Manuel de Falla

De Viquipèdia

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946), fou un compositor espanyol de música clàssica.

Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

[edita] Biografia

Va rebre les primeres lliçons musicals de la seva mare, una excel·lent pianista que no va dubtar a posar-lo en mans dels millors professors. Després de treballar a Cadis amb Alejandro Odero i Enrique Broca, va ingressar al Conservatorio de Madrid on va tenir com a mestres José Tragó i Felip Pedrell. La influència d'aquest darrer seria decisiva en la conformació de la seva estètica: va ser ell qui li va obrir les portes al coneixement de la música autòctona espanyola que tanta importància hauria de tenir a la producció madura falliana.

Els anys d'estudi a la capital van culminar amb la composició de l'òpera La vida breve, guanyadora del primer premi d'un concurs convocat per l'Academia de Bellas Artes de San Fernando. El guanyador havia de representar l'obra al Teatro Real de Madrid, però no va ser fins vuit anys després i a Niça que es va estrenar.

França, precisament, seria la següent etapa de la seva formació: resident a París des de 1907 va entrar en rel·lació amb Claude Debussy, Maurice Ravel, Paul Dukas i Isaac Albéniz, perceptible en vàries obres posteriors com Noches en los jardines de España, obra que tot i l'innegable aroma espanyol, porta cert impressionisme en la instrumentació. La maduresa creativa de Falla s'inicia amb el seu retorn a Espanya el 1914.

És el moment en el que compon les seves obres més famoses El amor brujo i El sombrero de tres picos (encarregades per el cèlebre Ballets rusos de Serge de Diaghilev), les Siete canciones populares españolas, la Fantasía bética para piano,... El seu estil fou evolucionant a través d'aquestes composicions des del nacionalisme folklorista de les primeres partitures fins a un nacionalisme que buscava la seva inspiració en la tradició musical del Segle d'or espanyol.

Els últims vint anys de la seva vida els va passar treballant en la que considerava que havia de ser l'obra de la seva vida: la cantata escènica La Atlántida, sobre el poema de Jacint Verdaguer, que l'havia obsessionat des de la infància i en el qual veia reflexades totes les seves preocupacions filosòfiques, religioses i humanístiques.

El 28 de setembre de 1939, després de la Guerra Civil Espanyola i iniciada des de feia uns dies la Segona Guerra Mundial, se'n va a l'Argentina on moriria el 1946 sense haver acabat la seva última obra. El seu deixeble Ernesto Halffter va ser l'encarregat de finalitzar-la. L'estrenà el 1961 al Liceu de Barcelona, amb direcció d'Eduard Toldrà.

El 1947 les seves restes foren traslladades a Espanya i enterrades a la cripta de la catedral de Cadis.

[edita] Obres

• Obres escèniques
  • Los amores de la Inés (1901-1902)
  • La vida breve (1904-1913)
  • El amor brujo (1915)
  • El corregidor y la molinera (1916-1917)
  • El sombrero de tres picos (1917-1919)
  • Fuego fatuo (1918-1919)
  • El retablo de Maese Pedro (1919-1923)
  • El amor brujo. Ballet (1919-1925)
  • El gran teatro del mundo (1927)
  • Atlántida (1927-1946)

• Obres per a una orquestra
  • Noches en los jardines de España (1909-1916)
  • El amor brujo. Versió de concert per a orquestra (1915-1916)
  • El amor brujo. Versió de concert per a una petita orquestra (1917)
  • El sombrero de tres picos (suite núm. 1) (1919-1921)
  • El sombrero de tres picos (suite núm. 2) (1919-1921)
  • El amor brujo. Ballet. Versió de concert (1925)
  • Homenajes (suite) (1938-1939)

• Obres per a un cor
  • Balada de Mallorca (Palma de Mallorca, 1933)

• Obres per a una veu i un instrument acompanyant
  • Preludios ("Madre, todas las noches") (1900)
  • Rima ("Olas gigantes") (1900)
  • ¡Dios mío, qué solos se quedan los muertos! (1900)
  • Tus ojillos negros, canción andaluza (1902-1903)
  • Cantares de nochebuena (1903-1904)
  • Trois mélodies (1909-1910)
  • Siete canciones populares españolas (1914)
  • Oración de las madres que tienen a sus hijos en brazos (1914)
  • El pan de ronda que sabe a verdad (Barcelona, 1915)
  • Soneto a Córdoba de Luis de Góngora (1927)

• Obres de cambra o per a un conjunt instrumental
  • Melodía para violonchelo y piano (1897)
  • Pieza en Do mayor (1898)
  • Romanza para violonchelo y piano (1898)
  • El amor brujo. Versió per a sexteto (1915)
  • Fanfare pour une fête (1921)
  • Concerto per clavicémbalo (o pianoforte), flauto, oboe, clarinetto, violino e violoncello (1923-1926)
  • Psyché (Granada, 1924)
  • Fanfare sobre el nombre de Arbós (Palma de Mallorca, 1934)

• Obres per a un instrument solista
  • Nocturno (1896)
  • Mazurka en Do menor (1899)
  • Serenata andaluza (1900)
  • Canción (1900)
  • Vals capricho (1900)
  • Cortejo de gnomos (1901)
  • Allegro de concierto (1903-1904)
  • Pièces espagnoles. Cuatro piezas españolas (1906-1909)
  • Fantasía baetica (1919)
  • Homenaje. Pour "le tombeau de claude debussy" (Granada, 1920)
  • Canto de los remeros del Volga (del cançoner musical rus) (Granada, 1922)
  • Pour le tombeau de Paul Dukas (Granada, 1935)

• Versions d'obres alienes
  • Cançó de nadal (1922)
  • Prélude à l´après-midi d´un faune (1924)
  • Preludio (1924)
  • Obertura de El barbero de Sevilla (1924-1925)
  • Ave María (1932)
  • L´amfiparnaso (Palma de Mallorca, 1934)
  • Invocatio ad individuam trinitatem (Granada, 1935)
  • Himno marcial (Granada, 1937)
  • Emendemus in melius (Granada, 1939)
  • Madrigal: prado verde y florido (Granada, 1939)
  • Romance de Granada: qué es de ti, desconsolado (Granada, 1939)
  • Tan buen ganadico (Granada, 1939)
  • ¡Ora, sus! (Granada, 1939)
  • O magnum mysterium (in circuncisione Domini) (Villa del Lago, 1940-1942)
  • Tenebrae factae sunt (responsorium) (Villa del Lago, 1940-1942)
  • Miserere mei Deus (salmo 50) (Villa del Lago, 1940-1942)
  • In festo Sancti Jacobi (o Lux et decus Hispaniae) (Villa del Lago, 1940-1942)
  • Benedictus (de la misa "Vidi speciosam") (Villa del Lago, 1940-1942)
  • Gloria (de la misa "Vidi speciosam") (Villa del Lago, 1940-1942)
  • Cançó de l´estrella (Villa del Lago, 1941-1942)
  • Romance de Don Joan y Don Ramón (Villa del Lago, 1941-1942)