Khufu

De Viquipèdia

Khufu, mes conegut per Kheops, Keops o Queops, fou un faraó de la dinastia IV de l' antic Egipte que va governar des vers el 2490 fins vers el 2470 aC, uns 23 anys. El seu nom d' horus fou Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d' horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fou Knumkhufu o Khufu que vol dir "Protegit pel déu Knum", (el déu Knum era un dels déus de la triada divina del sud, a Elefantina, responsable de les crescudes del Nil). Manethó l’anomena Sufis i Heròdot Queops. Altres transcripcions del seu nom son: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu , Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid i Cheops.

Va succeir al seu pare Snefru probablement essent bastant jove (d’uns 25 anys d’edat). La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritiotes I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb un altra princesa de la que no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement de la reina principal Meritiotis i que seria l’hereu designat, però que potser va premorir a Khufu); Djedefhor (probablement fill també de Meriotis); Baefra o Baufre (probable fill de Meriotis); Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill probablement de la reina secundaria d'origen libi); Khafre (Khefren (fill de la reina secundaria Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va construir la piràmide mes gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom (piràmide de Kheops) i te un nom poètic "la piràmide que es el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir a Hemiunu (probablement el seu nebot) que fou l’arquitecte de la gran piràmide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites piràmides subsidiàries situades al sud del complex funerari de la gran piràmide. Es possible que Khufu fos també l’autor de l’esfinx.

Va enviar expedicions al Sinaí (el seu nom apareix gravat a dues tauletes a Maghara) i va establir mines de diorita a Núbia a la regió d'Abu Simbel on s’ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripció a Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regió foren objecte de l’atenció del faraó que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura. El nom del faraó apareix gravat també a la cantera d’alabastre de Hatnub; apareix també a Bubastis, i a un temple de Biblos (Líban). Probablement fou de Biblos d’eon va portar la fusta amb la que es va construir la barca sagrada que es va trobar el 1945 al costat de la piràmide i que desmuntada en milers de trossos fou reconstruïda durant 14 anys; aquesta barca era part del culte al faraó.

El seu nom també apareix a l’estatueta del faraó trobada a Abidos i a gerres al temple d'Horus a Nekhen. Al est de la piràmide la reina Henutsen, al costat de la principal, s’ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a Isis al costat de l’esfinx.

Manethó diu que el rei va escriure un llibre sagrat del que va obtenir una copia, però que va tancar temples i no va ser respectuós de la religió. Heròdot, que va escriure la seva historia vers el 450 aC el descriu com un dèspota que va arruïnar al país, va tancar els temples i va prohibir als seus súbdits oferir sacrificis i els va obligar a tots a treballar per ell; Heròdot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una historia d'Heròdot es que va enviar a les seves filles als bordells per recaptar fons per la piràmide i que les noies demanaven a mes a mes a cada client una pedra per poder-se fer una piràmide per elles, però aquestes histories son invencions posteriors, sense cap fonament si be les piràmides mes petites van ser probablement per les seves dones/germanes i el rei tenia al menys tres filles. El Papir de Westcar també descriu a Khufu com a cruel però dins el normal dels reis orientals, amable amb els seus inferior, interessat a la naturalesa humana i amb desig de conèixer coses de màgia; el papir esmenta que va cridar a un mag de 110 anys que encara menjava cada dia 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII però es suposa basat en un anterior de la Dinastia XII; una historia del papir, anomenada "Kheops i els Macs", explica que un mac anomenat Djedi tenia fama de poder ressuscitar als morts; Khufu el va cridar per fer una demostració i va ordenar matar un presoner perquè el mac el tornés a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar al pres, i el mac va llavors demostrar les seves habilitats en un ànec.

Sembla que aquestes llegendes venen derivades de la feina a les piràmides que, especialment els grecs, nomes podien concebre com fetes amb treball forçat o per esclaus, però el seu pare Snefru, que va bastir mes piràmides (unes tres) que en total doblen el moviment de pedres de Khufu, fou recordat com un sobirà amable i proper al poble.

Una teoria recent atribueix el mal record de Khufu al seu autonomenament com a déu Re el que fou ressentit pels egipcis com un acte pecaminós.

Del faraó se’n conserva una petita estatueta de vori trobada a un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos,

Fou deïficat durant la Dinastia XXVI i el seu nom escrit a escarabats. S’ha trobat el nom de dos sacerdots encarregat llavors del seu culte.

Va morir amb uns 50 anys d’edat i el va succeir el seu fill gran Djedefre.

v