Leònides
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Les Leònides són una pluja de meteorits que es produïx cada any entre el 15 i el 21 de novembre, aconseguint un màxim el 18 de novembre. Cada 33 anys, les leònides mostren un pic d'activitat ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle no està repartit homogèniament al llarg de la seua òrbita. En anys normals, les Leònides produïxen taxes de l'orde de 10-15 meteors per hora. Denison Olstead, professor de la Universitat de Yale, va observar que les línies de llum pareixien provenir de la constel·lació del Lleó, d'ací el seu nom.
El color d'estos meteors és generalment rogenc, són molt ràpids, ja que la Terra els troba de front, i ben sovint deixen després de si un solc de color verd que persisteix durant uns pocs segons. La seva distribució al llarg de l'òrbita no és uniforme, per quant estan concentrats en un eixam més dens que ha donat lloc a les grans pluges d'estreles.
Taula de continguts |
[edita] Origen : El cometa 55P/Tempel-Tuttle
Els eixams d'estreles fugaces estan associats als cometes. En 1861, Kirkwood va afirmar que estos corpuscles eren restes dels cometes. Le Verrier va publicar l'òrbita de les Leònides, i quan Oppolzer va examinar l'òrbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle de 1866 (1866 I) es va fer evident la identitat d'ambdós trajectòries. Aquest cometa, va ser descobert el 19 de desembre de 1865 i té un període orbital de 33,2 anys.
[edita] Les tempestats
Les Leònides poden donar lloc a espectaculars tempestats de meteors cada 33 anys coincidint amb el pas del cometa pel periheli. L'astrònom nord-americà H.-A. Newton va demostrar, en 1864, que les brillants pluges d'estreles descrites pels historiadors en 902, 931, 934, 1002, 1101, 1202, 1366, 1533, 1602 i 1698 es devien a este eixam. Es parla d'una tempestat de meteors quan l'activitat supera els 1000 meteors per hora. Des de 902, les dates anuals han anat avançant trenta dies: en aquella època el fenomen tenia el seu màxim el 12 d'octubre; en 1202, tenia lloc el 19 d'octubre; en 1366, el 22 del mateix mes i en 1799 s'efectua en la nit de l'11 al 12 de novembre. Esta pluja d'estreles, en 1766, va cridar poderosament l'atenció dels habitants de Veneçuela.
[edita] En 1799
En 1799 la van observar A. de Humboldt i Bonpland en Cumaná i va donar lloc a «milers i milers d'estreles fugaces i bòlids de foc van caure durant quatre hores consecutives». També els esquimals de Llaurador i Groenlàndia van quedar sorpresos: els meteors més grans tenien un diàmetre aparent com el de la Lluna, o major.
[edita] En 1833
El 13 de novembre de 1833 la costa oest dels Estats Units va estar il·luminada durant més de 6 hores a causa de les Leònides. Iniciada poc abans de la mitjanit Olmsted, de Boston, va dir que «el seu nombre era com la meitat dels flocs de neu que s'observen durant una nevada», i va comptar més de 240000 meteors. Algunes persones supersticioses ho van considerar com un anunci de la fi del món. En la nit següent un colon americà va tenir la curiositat de mirar al cel per a veure si encara quedaven estreles.
[edita] En 1866
En 1866 va tenir lloc una altra pluja important, però menys intensa que les dos anteriors, en la que es van comptar fins a 6000 meteors per hora. En 1834, Olbers va observar que les pluges de 1766, 1799 i 1833 estaven separades per 33,5 anys i esperava una pluja interessant per a 1899 o 1900; però els càlculs de Downing i Stoven van demostrar que a causa de les pertorbacions de Júpiter, Saturn i Urà, la massa principal de l'eixam havia sigut desviada en més de 3 milions de Km. de la Terra. Segons açò, la pluja de fi de segle havia de ser insignificant, predicció que es va confirmar per complet.
[edita] En 1966
La tempestat de Leònides que va ocórrer el 17 de novembre de 1966, va registrar uns 100.000 meteors per hora durant un curt interval de temps. No obstant, no sempre es produïxen tempestats de Leònides cada 33 anys. En 1933, per exemple, l'activitat mai va superar els 200 meteors per hora. Les tempestats més espectaculars dels últims dos segles són per tant les Leònides de 1833 i 1966.
