbolitzant al rei destruint una fortalesa. El motiu central està compost per dos animals amb cos de lleó i grans colls que formaven el recipient per a mesclar els olis. Driotón i Vandier creuen que és un motiu asiàtic, mentre la idea de Kemp és que expressa certa harmonia amb el fi de contrarestar les representacions bèl·liques. Fernando Olaguer-Feliú veu al personatge agenollat com la manifestació del poble sotmès, mentre que la idea que mana dels personatges que marxen al costat del monarca (portaestandarts, portasandàlies...) és la del servei i total submissió cap a ell.
Un concepte fonamental de la paleta és el protagonisme total del rei del Alt Egipte, ja que als dos costats és el que representa al sud amb claredat, mentre que al Baix Egipte apareix representat per diferents persones, totes elles moribundes, mortes o fetes presoneres.
Fos com fos, la idea més estesa defensant qui és la figura unificadora del país és que era Menes, el qual es pot identificar amb Narmer. Però el problema de la unificació és una altra de les qüestions en les que no es posen d’acord els estudiosos. En la paleta, el sobirà apareix tant amb la corona del Sud com amb la del Nord, però amb cap moment apareix amb la doble corona, la qual cosa es pot interpretar que les representacions que apareixen en ella serien la culminació d’aquest procés, igual que hi ha qui parla d’una Reunificació de les Dos Terres. En aquest aspecte Kees i Sethe creuen que va existir una primera unificació cap al 3600 a.C. Aproximadament, quan un regnat del Nord, amb capital en Buto, invadeix el Sud, amb capital en Nekhen, unificant el país, unió que no tardaria a desaparèixer, tornant el Sud a convertir-se en independent possiblement cap al final del Gerzense. Alguns estudiosos situen els regnats d’Escorpí i Narmer en aquesta època.
En un moment posterior comença un procés d’expansió o reconquesta per part de l’alt Egipte, que acabaria amb l’inici del Període Dinàstic, igual que la unificació no seria total, doncs no desapareix la identitat de cada un dels estats, cosa que fa que en moments de crisi del poder central es tornen a separar en els territoris predinàstics. Durant els primers reis encara es produeixen enfrontaments, la qual cosa comporta a que hi hagi investigadors que opinen que el veritable unificador del país seria algun dels monarques de la Primera Dinastia.
Hi ha autors que pensen que no va existir cap regnat al Nord, l’únic que hi havia era una sèrie de petits territoris que equivalen a èpoques posteriors als nomos o sepaut, cada un d’ells amb el seu propi governant. Mesuradament haurien estat conquistats per un estat unificat del Sud. Altres investigadors recolzen aquesta tesis, però li donen un caràcter econòmic, argumentant que la causa d’aquestes conquestes es deu al control de la inundació del Nil i a l’obtenció de metalls, cosa que faria que existís un enfrontament en el Sud, que poc a poc s’estengués cap al Nord.
Finalment, característiques relacionades amb la unificació d’Egipte també es poden apreciar en l’àmbit religiós, com pot observar-se en el cas dels mites, sent el més conegut el d’Osiris, on les lluites entre Horus i Set tindrien unes connotacions polítiques amb l’intent d’unió i domini D’Egipte.
