Octavio Paz
De Viquipèdia
 |
|---|
| Premi Nobel |
Octavio Paz Lozano ( Ciutat de Mèxic, Mèxic 1914 - íd. 1998 ) fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Octavio Paz va néixer a Ciutat de Mèxic el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució Mexicana. Criat a Mixcoac, una població propera (i que ara forma part de Ciutat de Mèxic) per la seva mare, Josefina Lozano, una dona religiosa, així com per una tia i el seu avi patern, un soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. El seu pare, també anomenat Octavio Paz, treballava com escrivà i advocat per Emiliano Zapata, i va estar involucrat en la reforma agrària que va seguir a la revolució, activitats que van provocar que s'absentés durant llargs períodes de casa.
Paz va ser influenciat des de petit per la literatura a través del seu avi que cobria tant la literatura clàssica com el modernisme mexicà. Va descobrir als poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, que van influenciar granment els seus escrits més primerencs. Va publicar el seu primer poema ja com adolescent l'any 1931 Caballera. Dos anys després Paz va publicar Luna Silvestre, una col·lecció de poemes, sent considerat el 1939 un dels més prometedors joves poetes.
El 1937 Paz va acabar els seus estudis universitaris i va viatjar a Yucatán a la recerca de treball en una escola propera a Mérida. Allà va començar a treballar en el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat en 1976), el qual descriu la situació i la fe del camperol mexicà com a resultat d'una societat capitalista.
Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil Espanyola, mostrant la seva solidaritat amb els Republicans. Al seu retorn a Mèxic, participa com cofundador de la revista literària anomenada Taller (1938), i escriu en ella fins el 1941. L'any 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley als Estats Units, i dos anys després comença a servir com a diplomàtic Mexicà, treballant a França fins el 1962. Durant la seva estada, el 1950, escriu i publica El laberinto de la solitud, un innovador estudi dels pensaments i la identitat Mexicana. El 1976 fundà la revista Vuelta.
El 1981 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes. El 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, i el 1993 la seva revista Vuelta fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Octavio Paz morí el 19 d'abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.
[edita] Obres publicades
[edita] Obra poètica
- 1958 - Libertad bajo palabra
- 1962 - Salamandra
- 1969 - Ladera Este
- 1976 - Vuelta
- 1987 - Árbol Adentro
Sota el títol El fuego de cada día el propi Paz recull una significativa selecció de la seva obra poètica.
[edita] Assaigs
- 1950 - El laberinto de la soledad
- 1956 - El Arco y la Lira
- 1957 - Las peras del olmo
- 1965 - Cuadrivio
- 1966 - Puertas al Campo
- 1967 - Corriente Alterna
- 1967 - Claude Levi-Strauss o el nuevo festín de Esopo
- 1968 - Marcel Duchamp o el castillo de la Pureza, amb la seva reedició ampliada Apariencia desnuda (1973)
- 1969 - Conjunciones y Disyunciones
- 1969 - Postdata, continuació de El Laberinto de la Soledad
- 1973 - El signo y el Garabato
- 1974 - Los Hijos del Limo
- 1979 - El Ogro Filantrópico
- 1979 - In-mediaciones
- 1982 - Sor Juana Ines de la Cruz o las trampas de la fe
- 1983 - Tiempo Nublado
- 1983 - Sombras de Obras
- 1984 - Hombres en su Siglo
- 1990 - Pequeña Crónica de Grandes Días
- 1990 - La Otra Voz
- 1991 - Convergencias
- 1992 - Al Paso
- 1993 - La Llama Doble
- 1994 - Itinerario
- 1995 - Vislumbres de la India
