Josep Escolà

De Viquipèdia

Conegut com el catedràtic del futbol, Josep Escolà va destacar per la seva inteligència, visió de joc, calitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp. Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip i un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.

La suspensió de la Lliga com a conseqüència de la Guerra Civil va dur al Barcelona a realitzar una gira per Mèxic i Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blau-grana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Cette i va fixar la seva residència a França. Va romandre allí fins al final del conflicte bèl·lic i el 1940 va tornar al Barcelona, encara que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.

Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquistar tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa de 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.

Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com entrenador. Va dirigir al Badalona, Sabadell, Castelló i Llevant, al que va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.