[edita] La tempestat de 1999
Per al 18 de novembre de 1999 s'esperava en Espanya una intensa pluja de meteorits i el IAC va fer una campanya perquè els alumnes d'Ensenyança Mitjana isqueren a observar, incloïa una unitat didàctica [1]. Les previsions apuntaven que les millors condicions d'observació es donarien per a Centre Europa i Àfrica del Nord. La resta de països observaran també una gran activitat, però no tan alta com en el màxim. D'altra banda el model proposat per David Asher i Robert McNaught preveien una activitat de 1000 meteors/hora en el màxim a les 02:08 T.U. del 18 novembre 1999 (3h 8m hora oficial ), basant-se en la distribució de partícules ejectadas fa 100 anys pel cometa Tempel-Tuttle. Segons informen diversos observadors espanyols, les Leònides no han decepcionat en absolut i han omplit totes les expectatives que en elles es tenien posades. Un màxim molt curt però intens es va poder observar des d'Europa sobre les 2h de Temps Universal. En eixos moments, una taxa per hora de milers d'estreles fugaces van caure del cel. Rafael Juárez, des de Granada, comenta: «Que meravella, no sàvia cap a on enfocar la meva camera, hi havia per totes les bandes i contínuament». José Antonio Duc: «Perdoneu la nostra falta de rigor científic, però hi ha hagut un moment en què hem deixat de realitzar anotacions i ens hem posat a disfrutar de l'espectacle».
En Les Penyes de Déu València prop de Higueruelas , a 1100 m. d'altura i amb una temperatura d'1,5ºC Leònides 99 van representar una experiència inoblidable. El cel estava quasi clar i vam tenir molta més sort que en altres llocs d'Espanya. Al principi no va haver-hi activitat, s'observaven algunes estreles fugaces procedents del radiant de les Taurides l'activitat del qual s'estenia fins eixa nit. La Lluna, present en esta primera part de la nit, sabíem que no molestaria si el màxim ocorria a l'hora prevista. A la 1h 40m (T.U.+1) encara no hi havia activitat i dubtàvem que la fóra a haver-hi. Una hora més tard estava clar que assistíem a un espectacle únic. El que va sorprendre va ser el ràpid augment i disminució de l'activitat prop del màxim i l'extrema velocitat dels meteors. També va sorprendre l'exactitud de la predicció de l'instant del màxim. Va decepcionar l'absència de bòlids, però pareix que esta és una característica de les Leònides. Es va registrar un màxim de 6615 meteors a l'hora(THZ), en l'interval entre les 2h 50m'i les 3h 0m de temps TU+1h.
Els resultats combinats de totes les observacions compilades per la International Meteor Organisation (IMO) apunta que pareix divisar-se un màxim doble amb un primer pic a 01:53T.U. i el màxim principal a les 02:01T.U. Entre mitges es reduïx l'activitat sensiblement. No obstant, el punt més alt, el qual indica una THZ màxima de 5.400 encara que té un error molt gran. Les dades del Nippon Meteor Society (NMS) omplin un buit entre les observacions de l'IMO. Les observacions japoneses posteriors al màxim mostren un efecte molt curiós. Veiem un segon màxim, no tan fort, però al nivell de subtempestat, després del migdia del dia 18. Durant quasi tres hores la THZ estava per damunt de 250 per hora, aconseguint un màxim de 350 per hora sobre les 16:30, més de 14 hores després del màxim principal.
[edita] En 2001
En la tempestat de 2001 es registra una taxa THZ màxima de 1500 meteors per hora.
[edita] Previsions
Els registres històrics disponibles no són molt útils per a caracteritzar el nivell d'activitat i la posició del màxim de les tempestats per l'escassetat d'observadors i la falta d'una metodologia d'observació adequada. A més, ha de tenir en compte que estimar l'activitat quan apareixen diversos meteors per segon és realment difícil. No obstant, s'han fet grans esforços per a determinar les característiques dels retorns de Leònides dels últims 200 anys. Quins són els mecanismes físics que donen lloc a les tempestats de Leònides? Per què hi ha anys en què no ocorren? Podem predir si hi haurà una tempestat o no, i la seva intensitat? Els nostres coneixements sobre l'origen de les tempestats de Leònides han sigut molt limitats fins fa poc. En els últims anys, no obstant, hi ha hagut un avanç espectacular gràcies a l'excel·lent conjunt de dades obtingudes pels observadors de l'Organització Internacional de Meteors. L'activitat registrada en 1998 va trencar tots els esquemes i ha sigut el motor per al desenvolupament de models numèrics que expliquen les tempestats de Leònides amb una precisió mai abans aconseguida. Les Leònides estan associades, com hem dit, amb el cometa Tempel (1866 l), el qual es va observar en 1866 i en 1998. La distància afélica d'eaquest cometa és sensiblement igual al radi de l'òrbita d'Urà i la duració de la seva revolució era, en 1866, de 33,18 anys. Le Verrier va pensar que aquest cometa tenia una òrbita parabòlica quan l'atracció del planeta Urà, del qual va passar prop l'any 126 de la nostra Era. Així les Leònides (en realitat el cometa) van ser incorporades al nostre sistema solar per l'acció d'Urà.
