Organització territorial de Mèxic
De Viquipèdia
Els Estats Units Mexicans conformen una federació integrada per trenta-un estats sobirans i autònoms. Els estats conformen un sol Estat federat o Unió que tradicionalment ha exercit jurisdicció exclusiva sobre el Districte federal, un territori especial que pertany a tota la federació i n'és la capital. No obstant, des de 1997, atès la grandària de la població del Districte federal, aquesta entitat ha rebut major autonomia, i els residents poden elegir un cap de govern i els representants d'una assemblea legislativa local.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i història de la federació
Els Estats Units Mexicans van néixer com a Unió independent després de la promulgació de la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans el 4 d'octubre, 1824 i que donava fi al règim anterior de la monarquia constitucional. Abans de la promulgació de la constitució els diversos estats que integrarien la federació ja havien començat a redactar llurs pròpies constitucions, encara que l'Amèrica Central, que havia pertangut a l'efímer primer Imperi Mexicà va decidir no integrar-s'hi sinó conformar un Estat independent el territori del qual abastaria el territori de la Capitania General de Guatemala. No obstant, a la regió centreamericana de Chiapas va sorgir un moviment unionista que propugnava per un referèndum que permetés a la població decidir si la regió es separava, com la resta de l'Amèrica Central, o s'integrava a la federació mexicana. La majoria de la població va optar per la Unió, i Chiapas es va integrar a la federació el 1824. Així, van ser 19 els estats originals o fundadors de la federació: Chiapas, Chihuahua, Coahuila i Texas, Durango, Guanaxuato, Mèxic, Michoacán, Nuevo León, Oaxaca, Puebla de los Ángeles, Querétaro, San Luis Potosí, Sonora i Sinaloa (també conegut com l'Estat d'Occident), Tabasco, Tamaulipas, Veracruz, Xalisco, Yucatán i Zacatecas. La federació administrava, a més, els següents territoris: l'Alta Califòrnia, la Baixa Califòrnia, Colima i Santa Fe de Nou Mèxic. La ciutat de Mèxic es va escindir de l'estat de Mèxic i es va conformar com a Districte federal, seu dels poders de la Unió.
La federació es va dissoldre en dues ocasions durant el segle XIX. La primera va ser de 1835 a 1846 que va iniciar amb la publicació de les Set Lleis (el 1835) que van originar la Primera República Central) i després d'un breu període anticonstitucional, el centralisme es confirmaria amb la publicació de les Bases Orgàniques de la República (el 1842, que van originar la Segona República Central). El centralisme, tanmateix, no s'aplicaria eficaçment: Texas, Nuevo León, Coahuila, Tamaulipas, Zacatecas i Yucatán declaraven la independència de Mèxic si el federalisme no era restaurat. Només Texas i Yucatán van assolir la independència. No obstant, la reintegració de Yucatán a Mèxic va estar condicionada a la preservació de la seva autonomia (la seva pròpia constitució i lleis de duanes), una característica que el diferenciava de la resta de les regions de Mèxic.
Després de la Guerra d'Intervenció Nord-Americana, els Estats Units van prendre gairebé la meitat del territori mexicà, aleshores els territoris de l'Alta Califòrnia, i Santa Fe de Nou Mèxic, que avui dia corresponen als estats nord-americans de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Nevada i una secció d'Utah així com la secció disputada de l'oest i nord de Texas que incloïa seccions de Colorado, Oklahoma, Kansas i Wyoming.
El federalisme va ser restaurat el 1846 i el 1857 es va elaborar una segona constitució federal. El 1864, no obstant, i com a resultat de la Intervenció francesa, es va restablir el sistema monàrquic i centralista, període conegut com el Segon Imperi Mexicà, encapçalat per Maximilià d'Habsburg, que seria deposat el 1867 i el federalisme republicà seria restaurat de manera definitiva. Després de la Revolució Mexicana, la constitució que sorgiria del moviment, encara vigent des de 1917, va confirmar el sistema federal que uneix als estats mexicans.
[edita] De les parts que integren la federació: les entitats federatives
[edita] Els estats
Els estats de la federació mexicana són lliures, autònoms, sobirans i independents els uns dels altres; tenen la llibertat de governar-se segons les seves pròpies lleis, i tenen una constitució pròpia, que no ha de contradir la Constitució Federal que només abasta temes de competència federal. Els estats no poden realitzar aliances amb altres estats ni amb altra nació independent, sense el permís de tota la federació, llevat dels acords de defensa i protecció amb estats fronterers de la federació estatunidenca. Cada estat està governat per una separació de poders: el poder legislatiu està representat per un congrés unicameral estatal, el poder executiu està presidit per un governador electe per vot popular, i el poder judicial està representat per un Tribunal de Justícia Superior. Atès que els estats tenen autonomia legal, cada estat té els seus propis codis civil i penal, i un cos judicial.
