Cel·lacant
De Viquipèdia
|
Cel·lacant |
|||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||
|
|||||||||||
|
|
|||||||||||
| vegeu text.
|
El cel·lacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix i representa el llinatge més antic de peixos vius coneguts avui dia. La latimèria era creguda extingida des de l'extinció K/T, ara fa 65 milions d'anys fins que un especimen viu va ésser extret de la costa est de Sud Àfrica del riu Chalumna el 1938. D'ençà aquell descobriment, han sigut trobats a les Comoros, Sulawesi (Indonèsia, Kènia, Tanzània, Moçambic, Madagascar i l'Àrea marina protegida St. Llúcia, a Sud Àfrica.
Taula de continguts |
[edita] Característiques biològiques
La latimèria va aparèixer per primer cop al Carbonífer, ara fa 400-350 milions d'anys. El cel·lacant, el qual és molt proper als peixos amb pulmons, va viure en molts tipus d'aigües a la prehistòria.
El pes normal d'aquests és d'uns 80 kg. i poden fer els dos metres de llargada.
La seua pell excreta contínuament una substància mucosa i oliaginosa.
[edita] Descoberta
[edita] Primera troballa a Sud Àfrica
Marjorie Courtenay-Latimer, la descobridora de la latimèria, era la conservadora d'un museu a East London, Sud Àfrica. Inspeccionava les captures per veure espècimens inusuals. Un dia, en donar un cop d'ull a les captures d'un petit vaixell que havia estat pescant taurons prop del riu chalumna, va veure un peix blau entre la captura. L'agafà i se l'emportà al museu per descobrir quina mena de peix era. Quan vegué que no pogué identificar-lo a cap llibre, va contactar amb el seu amic, el professor James Leonard Brierley Smith, però no hi era. Incapaç de conservar el peix, l'envià a un taxidermista. Quan Smith tornà, inmediatament el reconegué com un cel·lacant, només conegut al registre fòssil. L'espècie fou anomenada Latimeria chalumnae en honor a ella i a les aigües on fou trobat.
[edita] Comoros
Es va començar una recerca mundial per més cel·lacants, amb una recompensa de 100 lires (una gran suma pels pescadors sud-africans de l'època). Catorze anys després, van trobar-ne més a les Comoros, primerament només un sol especimen, però mes tard es descobrí que el peix no era gens estrany pels locals. L'anomenaven gombessa o mame, per ells, un peix inferior que sovint el pescaven per equivocació, ja que, diuen, la seua carn no és gens apetitosa.
Només ara s'enten el significat de les seves espècies amenaçades i cada cop que en pesquen un, el tornen a l'aigua immediatament.
[edita] La segona espècie a Indonèsia
El 1977, Arnaz i Mark Erdmann eren de viatje de noces a Indonèsia i van veure un peix estrany al mercat a Manado Tua, a l'illa de Sulawesi. Arnaz Erdmann el reconegué com una gombessa, però era marró, no pas blau. (Els Erdmanns no s'adonaren que era una nova espècie fins que un expert vegué la seva fotografia al web.). El Cel.lacant fou reconegut els anys 90 pels científics [1]. Una anàlisi d'ADN revel·là que aquesta espècie, anomenada rajah laut (el rei del mar) pels indonesis, no és relacionada amb la població de les Comoros[2]. Va rebre el nom de Latimeria menadoensis.
[edita] Àrea marina protegida de St.Llúcia a Sud Àfrica
A Sud Àfrica, la recerca va continuar. Un bucejador, Rian Bouwer, va perdre la seva vida cercant cel·lacants el juny de 1998.
El 28 d'octubre del 2000, a la frontera sud de Moçambic, a l'abadia de Sodwana a l'àrea marina protegida de St.Llúcia de Sud Àfrica, tres bucejadors d'aigües profundes - Pieter Venter, Peter Timm i Etiénne le Roux - van fer un inmerssió a 104 metres quan de sobte aparegué un cel·lacant. No obstant, eren bucejant sense càmeres.
Anomenant-se a si mateixos SA Coelacanth Expedition 2000, el grup tornà, aquest cop amb molts altres membres. El 26 de novembre feren una immersió, però no en trobaren cap. El dia següent, quatre membres del grup - Pieter Venter, Gilbert Gunn, Christo Serfontein i Dennis Harding - tornaren a baixar. Movent-se de caverna en caverna, trobaren tres cel·lacants. El més gran feia entre 1'5 i 1'8 metres de llargària, els altres dos 1'2 i 1 metres. Qui portava la càmera prengué videos i fotografies. Després, no obstant, un desastre ocorregué. Christo de cop i volta s'enfonsà i Dennis Harding l'apujà cap a la superfície a una ascensió incontrolada. En Harding es queixava de mal al cogot i va morir al vaixell. Aparentment va patir una embòlia cerebral. Christo es va recuperar.
Tanmateix, la troballa fou una gran notícia a Sud Àfrica. El març-abril del 2002, el submergible Jago i Fricke Dive Team van descendre a les fondàries de Sodwana i observaren 15 cel·lacants, un d'ells era prenyat. També van prendre mostres de pell.
[edita] Taxonomia
Coelacanthimorpha o Actinistia són de vegades emprats per designar el grup de Sarcopterigis que contenen els Coelacanthiformes.
[edita] Imatges
 Imatge de Marjorie Courtenay-Latimer amb el primer cel·lacant capturat |
 Dibuix d'un cel·lacant |
 Latimeria chalumnae |
[edita] Referències
- "Marjorie Courtenay-Latimer." The Daily Telegraph (Londres). Maig 19, 2004.
- Myrna Oliver. "Marjorie Courtenay-Latimer, 97; Confirmed Rare Fish's Existence." Los Angeles Times. Juny 13, 2004. pg. B.16
- Jeremy Pearce. "Marjorie Courtenay-Latimer, Naturalist, Is Dead at 97." New York Times. Juny 7, 2004. pg. B.6
- Keith S. Thompson. Living Fossil: The Story of the Coelacanth. Nova Iòrk: W.W. Norton, 1991.
- Samantha Weinberg. A Fish Caught in Time : The Search for the Coelacanth Harper, Febrer 1, 2001
[edita] Enllaços externs
- African Coelacanth Ecosystem Programme, ACEP, the South African Coelacanth Conservation and Genome Resource Programme (anglès)
- Coelacanth a MarineBio.org (anglès)
- CNN: Coelacanth (anglès)
- BBC: Coelacanth (anglès)
- PBS: NOVA - Ancient Creature of the Deep (anglès)
- Seqüència DNA/Proteina de la NCBI (anglès)
