Franc (poble germànic)

De Viquipèdia

Per altres significats de la paraula franc, vegeu Franc (desambiguació).

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa. Després de diverses aliances amb l'Imperi Romà, van establir-se en l'actual França i en una regió d'Alemanya, essent el gèrmen d'aquests dos països. El poble franc, per tant, es va dissoldre en diversos regnes medievals.

[edita] Orígens

Els francs van sorgir com a poble diferenciat des dels començaments de l'era cristiana. Van sorgir de l'unió d'altres pobles germànics que vivien al voltant del Rin, en perpètua rivalitat amb el poble alamà. El seu nom ve de "lliure", ja que no estaven sotmesos als saxons ni a l'Imperi Romà com molts dels seus veïns.

La genèsis dels francs fou la següent: a la segona meitat del segle segon, durant les anomenades Guerres Marcòmanes, el poble germànic dels saxons va travessar l'Elba, i va sotmetre a altres pobles i tribus que va trobar al seu pas. Alguns pobles, per evitar sotmetre's als saxons, es van confederar a la tribu dels sicambris, formant una lliga de la qual van formar part els camavis, cats, marzs o marsis, els gamvrivians, els usipets, els tubants o tuvants, els aturis o attuaris, els dulgibinis, els camavis, els brúcters, els ansivaris o ampsivaris, els tencters o tencteris, i altres. Aquesta confederació va estendre el seu poder inicialment a la zona entre els rius Lippe (al sud), el Rin i el Ijseel (al oest) i el Ems (al est) i més tard a tot la riba dreta del Rin fins a l'altura de Magúncia.

El 240 van combatre per primera vegada contra els romans usant la denominació de francs, derivada probablement de l'antic germànic Frank, que volia dir alguna cosa similar a lliure o indomable i que els romans van traduir com Ferox. Notícia d'aquests combats la facilita Flavi Vopisc en el seu llibre Vita Aureli, en el qual narra com sent Aurelià tribú d'una de les legions de la frontera germànica, els francs van envair el territori de Magúncia, però Aurelià els va derrotar i els va obligar a retirar-se a les seves posicions inicials.

Les tribus integrants de la Confederació gaudien de total autonomia i podien separar-se quan així ho desitgessin. Mentre romanien a la lliga conservaven els seus caps, costums i tradicions, poc conegudes.

Cal dir que els francs avançaven en grups nombrosos, formant segurament una tribu, comprenent a homes, dones i nens, amb carros i animals. En el seu lloc d'origen vivien de la terra però en les seves correries vivien del botí obtingut.

Al segle III van estendre el seu domini fins a la Bretanya i fins i tot temporalment a part de Catalunya. A més, van sovintejar les incursions cap a províncies i fortificaciones romanes. Llavors van començar les petites lluites entre els romans i els francs.

[edita] El regne franc

L'emperador Julià va decidir posar fi a aquests enfrontaments que desgastaven molt l'exèrcit romà i va signar una aliança amb els francs. Això va suposar la creació del regne franc, a l'anomenada Gàl·lia, a mitjans del segle IV.

La llengua dels francs era una derivació de l'indoeuropeu, probablement d'arrel germànica. Era un idioma molt fragmentat en dialectes, a causa de tres factors: la ruralització del regne, l'absència de recolzament escrit i les diverses ètnies que s'agrupaven sota el nom de "francs".

El regne es mantenia sota un ordre militar estricte. L'ús d'armes avançades per a l'època, com destrals tallants o unes llances que permetien immobilitzar l'enemic per atacar amb l'espasa, els van donar fama de grans guerrers. Dins del seu territori els soldats exercien un gran poder, i les rivalitats entre ells sovint van dificultar força el comerç.

[edita] Els merovingis i els carolingis

Destaquen dues dinasties al regne franc: els merovingis i els carolingis. El rei merovingi més destacat va ser Clodoveu, que va iniciar la conversió dels francs al cristianisme amb la immersió cultural que suposava (procés força més llarg que en altres pobles germànics).

L'ascens dels carolíngis marca l'entrada al feudalisme. Aquesta nova família regnant té com a figures cabdals de Pipí el Breu i Carlemany, que va fundar el Sacre Imperi Romanogermànic.

La divisió d'aquest imperi (843) va suposar el naixement de dos països: França i Alemanya, diferenciats culturalment des de feia anys. Tot i així, el terme francs va continuar usant-se per designar els habitants d'aquells territoris durant tota l'Edat Mitjana (els àrabs van estendre el nom a les croades a tots els cavallers cristians).