En la federació, els estats són representats per quatre senadors en el Senat, dos electes per vot directe a la primera majoria, un altre desingat a la primera minoria, i l'altre electe per representació proporcional dels partits. Els diputats, per contra, no representen als estats sinó als ciutadans de manera directa, en la Cambra de Diputats. El Senat i la Cambra de Diputats conformen el Congrés de la Unió.
[edita] Dades generals dels estats
| Els Estats Units Mexicans | ||||
 |
||||
| Enitat federativa | Capital | Admissió com a estat | Població (2005) | Superfície (km²) |
| 1. Aguascalientes | Aguascalientes | 1835 | 1 051 000 | 5 625 |
| 2. Baja California | Mexicali | 1952 | 2 842 000 | 71 546 |
| 3. Baja California Sur | La Paz | 1974 | 517 000 | 73 943 |
| 4. Campeche | Campeche | 1858 | 751 000 | 57 727 |
| 5. Chiapas | Tuxtla Gutiérrez | 1824 | 4 256 000 | 73 681 |
| 6. Chihuahua | Chihuahua | 1824 | 3 238 000 | 247 487 |
| 7. Coahuila | Saltillo | 1824 1 | 2 475 000 | 151 445 |
| 8. Colima | Colima | 1857 | 562 000 | 5 627 |
| 9. Durango | Durango | 1824 | 1 489 000 | 123 367 |
| 10. Guanajuato | Guanajuato | 1824 | 4 893 000 | 30 621 |
| 11. Guerrero | Chilpancingo | 1858 | 3 116 000 | 63 618 |
| 12. Hidalgo | Pachuca | 1869 | 2 334 000 | 20 856 |
| 13. Jalisco | Guadalajara | 1824 | 6 652 000 | 78 630 |
| 14. Mèxic | Toluca | 1824 | 14 161 000 | 22 333 |
| 15. Michoacán | Morelia | 1824 | 3 988 000 | 58 667 |
| 16. Morelos | Cuernavaca | 1869 | 1 605 000 | 4 892 |
| 17. Nayarit | Tepic | 1917 | 943 000 | 27 862 |
| 18. Nuevo León | Monterrey | 1824 3 | 4 164 000 | 64 203 |
| 19. Oaxaca | Oaxaca | 1824 | 3 522 000 | 93 343 |
| 20. Puebla | Puebla | 1824 | 5 391 000 | 34 251 |
| 21. Querétaro | Santiago de Querétaro | 1824 | 1 593 000 | 11 658 |
| 22. Quintana Roo | Chetumal | 1974 | 1 134 000 | 42 535 |
| 23. San Luis Potosí | San Luis Potosí | 1824 | 2 412 000 | 61 165 |
| 24. Sinaloa | Culiacán | 1831 2 | 2 610 000 | 57 331 |
| 25. Sonora | Hermosillo | 1831 2 | 2 384 000 | 179 516 |
| 26. Tabasco | Villahermosa | 1824 | 2 013 000 | 24 747 |
| 27. Tamaulipas | Ciudad Victoria | 18243 | 3 020 000 | 80 148 |
| 28. Tlaxcala | Tlaxcala | 1857 | 1 061 000 | 3 997 |
| 29. Veracruz | Xalapa | 1824 | 7 081 000 | 71 856 |
| 30. Yucatán | Mérida | 18244 | 1 803 000 | 39 671 |
| 31. Zacatecas | Zacatecas | 1824 | 1 357 000 | 75 416 |
| Districte Federal | 8 670 000 | 1 484 | ||
1El territori de Coahuila pertanyia a l'estat de Coahuila i Texas, integrat a la federació el 1824. Amb l'escició de Texas el 1836, l'estat va canviar el seu nom a Coahuila. Breument durant el 1856 Nuevo León va annexar Coahuila per plebiscit per formar una república independent. Després de la derrota de les forces independentistes, Coahuila es va separar de Nuevo León.
2El 1824 es va integrar a la federació l'Estat d'Occident que comprenia els territoris de Sinaloa i Sonora. Aquest estat es va dividir el 1831 en els dos estats actuals.
3Coahuila, Nuevo León y Tamaulipas van declarar la independència de Mèxic per formar una república inependent; seria independent de facto per menys de 250 dies atès que les forces independentistes van ser derrotades per les forces centralistes de Santa Anna.
2Yucatán es va independitzar de Mèxic en dues ocassions (1841-1843 y 1846-1848) formant la República de Yucatán que comprenia els estats acuals de Yucatán, Quintana Roo i Campeche. Es va reintegrar definitivament a la federació el 1848.
