Economia del Canadà

De Viquipèdia

Economia del Canadà
Moneda	Dòlar canadenc ($, CAD)
Organitzacions comercials	NAFTA, OCDE, OMC i altres
Estadístiques [1]
PIB ranking	13è (2004)
PIB	$1,023 bilions (2004)
Creixement del PIB	2,4% (2004)
PIB per capita (PPP)	$31.500 (2004)
PIB per sector	agricultura (2,3%), indústria (26,4), serveis (71,3%) (2004)
Inflació	1,9% (2004)
RNB per capita	$28.390 (2004)
Força laboral	17,37 milions (2004)
Sectors d'ocupació laboral	agricultura (3%), indústria (20), serveis (74%) (2000)
Taxa d'atur	7% (2004)
Indústries principals	equip de transportacío, químics, minerals processats i nnaturals, productes d'alimentació, fusta i paper, pesca, petroli i gas natural
Comerç
Expotacions	$315.600 milions (2004)
Productes d'exportació	motors de vehicles i autoparts, maquinària industrial, avions, equip de telecomunicacions, químics, plàstics, fertilitzants, fusta, petroli, gas natural, electricitat, alumini
Socis principals	Estats Units 85,2%, Japó 2,1%, Regne Unit 1,1% (2004)
Importacions	$256.100 milions (2004)
Productes d'importació	maquinària, motors, petrol, químics, electricitat, bens de consum durables
Socis principals	Estats Units 58,6%, Xina 6,8%, Mèxic 3,8% (2004)

[edita] Dades generals

Com a societat rica amb una indústria d'alta tecnologia, i amb una economia amb un PIB superior al billó de dòlars, el Canadà s'assembla al sistema econòmic de mercat dels Estats Units i al seu patró de producció. Des de la Segona Guerra Mundial, el impressionant creixement de la manufactura, la mineria i el sector dels serveis han transformat a la nació d'una economia rural a una principalment industrial i urbana. El Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, que es va signar el 1989, i després la creació del NAFTA que inclou Mèxic, ha produït un sorprenent increment en el comerç i una major integració econòmica amb els Estats Units. Atès que gaudeix de nombrosos recursos naturals, d'una mà d'obra capacitada, i de capital modern, el Canadà té una economia sòlida. Amb una administració fiscal sòlida, el Canadà ha produït un superàvit del pressupost, reduint substancialment el deute nacional, encara que un repte nou és l'administració dels costos creixents del sistema de sanitat públic. Les exportacions representen un terç del PIB. Com Mèxic, el Canadà gaudeix d'un superàvit comercial amb els Estats Units, el qual consumeix més del 85% de llurs exportacions.

[edita] La federació canadenca

Encara que històricament el Canadà ha estat políticament dividit entre les àrees francòfones i angloparlants, el liberalisme i un reduït interès en la secessió han redefinit la política francòfona del nou segle. Aquest canvi ha minvat la tensió, i la possibilitat d'una divisió o separació de la federació ja no és una preocupació nacional.

Amb l'increment dels preus del petroli el 2004 i 2005, ha hagut una transformació econòmica: les províncies de la Colúmbia Britànica, Alberta i Saskatchewan s'espera que tinguin històrics superàvits en llurs pressuposts, la qual cosa ha provocat que l'Ontàrio i Quebec hagin expressat que volen contribuir amb menys percentatge d'impostos que la resta de les províncies. Alberta, per exemple, espera tenir un superàvit de 8.000 milions de dòlars canadencs, els quals, Ontàrio i Quebec demanen que es destinin al sistema federal per tal de que aquestes dues províncies contribuiexen amb menys impostos per a la federació.

[edita] Canadà i el NAFTA

La relació del Canadà amb els Estats Units és un tema important pels canadencs del segle XXI. Encara que l'anomenada "fugida de cervells" ha disminuït per la recessió dels Estats Units del 2001, el mercat laboral canadenc també va ser afectat. Les disputes sobre les tarifes, l'acció multi-lateral i les noves lleis liberals canadenques (com ara el matrimoni homosexual, la immigració oberta, i l'ús mèdic de la marijuana) han tensionat les relacions entre ambdós països.

Malgrat aquestes diferències, els Estats Units són el seu principal soci comercial: en comparació, el 1999, el comerç nord-americà amb el Canadà va superar al comerç de totes les nacions de Llatinoamèrica amb els Estats Units. Les exportacions nord-americanes al Canadà superen les exportacions cap a tots els membres de la Unió Europea. El comerç bilateral del pont Ambassador entre Michigan i l'Ontàrio és de la mateixa grandària que les exportacions totals dels Estats Units al Japó.

El comerç amb els Estats Units es va incrementar un 40% des de la signatura del NAFTA. Com el seu soci comercial, Mèxic, el 85% de les seves exportacions estan dirigides als Estats Units. Ambdues fronteres, Canadà-Estats Units i Mèxic-Estats Units, són les més transitades del món. El NAFTA, però, ha provocat una integració major entre aquests dos països i els Estats Units, però, la integració entre el Canadà i Mèxic ha estat molt més lenta, i el comerç no ha crescut a la mateixa grandària que el comerç amb els Estats Units. Encara així, el govern canadenc té un programa de feina agrícola temporal per a mexicans, i, com a part de la seva política migratòria oberta, té un programa de contractació laboral i residència immediata per als mexicans amb llicenciatures en professions específiques com ara enginyeria i administració.

[edita] Qualitat de vida

El Canadà té una posició molt elevada en els rankings internacionals de qualitat de vida. Ocupa la cinquena posició en IDH del món, la sisena en l'índex de sosteniment ambiental i la dotzena en transparència. La ciutat de Vancouver ha estat catalogada com la segona millor ciutat per a viure del món.