Gran Colòmbia
De Viquipèdia
La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831. Comprenia els antics territoris del Virregnat de Nova Granada, és a dir els actuals països de Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà. El nom de "Gran Colòmbia" és una creació historiogràfica moderna per evitar confusions amb l'actual Colòmbia, a l'època el país es conexia simplement com "Colòmbia" o fins i tot amb l'antic nom de "Nueva Granada".
[edita] Història
La creació d'un nou estat en els territoris de l'antic Virregnat de Nova Granada es va formalitzar al Congrés d'Angostura (17 de desembre de 1819) sota la presidència de Simón Bolívar. Mitjançant l'anomenada "Llei Fonamental de Colòmbia" «les Repúbliques de Veneçuela i la Nova Granada queden des d'aquest dia reunides en una de sola sota el títol gloriós de República de Colòmbia». El país es va dividir en tres grans departaments: Cundinamarca (capital Bogotà), Veneçuela (capital Caracas) i Quito o del Sud (capital Quito). El nou estat ajudà els nuclis de resistència contra el domini espanyol, que en aquestes terres acabà definitivament amb la batalla de Carabobo (24 de juny de 1821), la batalla del Pichincha (24 de maig de 1822) i finalment amb la definitiva batalla d'Ayacucho (9 de desembre de 1824, ja al Perú).
El Congrés de Cúcuta (1821) elaborà la constitució de la República i establí la capital a Bogotá. A més, es decidí un major centralisme de l'estat, que s'enfrontà a les tesis més federalistes de bona part de polítics veneçolans i equatorians. S'establí també una nova divisió territorial, convertint els departaments en regions i dividint aquestes en departaments. S'escollí Bolívar novament president i Francisco de Paula Santander fou nomenat vicepresident.
Malgrat la ràpida desintegració del poder espanyol, la nova república grancolombiana sempre fou un estat políticament dèbil. Les fortes tensions regionals no van permetre assolir una unió política dels territoris de l'antic Virregnat. Els intents de modificar la divisió territorial foren constants i el govern es veia obligat a assolir equilibris que no convencien a cap de les parts. De la mateixa manera, l'oposició al govern de Bolívar fou també molt forta per part dels seus adversaris polítics. Bolívar volia una Amèrica del Sud unida, però fou incapaç d'aconseguir-ho durant les campanyes d'independència; la Gran Colòmbia, com a mínim, fou un projecte menys ambicios però que començà de forma esperançadora. La realitat subsegüent féu que Bolívar renunciés al projecte ja el 1828, davant de les creixents tensions, i abdicà de la presidencia el maig de 1830.
En aquell mateix any Veneçuela i l'Equador declaren la seva independència de la República de Colòmbia, quedant finalment dissolta la Gran Colòmbia el 1831 i provocant el naixement de tres entitats estatals diferents: Nova Granada, Equador i Veneçuela. La secessió veneçolana va ser dirigida pel General José Antonio Páez (1790-1875), que ja havia combatut sota les ordres de Bolívar i posseïa des de llavors el virtual control de la part veneçolana de la república. Páez es va convertir en el primer president del nou estat veneçolà (fins el 1863). A l'Equador fou Juan José Flores qui assumí la presidència. Nova Granada queda a càrrec de Rafael Urdaneta qui originalment havia provocat un cop d'estat per tornar el poder a Bolívar, però al qual renuncià poc després.
[edita] Presidents de la Gran Colòmbia
- Simón Bolívar (17 de desembre de 1819 - 4 de maig de 1830)
- Domingo Caycedo (4 de maig - 13 de juny de 1830)
- Joaquín Mosquera (13 de juny - 5 de setembre de 1830)
- Rafael Urdaneta (5 de setembre de 1830 - 3 de maig de 1831)
- Domingo Caycedo (3 de maig - 21 de novembre de 1831)
[edita] Organització política i territorial
Tal com es va acordar al congrés de Cúcuta, la República es caracterizava por un poder executiu molt fort, centrat en la persona del President de la República, i amb vicepresidents regionals que actuaven en nom del Presidente en cas d'absència. El Presidente el designava un col·legi electoral. El poder legislatiu s'organitzava en dues cambres, escollit per les tres grans regions del país.
La divisió territorial de la República estava formada inicialment per 3 grans departaments: Cundinamarca (capital Bogotà), Veneçuela (capital Caracas) i Quito o del Sud (capital Quito). Posteriorment, al congrés de Cúcuta (1821) es reformà i amplià aquesta divisió en regions, departaments, províncies i cantons, de la manera següent (es mostren les regions i departaments):
- Nueva Granada:
- Boyacá
- Cundinamarca
- Cauca
- Magdalena
- Venezuela:
- Orinoco
- Venezuela
- Zulia
- Quito (o del Sur):
- Azuay
- Ecuador
- Guayaquil