[edita] Organització interna dels estats: els municipis
Els estats, al seu torn, són dividits en municipis que poden abastar una o més ciutats i són la divisió administrativa més petita del país. Els municipis gaudeixen d'autonomia per a la gestió de llurs activitats i són responsables de la provisió de tots els serveis públics que requereixi la seva població. Aquest concepte va sorgir arran de la Revolució Mexicana i es coneix com a municipi lliure. L'ajuntament del municipi és encapçalat per un president municipal, elegit cada tres anys i sense possibilitat de reelecció immediata, i un grup de síndics. Si el municipi és extens, els pobles que siguin separats de la seu municipal poden elegir un president auxiliar. En total, a Mèxic, hi ha 2.438 municipis; l'estat amb el major nombre de municipis és Oaxaca que en té 570; i l'estat amb el menor nombre de municipis és Baixa Califòrnia, amb només 5.
[edita] El Districte Federal
Segons l'article 44 de la Constitució mexicana, la ciutat de Mèxic és el Districte federal; és a dir, la ciutat és coextensiva amb el Districte federal, el qual és la seu dels poders de la Unió i alhora capital dels Estats Units Mexicans. Si els poders de la Unió es traslladessin a una altra ciutat, la ciutat perdrà el seu estatus com a districte de la federació i es transformarà en un estat (anomenat "Estat de la Vall de Mèxic") amb els límits i la nova extensió que el Congrés de la Unió determini.
Com a capital de la federació, els poders federals administraven directament el Districte federal. El president de Mèxic designava el cap de govern. No obstant, atès la grandària de la població de l'entitat (al voltant dels 9 milions d'habitants), des de 1997, els residents de la capital poden elegir directament el cap de govern i els representants d'un cos legislatiu unicameral, l'Assemblea Legislativa, que representen cadascuna de les delegacions en què està dividida la ciutat. El Districte federal no té cap constitució sinó només un Estatut d'autonomia.
Al Congrés de la Unió, el Districte federal és representant com qualsevol estat de la federació, per tres senadors: dos senadors electes per majoria relativa i un d'altra assignat a la primera minoria.
Amb una població de 8,5 milions, la ciutat de Mèxic és la ciutat més poblada del país i, en ser coextensiva amb el Districte Federal, és la segona entitat federativa més poblada de Mèxic, després de l'estat de Mèxic. L'àrea metropolitana de la ciutat, però, s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, i amb una població de 19,2 milions d'habitatns una de les aglomeracions urbanes més grans del món.
[edita] Organització interna del Districte Federal: les delegacions
El Districte Federal se subdivideix, per a propòsits merament administratius, en 16 delegacions. Encara que no són completament equivalents al concepte de municipi (o municipi lliure), les 16 delegacions des del 2000 han rebut major autonomia per a llur gestió interna i els residents n'elegeixen al cap de delegació per sufragi universal. Atès que la ciutat de Mèxic s'organitza com a districte federal, la majoria dels serveis públics, tanmateix, són gestionats pel Govern del Districte Federal i no pas per les delegacions mateixes, mentre que als estats de la federació aquests servicis són gestionats pels ajuntaments dels municipis. Cal esmentar que tot i que els municipis exerceixen la seva autonomia per mitjà de la gestió de l'ajuntament, alguns d'aquests, com ara el municipi de Santiago de Querétaro, se subdivideix també en delegacions no autònomes.
[edita] Autonomia dels pobles indígenes
L'article 2 de la Constitució mexicana reconeix la composició pluricultural de la Nació, fonamentada en els pobles indígenes, i els atorga el dret a la lliure determinació. Alguns dels drets que gaudeixen són:
- dret a decidir les formes internes d'organització social, econòmica, política i cultural;
- dret a aplicar els seus propis sistemes normatius de regulació, sempre que es respectin els drets humans i els drets de les dones; i el
- dret a preservar i enriquir llurs llengües i cultura.
L'Estat, a més, es compromet a impulsar el desenvolupament econòmic i social de les comunitats indígenes i a afavorir l'educació bilingüe i intercultural. Segons la Llei de Drets Lingüístics, l'Estat reconeix 62 llengües indígenes com a "llengües nacionals" amb la mateixa validesa que el castellà als territoris on es parlin i poden sol·licitar documents oficials en llurs llengües.
[edita] Referències
- Títol Primer, Capítol I de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, article 2: Lliure determinació i autonomia dels pobles indígenes / Desenvolupament integral dels pobles indígenes
- Títol Segon, Capítol II de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, De les parts integrants de la federació i el territori nacional, articles 42 al 48 [1]
