Fruit

De Viquipèdia

Raïm, fruit de la vinya.

En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarp. La funció principal d'aquest pericarp és protegir a la llavor.

A les plantes gimnospermes i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls pren per fruits.

[edita] Funcions del fruit

Siga quin siga el seu origen i aspecte, el fruit compleix dues funcions importants:

Contenir i protegir a la llavor
Contribuir a la dispersió de la llavor.
Atraure els animals que dispersen les llavors.

Els animals que mengen fruits i dispersen les llavors han contribuït a la reproducció selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.

Molts fruits tenen importància econòmica com a font d'aliment i matèries primeres. Als fruits comestibles se'ls coneix comunament com a fruita, i si tenen poc contingut d'aigua fruita seca.

[edita] Tipus de fruits

Si el fruit procedeixen d'un gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic, s'anomenen fruits simples; si procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar apocàrpic, s'anomenen fruits múltiples o col lectius; si en la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels, s'anomenen fruits complexos. Quan a la maduresa s'obren d'una forma determinanda per a alliberar les granes, s'anomenen dehiscents; en cas contrari, indehiscents. Quan el mesocarp és carnós, s'anomenen carnosos; quan és no carnós, s'anomenen secs.

Fruits simples dehiscents

Fol·licle: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre per la línia de sutura ventral. Ex. Delphinium (esperó de cavaller).
Llegum: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre en dues valves, per la línia de sutura ventral i també pel nervi central. Ex. Spartium junceum (ginesta).
Càpsula: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic paracàrpic o sincàrpic (en aquest darrer cas s'anomena caixa). Pot presentar diversos tipus de dehiscència. Ex. Papaver somniferum (cascall).
Síliqua: Variant de càpsula que procedeix d'un gineceu bicarpel·lar paracàrpic, però amb un fals envà placentari que divideix l'ovari en dos lòculs. Fruit més de 2 vegades més llarg que ample; dehiscència en dues valves. Ex. Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca).
Silícula: Semblant a la síliqua, però menys de dues vegades més llarg que ample. Ex. Alyssum maritimum (caps blancs).

Fruits simples indehiscents secs

Aqueni: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarp coriaci no soldat a la llavor.
Cípsela: tipus d'aqueni que prové d'un ovari ínfer pluricarpel·lar. Propi de Valerianàcies, Dipsacàcies i Asteràcies. Ex. Helianthus annuus (gira-sol).
Cariopsi: Com l'aqueni, però amb el pericarp soldat a la llavor. Ex. Triticum sativum (blat).
Nou: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarp llenyós no soldat a la llavor. Ex. Corylus avellana (avellaner).
Sàmara: Nou proveïda d'una ala membranosa. Ex. Acer monspessulanum (auró).
Esquizocarp: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Conté moltes llavors. Aquest fruit s'obre per les línies de sutura dels diferents carpels donant lloc als mericarps. Ex. Malva rotundifolia (malva).

Fruits simples indehiscents carnosos

Drupa: Procedeix normalment d'un gineceu unicarpel·lar i a vegades pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Mesocarp carnós i endocarp petri. Ex. Olea europaea (olivera).
Baia: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una o diverses llavors. Tot el pericarp és carnós. Ex. Lycopersicum esculentum (tomaquera).
Hesperidi: Baia modificada en la qual l'epicarp és glandulós i ric en essències, el mesocarp carnós però eixut i l'endocarp membranós. Ex. Citrus aurantium (taronger).

Fruits múltiples o col·lectius

Polifol·licle: Cada carpel dóna un fol licle i s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs. Ex. Helleborus foetidus (el lèbor).
Poliaqueni: Cada carpel dóna un aqueni i s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, còncau o convex. Ex. Ranunculus bulbosus (ranuncle bulbós).
Polidrupa: Cada carpel dóna una drupa i s'origina un conjunt de fruits monosperms i carnosos. Ex. Rubus ulmifolius (esbarzer).

Fruits complexos

En la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels. Sempre provenen d'una sola flor.

Pom: Fruit format d'un ovari ínfer, amb la porció externa provinent del receptacle floral; l'endocarp és coriaci. Ex.: Pyrus malus (pomera).
Eteri: Poliaqueni en què els aquenis es disposen sobre un eix molt desenvolupat i carnós. Ex. Fragaria vesca (maduixera).
Cinoròdon: Polinou en què les nous provenen de carpels tancats en un receptacle còncau. Ex. Rosa canina (roser).