Joana I de Castella
De Viquipèdia
Joana d'Aragó i de Castella, I de Castella ( Toledo 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid 1555 ), coneguda també com a Joana la Boja (Juana la loca, en castellà), princesa d'Astúries (1497-1504), reina de Castella i Lleó, senyora de Biscaia i comtessa de Flandes (1504-1555).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer a la cort reial de Toledo el 6 de novembre de 1479 sent filla del rei d'Aragó Ferran el Catòlic i la reina de Castella Isabel la Catòlica.
Fou la tercera filla dels Reis Catòlics, germana petita del príncep d'Astúries i hereu Joan d'Aragó i mare del futur Emperador Carles I.
[edita] Infanta de Castella
Des de petita molt bella i intel·ligent, va rebre una acurada educació pròpia d'una infanta de Castella. Com a improbable hereva de Castella aquesta educació fou basada més en l'obediència que no pas en el govern, a diferència de l'exposició pública i l'ensenyaments del govern requerits en la instrucció d'un príncep.
En l'estricte i itinerant ambient de la Cort castellana de la seva època, Joana va ser alumna avantatjada en comportament religiós, bones maneres i maneig propis de la cort, sense desestimar arts com la dansa i la música, entrenament com genet i el coneixement de llengües romàniques pròpies de la península Ibèrica a més del francès i el llatí. Entre els seus principals preceptors es trobaven el sacerdot dominic Andrés de Miranda; l'amiga i tutora de la seva mare, Beatriu Galindo "la Latina"; i, per descomptat, la seva pròpia mare.
[edita] Arxiduquesa d'Àustria
Com ja era costum en l'Europa d'aquests segles, Isabel i Ferran van negociar els matrimonis de tots els seus fills amb la finalitat d'assegurar els seus objectius diplomàtics i estratègics. Conscients de les aptituds de Joana i del seu possible acompliment en una altra cort, així com amb la necessitat de reforçar els llaços amb el Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià I d'Àustria, contra els cada vegada més hegemònics monarques francesos de la dinastia Valois, van oferir a Joana al fill d'aquest, Felip d'Habsburg, arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya, Brabant, Limburg i Luxemburg, comte de Flandes, Habsburg, Hainaut, Holanda, Zelanda, Tirol i Artois, i senyor d'Anvers i Malines entre altres ciutats. A canvi d'aquest enllaç, els Reis Catòlics demanaven la mà de la filla de Maximilià, Margarida d'Àustria, com esposa per al príncep Joan d'Aragó. Joana de Castella ja havia estat considerada prèviament per l'hereu francès, de la Dinastia Valois, i el 1489 fou demanada en matrimoni pel rei d'Escòcia, Jaume IV, de la Dinastia Estuart.
Tot i la seva voluntat de ser monja a l'agost de 1496, als 16 anys, els seus pares la fan partir des de la platja de Laredo, en una de les embarcacions genoveses del capità Joan Pérez. Però la flota també incloïa, per a demostrar l'esplendor de la Corona castellana a les terres del nord i mostrar el seu poder a l'hostil rei francès, uns altres 131 bucs, des de naus a caravel·les, amb una tripulació de 15.000 homes.
Joana fou acomiadada per la seva mare i els seus germans, i inicià el seu rumb cap a la llunyana i desconeguda terra flamenca. La travessa va tenir alguns contratemps que, en primer lloc, la van obligar a prendre refugi a Portland, Anglaterra, el 31 d'agost. Quan finalment la flota va poder acostar-se a Middelburg (Zelanda) una de les embarcacions genoveses que transportava 700 homes es va enfonsar, i amb ella les vestimentes de Joana i molts dels seus efectes personals.
Amb Joana en terres flamenques no fou rebuda pel seu promès que es trobava a Alemanya, tot perpetrat per l'oposició dels consellers francòfils de Felip a les aliances de matrimoni pactades per l'emperador. Aquests consellers intentaren encara el 1496, i amb Joana ja a la Cort, convèncer a Maximilià de la inconveniència d'una aliança amb el Regne de Castella i les virtuts d'una aliança amb el regne francès.
L'ambient de la cort en el qual es va trobar Joana fou radicalment oposat al que ella va observar a la seva Castella natal. La sòbria, religiosa i familiar cort castellana contrastava amb la festiva, desinhibida i individualista cort Borgonyona-flamenca.
