Guifred Estruch

De Viquipèdia

En Guifred Estruch o Estruga o Struch fou un noble català medieval de datació incerta.

La llegenda situa el Comte Estruch en l'època del rei Alfons II d'Aragó (el Cast), i hauria estat molt ben considerat a la Cort de Barcelona des dels temps de Ramon Berenguer IV com a triomfador contra el rei moro de València, i col·laborador decisiu en la presa de Tortosa el 1148, i en les de Lleida i Fraga el 1149.

[edita] Altres llegendes

Explica una altra llegenda que Estruch fou un cavaller piadós, d'origen germànic (el seu nom seria Struch), que pels seus mèrits en la lluita contra els serracens, com a vencedor en la batalla de Les Naves de Tolosa, va ser recompensat per Pere el Catòlic amb terres a Catalunya, alguns asseguren que el castell de Llers. La seva vida feudal es veié només pertorbada per per unes bruixes a les que condemnà a la foguera.

Tota la documentació històrica relativa a aquest cavaller es va perdre durant l'aniquil·lació del poble de Llers per l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola.

La rellevància del Comte Estruch radica en que, segons la llegenda que ha perviscut fins l'actualitat, fou el primer vampir de la tradició oral occidental després dels fets que tingueren lloc en la zona pirinenca de Llers, on havia estat destinat per tal de lluitar contra el paganisme i les bruixes, i morí a causa d'una enfermetat desconeguda. A partir d'aquí es diu que les bruixes el convertiren en vampir, mitjançant una maledicció que li llançaren abans de morir cremades a la foguera, i i després de morir va reviure com un vampir, espantant a les gents de la zona. Apreixia per les nits xuclant la sang al bestiar i posteriorment als habitants dels seus territoris. Després de que tot el poble de la zona de l'Alt Empordà lluités per acabar amb el vampir, vingué un ermità d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un ancestral sortilegi (rituals de la càbala).

Altres fets més històrics ens donen a conèixer un personatge real que visqué en les contrades esmentades. S'anomenava Arnalli Estrucionis i es casà amb n'Arnaldeta Sitjar (que morí el 1214 i està enterrada a la col·legiata de Sant Fèlix, i el sepulcre de la qual es conserva encara avui). Pocs historiadors s'han apropat a aquesta història.

També podria tractar-se de dues persones diferents per cada llegenda, ja que segons l'esmentat lluità amb Ramon Berenguer IV fins 1149 i participà després a la batalla de Les naves de Tolosa el 1212, havent-hi entre els fet 63 anys de diferència.