Chiusi

De Viquipèdia

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

L'antiga Camars fou una ciutat úmbrica, que va caure en mans dels etruscs que la van anomenar Clusium i fou de les ciutat etrusques més importants i una de les dotze de la Lliga Etrusca. Era uns 35 km al sud de Cortona d'Etrúria, prop d'un llac anomenat avui Lago di Chiusi. El seu període de màxima potència conegut, quant va exercir l'hegemonia etrusca, fou sota el rei Porsena.

Dionís esmenta Clusium aliada a altres ciutats etrusques (Arretium, Volaterrae, Rusellae i Vetulònia) contra Tarquí Prisc el vell. Porsena va arribar a assetjat Roma segon les narracions i fins i tot va poder-la ocupar; després va enviar al seu fill Àruns a atacar Arícia però el príncep fou derrotat i mort.

Després no torna a ser esmentada fins el temps de la invasió dels sènons gals el 391 aC que la llegenda diu que foren cridats per un ciutadà de Clusium per venjar el seu honor privat; però la realitat fou que els gals van atacar en primer lloc Clusium i que els seus habitants els van induir a marxar a Roma per escapar de la pròpia destrucció.

Quasi cent anys després Clusium fou envaïda pels mateixos sènons el 295 aC i una legió romana establerta a la regió fou destruïda. No se sap quant va passar a domini romà; el 225 aC no es esmentada durant la gran guerra dels gals, que va culminar amb la decisiva batalla de Telamon. A la segona guerra púnica van proveir de moresc i altres subministraments als romans al que foren fidels.

A la guerra civil entre Mari i Sul·la la ciutat com quasi tota l'Etrúria fou partidària de Caius Mari, i a la seva rodalia es van lliurar dues successives batalles que foren guanyades ambdues per Sul·la.

Va ser municipi romà que va subsistir durant l'Imperi. Al segle V fou seu d'un bisbe. La ciutat va continuar essent habitada i va arribar fins a l'època actual.

Les ruïnes que es conserven no son nombroses; es tracta sobretot de les muralles i algunes restes d'edificis; els nombrosos sepulcres excavats a les rodalies han aportat molt de material etrusc. Les tombes més conegudes són les de Scimnia, Granduca i del Colle datades del segle VI a IV aC, amb nombroses estàtues funeràries que són ara al museu local i al de Florència. A més de les escultures s'han trobat pots de tota mena, bronzes i altres objectes com joies, decoracions, eines i similars. A uns 5 km hi ha Poggio Gajella, un turo cònic que fou usat com a lloc d'enterrament i que té nombrosos passatges laberíntics.

El territori de la ciutat va incloure diverses ciutats menors i restes etrusques s'han trobat a les viles actuals de Cetona, Sarteano, Chiancian i Montepulciano (no es coneixen els seus noms antics).