Elisabet de França
De Viquipèdia
Elisabet de França, duquessa de Parma (Versalles 1727 - 1759). Princesa de França de la branca primogènita de la família de Borbó. Rebé el tractament d'altesa reial des del seu naixement i fou destinada a satisfer la política matrimonial de França i del seu pare, el rei Lluís XV de França.
Nada al Palau de Versalles el dia 14 d'agost de 1727 sent filla del rei Lluís XV de França i de la princesa Maria Lesczynska. Néta del príncep Lluís de França i de la princesa Maria Adelaida de Savoia per línia paterna, i per línia materna era néta del príncep Lesczynska, elegit rei de Polònia, sota el nom d'Estanislau I de Polònia i de l'aristòcrata polonesa, princesa Katarzyna Opalińska.
EL 26 d'agost de 1739 es casà per poders a Versalles amb l'infant-duc Felip I de Parma, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. Felip i Elisabet eren cosins en segon grau en tant que rebesnéts del rei Lluís XIV de França. La parella ratificà la seva unió el dia 25 d'octubre de 1739 a Alcalá de Henares.
L'any 1748 la comunitat internacional va elegí a l'infant Felip d'Espanya com a duc de Parma, Piacenza i Guastalla. Traslladats a Itàlia la parella tingué tres fills:
- SAR la princesa Isabel de Borbó-Parma, nada a Madrid el 1741 i morta a Viena el 1763. Es casà amb l'emperador Josep II, emperador romanogermànic.
- SAR el duc Ferran I de Parma, nat a Parma el 1751 i mort el 1803 a Fontevivo. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.
- SAR la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, nada a Parma el 1751 i morta a Roma el 1819. Es casà amb el rei Carles IV d'Espanya.
Elisabet fou casada a l'edat de dotze anys i a l'edat de catorze anys fou mare per primera vegada. Dona precoç, morí a l'edat de trenta-dos a Versalles mentre realitzava una visita al seu pare, el rei Lluís XV d'Espanya.
Al llarg del segle XVIII es produí un acostament entre les dues grans cases reials europees, els Borbó de França i d'Espanya amb els Àustria. Aquest acostament fruit de la puixança que experimentaven tercers estats com Prússia, Rússia o la Gran Bretanya quedà evidenciat amb la política matrimonial d'aquestes dues cases.
D'una banda es produiren les unions matrimonials entre la princesa Isabel de Borbó-Parma i l'emperador Josep II, emperador romangermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic.
De l'altre les unions entre les arxiduquesses Maria Amàlia d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Maria Antonieta d'Àustria i Maria Clementina d'Àustria amb el duc Ferran I de Parma i els reis Ferran I de les Dues Sicílies, Lluís XVI de França i Francesc I de les Dues Sicílies.
Aquestes unions acostaren més els Àustries i els Borbons, però els Borbons també s'acostaren més entre ells. A través dels anomenats Pactes de Família s'acordà les noces del príncep Lluís de França i la infanta Maria Teresa d'Espanya, la unió entre la princesa Elisabet de França]] i el duc Felip I de Parma i el casament entre el rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
