Olduvaià
De Viquipèdia
Olduvaià o cultura olduvaiana també coneguda amb el nom anglès de pebble culture pel fet d'utilitzar còdols principalment.
És la cultura basada en la producció d'artefactes de pedra més antiga de la humanitat amb uns 2'7 milions d'anys. Es troba dins la part més antiga del paleolític inferior al final del pliocè.
Tradicionalment es considera feta per l' Homo habilis però alguns investigadors creuen que també l'hauria pogut fer l' Australopithecus boisei.
Els jaciments on s'han trobat restes són principalment els de Olduvai(primer nivell) i Melka Kunture i Koobi Fora(indústries del Karari) a l'Africa oriental , Swartkrans a Àfrica del Sud i al Magrib en els jaciments de Sidi Abderraman i Aïn Hanech.
A Europa l'olduvaià es correspon amb Abbevil·lià
La segueix, a partir de 1'8 milions d'anys, la cultura de l' Acheulià atribuïda a l'Homo erectus
[edita] Eines
Els materials de pedra (nòduls) utilitzat eren predominantment silícics (sílex, quars,quarsita) o més rarament vulcànics ( basalt o obsidiana)
Se n'obtenien per tècnica de percusió còdols tallats amb una sola cara (Choppers),que tenien un angle de tall que oscil·la entre 80º i 100º, i còdols tallats en les dues cares (Chopping-tools) que tenien diverses utilitats com a trituradors d'ossos, trencanous etc.
Al jaciment de Melka Kunture s'han trobat unes eines molt semblants a una rascadora tallada sobre nuclis de pedra amb una func´´o encara desconeguda.
També es feien servir l' ascla sense retocar que s'utilitzaven principalment per separar la carn i la pell dels animals.
Apareixen els primers protobifaços predecessors dels bifaços de l'acheulià
S'han trobat pedres esferoidals (Bola) de les quals se'n desconeix l'ús però s'especula que servien per a caçar i que a la vegada tenien un ús domèstic.
En general cadascuna de les peces de pedra tenien diverses utilitats.
Se suposa que també feien servir materials orgànics com fusta i os però que no s'han fosssilitzat.
Es pot comprovar que la majoria dels estris estan fets per individus que utilitzaven la mà dreta i aquesta lateralitat és una caràcterística considerada com exclusivament humana.
[edita] Fonts
- Braidwood, Robert J., Prehistoric Men, many editions.
- Domínguez-Rodrigo, M., T. R. Pickering, S. Semaw, and M. J. Rogers. 2005. Cutmarked bones from Pliocene archaeological sites at Gona, Afar, Ethiopia: Implications for the function of the world's oldest stone tools. Journal of Human Evolution 48:109-121.
- Edey, Maitland A., The Missing Link, Time-Life Books, 1972.
- Schick, Kathy D.; Toth, Nicholas, Making Silent Stones Speak', Simon & Schuster, 1993, ISBN 0-671-69371-9
- Semaw, S., 2000: The worlds oldest stone artefacts from Gona Ethiopia: Their implications for understanding stone technology and patterns of human evolution between 2.6-1.5 million years ago, Journal of Archaeological Science, 27: 1197-1214.
