Huns
De Viquipèdia
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins l'Índia. Són probablement dues branques d'un mateix poble, d'origen mongol, els huns blancs (dits també heftalites), que cap a la fi del s IV dC baixaren, l'una cap a la vall del Volga i l'altra cap a l'Oxus (Amur Darya).
Taula de continguts |
[edita] Origen dels huns
Modernament s'ha donat el nom d'Huns a les poblacions que els xinesos anomenaven xiongnu o hsiung-nu, i que constituïren, al final del s. II aC, un reialme a la Xina.Els huns (també cuns o kuns, llatí hunni o chuni, grec ounnoi o chounoi). Joseph de Guignes al segle XVIII va identificar als huns amb els Hsiung-nu però encara no hi ha un consens general sobre el tema. Sovint es pensa que les confederacions tribals no tenien un origen ètnic únic, sinó que eren una barreja de diferents grups sota un nom comú. L'evidencia arqueològica, lingüística i històrica basada en les fonts xineses, suggereixen que els huns eren part dels hsiung-nu, els quals foren derrotats per l'Imperi Han i expulsat cap al oest. La darrera menció dels hsiung-nu esta datada el 151 al llac Barkol. Es suposa que els huns van passar al Àsia Central i després a Europa oriental. A les fonts xineses una tribu establerta al Àsia Central sota el nom de Yueban es indicada com la resta dels Hsiung-nu.
[edita] Els huns a Europa
Dionís Periegetes parla d'un poble que vivia prop de la mar Càspia al segle II que podrien ser els huns. Ptolemeu esmenta els chuni entre les tribus sàrmates al mateix segle II.
Son esmentats per Amià Marcel·lí que els situa al Caucas occidental, i sud d'Ucraïna (segona meitat del segle IV). Els huns, aliats als alans, van expulsar als grutungs i tervings (els gots) mes enllà del Danubi, des Dàcia (Moldàvia i Besaràbia) cap a Mèsia i Tràcia (Bulgària).
Poques informacions es tenen dels huns entre el 150 i el 300. Vers el 200 (entre el 194 i el 214) els huns van conquerir la ciutat de Balk, al Caucas (en armeni Kush, anomenada pels grecs Hunuk). Els huns que es van establir a Transoxiana van originar els huns blancs. El 361 els huns occidentals vivien a Ucraïna i foren invitats pels romans a establir-se a Panònia com aliats. El 372 sota el rei Balimir van avançar i van derrotar als alans que van quedar integrats a la seva confederació. Vers el 405 van entrar a Panònia.
Fou a partir del 372 que la pressió dels huns en direcció a Europa occidental provocà una desestabilització dels pobles barbars. A la fi del s. IV els huns s'instal·laren a les planes del Danubi. Durant un temps van coexistir sense problemes amb l'imperi romà, el qual ajudaren en la lluita contra els germànics.
[edita] La Confederació d'Àtila
El 433 va pujar al tron Àtila fill de Mundzak. Prisc parla de cinc ambaixades (433, 441, 448, 449 i 450) en una de les quals (la de 448) ell mateix va participar quant Àtila tenia el seu camp entre el Tisza i el Danubi i havia assolit el poder de les dos principals hordes dels huns i de la confederació al seu entorn. Àtila va morir el 453 de mort natural. Durant el seu govern va fer incursions a Itàlia. Grècia, Tràcia, el baix Danubi, i la Gàl·lia. Tot i la seva fama fou un negociador mes que un militar. L'imperi d'Àtila estava confederat amb molts altres pobles: alans, gèpids, sciris, rugis, sàrmates, eslaus i gots. A la seva mort una confederació dirigida per Ardaric va posar fi a l'imperi en la batalla del riu Nedau (lloc no identificat) el 454.
[edita] Huns orientals
La pressió dels huns a partir del Turquestan i cap a l'Índia i l'Iran començà al final del s. IV dC. Ocuparen Sogdiana i Bactriana; després atacaren a l'Iran i penetraren profundament al Nord Oest de l'Índia i a l'Índia central, com a conseqüència del afebliment de l'imperi dels Gupta a la fi del s. V.
[edita] Pobles successors
Diversos pobles es consideren els successors: els búlgars; els avars i magiars; els cumans, els khàzars i els petxenegues
[edita] Societat i cultura
Els huns eren nòmades però reconeixien la propietat de la terra, així cada grup es movia només per la seva àrea d'influència excepte per expandir el seu domini.Ètnicament tenien trets mongoloides.
Combatien usant el cavall, l'arc compost i la llança i eren famosos pel seu pillatge i la seva velocitat. La caça proporcionava gran part de la seva dieta i els líders caçaven sovint per tot el seu exèrcit en una mena de preparació per a la guerra.
Hi ha una gran polèmica sobre la llengua que parlaven. Alguns creuen que és un idioma extingit de la branca altaica (en relació amb, per exemple, el turc i els idiomes de l'Àsia central actuals). D'altres aposten per una llengua irànica basant-se en les inscripcions de monedes trobades a les excavacions, si bé avui dia es creu que aquestes monedes podien ser simples còpies.
[edita] llista de reis dels huns
Llista conforme a la Wikipedia anglesa, no coincident del tot amb altres fonts:
- Kama Tarkhan vers 352
- Balamber vers 370
- Alypbi vers 375
- Uldin (Khan) vers 390-411
- Donatus (Khan) vers 411-412
- Kharaton vers 411
- Octar vers 412
- Ruga vers 432
- Bleda vers 433-444 (al mateix temps que Àtila)
- Àtila (Idil) vers 433-453 (unifica les hordes vers el 444)
- Ellac vers 453-455
- Tuldila vers 457
- Dengizich vers 460-469 (junt amb Hernach)
- Hernach vers 460-469
- Tingiz vers 490 (junt amb Belkermak)
- Belkermak vers 490
- Djurash vers 500 (abans)
- Tatra vers 500 (després)
- Boyan Djelbir vers 525
- Sandilch (Khan dels Utrigurs). Divisió entre els Utrigurs (al est del riu Don) i Kutrigurs (al oest), vers 550
- Zabergan (Khan dels Kutrigurs) vers 560
- Bayan (Avar Khagan) vers 565-600, primer khan dels avars
