Monestir de Santes Creus
De Viquipèdia
El monestir de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp).
El monestir de Santa Maria de Santes Creus, de l'orde del Cister, fou fundat l'any 1150 originàriament a Valldaura, al Vallès Occidental, per donació dels Montcada i establert definitivament al seu emplaçament actual vora el riu Gaià a partir de 1160. Arquitectònicament, va passar per diferents etapes de creixement al llarg dels segles.
La façana es va començar al darrer terç del segle XII i està composta per una portalada d'arc de mig punt i un gran vitrall gòtic damunt. La planta de l'edifici és de creu llatina, amb tres naus i un total de cinc capelles abacials. A la part exterior del presbiteri trobem una rosassa impressionant, realment monumental. Pel que fa a l'interior de l'església, cal que en destaquem el retaule de l'altar major, d'època barroca (1646), l'autor del qual és Josep Tremulles. Aquest altar, que va substituir l'anterior gòtic de Lluís Borrassà de 1410, és flanquejat lateralment per les tombes de Pere el Gran, de Jaume II i de Blanca d'Anjou.
El claustre major, gòtic, va ser fet construir el 1313 per Jaume II, per substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori. Cal destacar-ne la decoració dels capitells, que representen un ampli repertori d'iconografia medieval. Des del claustre podem pujar al dormitori, que és una gran sala amb arcs apuntats. Des d'aquí, es pot accedir a la Torre de les Hores i al cimbori.
La sala capitular és de planta quadrada, i allí és on podem trobar diferents tombes dels antics abats del monestir. Les voltes són sostingudes amb columnes.
El claustre posterior, de planta rectangular, està compost també per arcs, però aquests són de transició, i daten del segle XVII. A l'ala sud, hi trobem la cuina, el refetor del segle XVII i el Palau Reial, manat construir per Pere el Gran l'any 1280, tot i que més endavant aquest seria el palau de l'abat.
El monestir cistercenc fou finalment abandonat l'any 1835, en plena època desamortitzadora; pocs anys més tard, a partir de 1843, a les dependències exteriors dels monjos s'hi va anar desenvolupant el nou poble de Santes Creus. El monestir ha continuat deshabitat fins als nostres dies, a diferència dels monestirs veïns de Poblet (Conca de Barberà) i Vallbona de les Monges (Urgell), els quals encara són habitats actualment; el conjunt de tots tres forma la turística Ruta del Cister.
