Mataró
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Mataroní, mataronina |
| Població (2004) | 116.698 hab. |
| Superfície | 22,53 km2 |
| Densitat (2004) | 5.064,98 hab/km2 |
| Altitud | 28 m |
| Coordenades | 41°32'31"N, 2°26'43"E |
| Entitats de població | 1 |
Mataró és la capital de la comarca del Maresme.
Taula de continguts |
[edita] L'agricultura mataronina
Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la viticultura.
Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.
El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.
Paral·lelament a la regressió de la viticultura es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l’energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.
La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.
Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.
Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sènies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.
En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.
Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.
Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes.
L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació.
Cap al 1952 es va introduir a Mataró la producció de la clavellina, que poc després passaria a ocupar força extensió, però més aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus.
La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.
L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.
[edita] Serveis i equipaments
- Biblioteca Pública Pompeu Fabra (plaça Occitània, s/n)
- Museu Comarcal del Maresme
[edita] Llista d'alcaldes des del 1835
| Alcaldes | mandat |
|---|---|
| Joan Antoni Baron Espinar | 2004- |
| Manuel Mas i Estela | 1983-2004 |
| Joan Majó Cruzate | 1979-1983 |
| Francisco Salas Moret | 1977-1979 |
| Francisco Robert Graupera | 1973-1977 |
| Antonio Marti Coll | 1972-1973 |
| Pedro Crespo Gil | 1955-1972 |
| Emilio Albo Franquesa | 1952-1955 |
| Antonio Cabot Bover | 1948-1952 |
| Jose de C. Tuñí | 1948-1850 |
| Joaquín Boter de Palau | 1946-1948 |
| José Martí Pascual | 1940-1946 |
| Juan Brufau Cusidó | 1939-1940 |
| Ramón Molist Valls | 1937-1939 |
| Salvador Cruixent Rovira | 1936-1937 |
| Juan Masriera Sans | 1935-1936 |
| Jose Mª Fradera Puyol | 1935-1935 |
| Juan Novellas Mora | 1934-1935 |
| Salvador Cruxent i Rovira | 1934 |
| Jaume Llavina Cot | 1933-1934 |
| José Rabat Simón | 1933 |
| José Abril Argemí | 1931-1933 |
| Enrique Arañó Rodón | 1930-1931 |
| Antonio de Palau y de Simón | 1925-1930 |
| Joaquín Boter Marti | 1923-1925 |
| Enrique Arañó Rodón | 1925-1923 |
| Joaquín Capell Vidal | 1920-1925 |
| José Mª Fradera Pujol | 1918-1920 |
| Jose Soler Moreu | 1918 |
| Jose Mª Fradera Pujol | 1917-1918 |
| Rafael Carreras Carbones | 1916-1917 |
| Emilio Araño Rosell | 1912-1915 |
| Angel Fábregas Sabater | 1909-1911 |
| Emilio Araño Rossell | 1906-1909 |
| Antonio Sans Coy | 1902-1905 |
| Emilio Cabañes Rabassa | 1899-1901 |
| Antonio Sans Coy | 1897-1899 |
| Emilio Cabañes Rabassa | 1895-1897 |
| José Barba Rogés | 1894-1895 |
| Antonio Sans Coy | 1893-1894 |
| Merchor Camín López | 1890-1893 |
| Marcelino Roca Arenas | 1889-1890 |
| Jaime Juliá Ferrán | 1887-1889 |
| Marcelino Roca Arenas | 1886-1887 |
| Joaquín de Palau de Castellar | 1884-1886 |
| Marcelino Roca Arenas | 1883-1884 |
| Jose Subiñá Martí | 1881-1883 |
| Jaime Recoder de Pons | 1879-1881 |
| José Agustí Vilardebó | 1877-1879 |
| Peligrín Gallifa | 1875-1877 |
| José García Oliver | 1874-1875 |
| Jose Abadal | 1873-1874 |
| Mariano Espín | 1872-1873 |
| José García Oliver | 1870-1872 |
| Manuel de Sisternes | 1869-1870 |
| Mariano Espín | 1869 |
| Joaquin Llobet | 1868-1869 |
| Antonio Gualba | 1867-1868 |
| Pompeyo Serra | 1865-1867 |
| José Pineda | 1863-1865 |
| Juan de la C. Palau | 1862 |
| Luis Mª.Moceda | 1860-1862 |
| Manuel Serra | 1859-1860 |
| José C. De Tuñí | 1856-1858 |
| Manuel de Sisternes | 1854-1856 |
| Juan Viñas Feliu | 1854 |
| Desiderio Recoder | 1852-1854 |
| Melchor de Palau | 1850-1852 |
| Domingo Martí Ramón | 1847-1848 |
| Joaquín Martí Andreu | 1846-1847 |
| Antonio Borrás | 1844-1846 |
| Juan Camín | 1843-1844 |
| Bruno Martí | 1842-1843 |
| José de Caralt | 1841-1842 |
| Antonio Boter Llauder | 1839-1841 |
| Jose A. Pera de Jordi | 1836-1839 |
| Francisco Viñas | 1836 |
| Jose Renter | 1835-1836 |
