Falerii
De Viquipèdia
Falerii (o Faleris, en llatí Falerium) fou una antiga ciutat d'Etrúria, uns km al oest del Tíber i al nord del mont Soracte.
No apareix a l'història fins al segle V aC en que es va enfrontar per primer cop amb els romans, quant segurament era una de les 12 ciutats de la confederació etrusca. La tradició antiga feia als seus habitants descendents dels argius i Dionís esmenta que adoraven al Juno argiu; la fundació la assignen a Halesos fill d'Agamenó; els seus habitants son esmentats com a faliscus i diuen que parlaven un llenguatge diferent a altres etruscs. Però aquestes diferencies, si mai van existir, s'havien esborrat al temps del contacte amb Roma; algunes de les costums dels faliscs eren similars a les dels sabins (el Juno argiu es pot assimilar al Juno Curiris o Quiritis). El deu sabí Janus (Janus Quadrifons), també adorat a la ciutat, va passar de Falerii a Roma.
El 437 aC era una ciutat purament etrusca i estava aliada amb Veïs i ambdues donaven suport a Fidenae en la seva revolta contra Roma i foren derrotat per Cornelius Cossus. Va continuar donant suport a Veïs i quant es va formalitzar el setge d'aquesta ciutat, Falerii va incitar a les altres ciutats etrusques contra Roma, però no ho van aconseguir i també van fracassar en els seus propis esforços, i després de la conquesta romana de Veïs es van trobar a primera línea. La ciutat fou assetjada per Camil. Es probable que l'afer acabés en un tractat de deditio, o ciutat sotmesa conservant les seva estructura política. Des llavors la ciutat fou aliada romana i va mantenir l'aliança fins que el 356 aC es va unir a Tarquinii contra Roma, i les forces dels aliats foren derrotes pel dictador Marcius Rutilus, després del qual van obtenir la renovació del tractat i van reprendre les bones relacions amb Roma durant 60 anys.
El 293 aC es va unir a la revolta de les ciutats etrusques contra Roma però fou ràpidament sotmesa per el cònsol Carvilius i es va signar una treva per un any que va esdevenir pau definitiva.
Després de la primera guerra púnica, el 241 aC i per causes completament desconegudes i difícils de comprendre, la ciutat es va rebel·lar. El conflicte fou breu doncs la ciutat fou presa al cap de sis dies, quinze mil ciutadans van morir en la lluita i els habitants que van sobreviure foren obligats a evacuar-la i fundar una nova ciutat en un punt de fàcil accés i sense defenses naturals. Així ho diu Zonaras el que permet assegurar que les ruïnes de la ciutat de Falerii a la actual Santa Maria di Falleri no son les de l'antiga ciutat etrusca, sinó les de la ciutat del període romà coneguda per Falerii Nova mentre que les ruïnes de l'antiga ciutat (Falerii Veteres) corresponen a les rodalies de la actual Civita Castellana.
A Falerii Nova es va establir una colònia romana en temps dels triumvirs que es va dir Colonia Junonia Faliscorum o Colonia Falisca. No fou una ciutat molt important i pel seu nom es dedueix que va romandre el culte a Juno. Va subsistir com a ciutat de poca importància durant l'Imperi i encara es esmentada amb el nom de Faleros a la Taula de Pautinger a uns 8 km de Nepe (actual Nepi), a la via vers Ameria. Fou seu episcopal des el segle V al XI, però a l'edat mitjana els habitants van tornar a buscar la seguretat de la vella ciutat (Falerii Veteres), a uns 6 km de Civita Castellana i a uns 8 km de Nepi. Al lloc de la Falerii Nova només hi resta una granja i una església anomenada Santa Maria di Falleri i les ruïnes consisteixen en les muralles (originalment tenien uns 2 km), amb les portes arcades i torres quadrades, unes de les millors preservades. Al de la Falerii Veteres queden uns restes de les muralles.
