Hebron

De Viquipèdia

Hebron (àrab الخليل (Al-Khalīl; hebreu חֶבְרוֹן) és una ciutat de Palestina a Cisjordània, a la vall d'Eshkol. El seu nom vol dir "amic". Té una població d'uns 130.000 habitants i és a uns 930 metres sobre el nivell del mar. Es troba a uns 30 km al sud de Jerusalem. Destaca per les seves vinyes, ceràmiques i vidres. És seu de la Universitat d'Hebron. A la ciutat es troba la famosa Tomba dels Patriarques (hebreu: מערת המכפלה, o Me'arat ha-Machpelah, "Cova de la Machpelah"; àrab: الحرم الإبراهيمي, o al-Haram al-Ibrahimi "el santuari d'Abraham"), lloc considerat sant per les tres religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam, i que segons el Gènesis és una cova excavada per Abraham per enterrar a la seva dona Sara; els jueus creuen que Abraham, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, i Lea estan enterrats a la cova, que es considerada el segon lloc més sagrat del judaisme; a la rodalia s'han edificat esglésies, sinagogues i mesquites destacant la mesquita d'Ibrahimi i les sinagogues de la Sala d'Abraham i de la sala de Jacob.

La ciutat disposa d'un Museu Arqueològic amb una notable col·lecció d'objectes cananeus i del període islàmic. El roure d'Abraham o de Mamre és un antic roure que segons la tradició marca el lloc on Abraham va plantar la seva tenda (el roure es calcula que té una 5000 mil anys) i esta administrat per l'església ortodoxa russa. Altres llocs notables són les tombes d'Abner (el comandant del exèrcit de David), de Ruth i de Jesse.

El dialecte àrab parlat a la ciutat és peculiar i se'l coneix com hebronita.

Taula de continguts

1 Història
2 Alguns reis
3 Demografia
4 Personatges famosos relacionats amb Hebron
5 Referencies
6 Links externs

[edita] Història

Hebron és una ciutat de les mes antigues de la regió. Era habitada pels cananeus al quart mil·lenni i fou seu d'un regne. A la Bíblia el regne d'Hebron es esmentat al segle XVIII aC i es diu que abans de la conquesta israelita (després del 1300 aC) es deia Quiriat-Arbà.

Integrada als dominis de la tribu de Judà, David fou proclamat rei d'Israel a Hebron i fou la seva capital fins a la conquesta de Jerusalem. S'han trobat inscripcions del segle VII aC portant el nom jueu de la ciutat. Vers el 587 aC, destruït el primer temple, bona part dels seus habitants jueus foren exiliats i el seu lloc ocupat per edomites. Herodes el gran va construir la muralla que rodeja encara la cova de Machpelah.

Sota domini roma i després bizantí, l'emperador Justinià va construir una església cristiana a la cova al segle VI, que fou destruïda pels perses al mateix segle. Al 638 fou ocupada pels musulmans, i l'antiga església cristiana va esdevenir mesquita musulmana. El califa Omar va permetre als jueus construir una sinagoga a la cova.

El 1099 els croats van entrar a la ciutat dirigits per Godofred de Bouillon i li van donar el nom de Castelló de Sant Abraham. La mesquita va esdevenir església cristiana i els jueus foren expulsats de la sinagoga. El 1166 fou visitada per Maimònides i el 1187 fou conquerida per Saladí que li va retornar el seu nom d'Hebron. El 1189 la ciutat fou reconquerida per Ricard cor de lleó, i els croats la van conservar fins el 1260 quant el mameluc al-Malik al-Zahir Rukn al-Din Baibars al-Bunduqdari la va ocupar; fou llavors quant es va construir la mesquita d'Ibrahimi i els minarets i per aquest temps va tornar també una petita comunitat jueva, fins que el 1266 la presencia de jueus i cristians a la tomba del Patriarca fou prohibida.

El 1516 es va establir el domini otomà i els jueus foren expulsats i els seus béns expropiats però mes tard s'hi van poder establir altres jueus, sobretot alguns exiliats de Castella i Aragó. El 1540 el rabí jueu Malkiel Ashkenazi va comprar uns terrenys on va establir una sinagoga coneguda per Abraham Avinu. El 1807 els jueus van comprar més terrenys (on avui és el mercat). El 1831 els egipcis van entrar a Hebron que van governar fins el 1840, i durant el seu govern, el 1834, es van produir alguns actes contra els jueus.

El desembre de 1917 els britànics van entrar a la ciutat. El 1929 es van produir seriosos disturbis antijueus; el 1931 alguns jueus van tornar al barri jueu que havia quedat molt damnat però els disturbis es van reproduir i els britànics van decidir evacuar tota la població jueva de la ciutat. Els britànics van romandre a Hebron fins el 1948 quan la Cisjordània fou entregada al rei haiximita de Transjordània per formar el regne haiximita de Jordània. Fou capital del liwas d'Al-Halil. El 1967 Hebron i la Cisjordània fou ocupada pel exercit israelià i des el 1969 alguns jueus es van establir a la ciutat i una colònia jueva es va establir a l'est de la ciutat a Quiriat-Arbà, d'on el 1979 es van traslladar al barri d'Avraham Avinu i més tard a altres barris incloent Tel Rumeida.

Després dels acords d'Oslo el 1997 la ciutat fou dividida en dos sectors: l'H1, poblat per uns cent vint mil palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina; i l'H2, amb uns 500 jueus i trenta mil palestins, administrat per Israel. Progressivament la zona d'administració israeliana va anar expulsant als palestins dels que ja nomes en resten uns deu mil. Un colon israelita Baruch Goldstein, va obrir foc el 1994 contra els civils palestins que pregaven a la mesquita d'Ibrahimi i en va matar a 29; a causa d'aquest fet el moviment extremista sionista Kach fou prohibit.

[edita] Alguns reis

Arba ha-Anak (llegendari) abans del 1700 aC ?
Mamre abans del 1600 aC
Japhia, vers 1250 aC
Hoham, vers 1200 aC
Sheshi, vers 1150 aC

[edita] Demografia

Any	Musulmans	Cristians	Jueus	Total	Notes
1538	749 h	7 h	20 h	776 h	(h = propietaris) Font: Cohen & Lewis
1817			500		^[1]
1838			700		^[1]
1837			423		Cens de Montefiore
1866			497		Cens de Montefiore
1922	16.074	73	430	16.577	Cens del Mandat britànic
1931	17.275	112	135	17.522	Cens del Mandat britànic
1944	24.400	150	0	24.550	Estimat
1967	38.203	106	0	38.309	Cens israelita
1997	130.000	3	530	130.533	Cens palestí