Tot i que no es coneixien, s'enamoraren bojament, però aviat Felip perdé l'interès en la relació i nasqué en Joana una gelosia patològica. Sempre estava vigilant al seu espòs i malgrat l'avançat estat de gestació del seu segon embaràs, del que naixeria l'infant Carles d'Àustria el 24 de febrer del 1500, va assistir a una festa al Palau de Gant. Aquell mateix dia va tenir al seu fill, es diu, als lavabos del Palau.
[edita] Núpcies i descendència
El casament amb Felip el Bell es realitzà el 12 de novembre de 1496 a Lieja. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- la infanta Elionor d'Habsburg (1498-1558), casada el 1519 amb Manel I de Portugal i el 1530 amb Francesc I de França
- el príncep Carles I de Castella i V d'Alemanya (1500-1558), rei de Castella i d'Aragó i emperador del Sacre Imperi
- la infanta Elisabet d'Habsburg (1501-1526), casada el 1515 amb Cristià II de Dinamarca
- el príncep Ferran I d'Àsutria (1503-1564), emperador del Sacre Imperi
- la infanta Maria d'Habsburg (1505-1558), casada el 1522 amb Lluís II d'Hongria
- la infanta Caterina d'Habsburg (1507-1578), casada el 1525 amb Joan III de Portugal
[edita] Reina de Castella
El 1497 fou nomenada princesa d'Astúries, per la mort del seu germà Joan d'Aragó, passant per davant de la seva germana gran Isabel d'Aragó, la qual pel seu casament amb el rei Manuel I de Portugal feia tèmer als Reis Catòlics la possible unió dels seus regnes sota domini portuguès. Amb la mort d'Isabel d'Aragó el 1498, així com el fill d'aquesta, l'infant Miquel da Paz el 1500, va esdevenir hereva plena de la Corona de Castella.
Quan l'any 1503 el seu marit, Felip, decidí anar-se'n a Flandes a resoldre uns assumptes, sembla que s'agreujà el seu estat mental. Decideix llavors, partir cap a Castella al costat dels seus pares, especialment per la petició de la seva mare, preocupada pel seu estat de salut, doncs estava embarassada per quarta vegada; deixant a Brussel·les els seus tres fills petits.
Morta Isabel la Catòlica el 26 de novembre de 1504, es planteja el problema de la successió a Castella. Per la Concòrdia de Salamanca de 1505 s'acordà el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i la pròpia Joana. Les males relacions entre el Felip, a qui donaven suport la noblesa castellana, i Ferran van fer que aquest renunciés al poder a Castella (Concòrdia de Villafáfila de 1506) per evitar un enfrontament armat, i es centrà en els seus assumptes a la Corona d'Aragó.
[edita] Mort de Felip el Bell
El 25 de setembre de 1507 mor Felip, sota rumors d'enverinament, i llavors augmentaren els rumors sobre l'estat de bogeria de Joana. Des de Burgos on va morir Felip, el traslladaren a Granada per enterrar-lo, viatjant sempre de nit i amb la reina Joana sense separar-se ni un moment del fèretre. A partir d'aquell moment no es va voler canviar de roba, ni rentar-se i Ferran el Catòlic va decidir fer-la recloure a Tordesillas el mes de gener de l'any 1509, iniciant el rei d'Aragó una regència a Castella fins el 1516. Allà va passar la resta de la seva vida fins el dia que va morir, el 12 d'abril del 1555, després de 46 anys de reclusió forçosa i sempre vestida de negre.
El 1516 amb la mort de Ferran el Catòlic, el fill gran de Joana, el príncep Carles I va rebre el títol de rei de Castella i d'Aragó, per la qual cosa Joana de Castella no va arribar mai a succeir el seu pare a la Corona d'Aragó. Així mateix mai va ser declarada incapaç per les Corts castellanes ni se li va retirar el títol de reina.
Mentre Joana va viure, en els documents oficials havia de figurar en primer lloc el nom de la reina Joana. A la mort de Ferran el Catòlic, va exercir la regència de Castella el Cardenal Cisneros fins a l'arribada de Carles des de Flandes.
| Precedit per: Isabel la Catòlica |
Reina de Castella i Lleó amb Felip el Bell 1504–1555 |
Succeït per: Carles I |
