Història de l'hoquei patins a Catalunya
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Orígens
El 16 de desembre de 1915 es disputa el primer partit d'hoquei patins a Catalunya, entre els equips de l'Indian Hoquei Club i l'Sport Hoquei Club. L'esport, però, encara no arrelà. El 1925 es juga al Turó Park barceloní. El 1928 s'organitza la Federació Catalana, que més tard es denominarà catalano-balear. Durant aquests anys neixen els primers equips: Catalunya, Unió Universitària i Skating de primera categoria, i Maricel i Eagle de segona.
El 1930 s'organitza el primer campionat català de patinatge. El 1935-36 es juga a hoquei patins a Cerdanyola del Vallès, on es crea el Cerdanyola CH (1936), i a Girona, on el GEiEG forma un primer equip el 1936, que més tard serà la base de l'Agrupació Esportiva Gironina. L'hoquei s'extén a Girona. De l'Agrupació es funda inmediatament el Girona HC (1940), que construeix la pista de Vista Alegre, la primera de l'Estat dedicada a aquest esport.
[edita] Des de la Guerra Civil
Després de la Guerra Civil, l'hoquei patins s'exten a Reus, Vilafranca del Penedès i Sabadell. El 1941, Josep Maria Sastre es trasllada a Galícia i hi crea afició. El català Laureà Medina i Masferrer impulsa la creació de la Federació Espanyola. L'any 1946 es fussionen les federacions d'hoquei herba i hoquei patins, formant-se la Federación Española de Hockey y Patinaje. A partir de 1947, amb Joan Antoni Samaranch al front, la selecció espanyola (formada només per catalans) debuta internacionalment. El seu primer gran èxit fou el 1951, a Barcelona, on es guanya el Campionat del Món. També es guanyen els Campionats del Món de 1954, 1955 i l'Europeu de 1957, sempre amb jugadors exclusivament catalans. Els clubs més destacats del moment són el RCD Espanyol, Unió Club d'Hoquei, CN Reus Ploms, Club Patí, Reus Deportiu, FC Barcelona i CP Voltregà. L'any 1954 hi ha una escissió a la Federació de Patinatge i la Federació d'Hoquei Herba pren vida pròpia, restant els dos esports definitivament deslligats.
Durant els anys seixanta i setanta continua l'hegemonia de l'hoquei català a nivell espanyol, emportant-se tots els títols disputats. L'RCD Espanyol desfà la seva secció i en pren el relleu el FC Barcelona, que poc a poc esdevindrà el club dominardor de l'hoquei català. També a nivell europeu el domini de l'hoquei català és insultant, guanyant totes les Copes d'Europa des de la seva creació el 1966 fins el 1983 excepte una, entre Voltregà, Reus i Barça.
A partir dels anys 80 l'hoquei veu com per primera vegada un club no català, construit a base de fitxatges milionaris, el HC Liceo de La Corunya intenta disputar l'hegemonia als clubs catalans, arribant a guanyar diversos títols. El club, això si, estarà format, bàsicament, per jugadors argentins ... i catalans. A més amb el restabliment de la democràcia comencen els primers partits amistosos de la Selecció Catalana, autèntica potència mundial. El 2004 i el 2005 la Selecció Catalana es proclamà campiona de la Grup Tarradellas Cup, un dels tornejos amistosos, disputat a Blanes, més importants a nivell mundial.
[edita] El Cas Fresno
El 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge és reconeguda de forma oficial com a membre independent de ple dret a la federació internacional (FIRS). El més d'octubre, Catalunya participa i venç al Campionat del Mon B. Catalunya entra, per dret propi, dins del grup de participants al següent Mundial A, a celebrar a Fresno el 2005. Però alegades pressions polítiques de l'estat espanyol, provoquen que en una assemblea, celebrada el 26 de novembre, Catalunya no sigui ratificada com a membre de ple dret de la Internacional. Catalunya fou excluida, per tant, de participar al Mundial A, on el campió final del torneig fou la selecció d'Espanya, formada íntegrament per jugadors catalans. La Federació Catalana interposà un recurs al TAS (Tribunal de l'Arbitratge de l'Esport) de Lausana que finalment donà la raó a la Catalana, invalidant l'assemblea de Fresno per irregularitats i obligant a repetir la votació sobre la admisió de la Federació Catalana a la Internacional.
[edita] Grans jugadors
|
|
|
|
