Castellar del Vallès
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Castellarenc, castellarenca | ||
| Població (2004) | 20.579 hab. | ||
| Superfície | 44,9 km2 | ||
| Densitat (2004) | 429,3 hab/km2 | ||
| Altitud | 331 m | ||
| Coordenades | 41°37'3"N, 2°5'17"E | ||
| Entitats de població | 8 | ||
Castellar del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Es localitza a 7 km de Sabadell i 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat. El seu codi postal és 08211.
El terme municipal té una extensió de 44,9 km² i una població de 20.579 habitants distribuïts en diversos nuclis (densitat de població 429,3 hab./km²). El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la població, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Racó, diverses urbanitzacions i masos disseminats. Altitud: 331 metres.
Coordenades UTM:
- UTMx 424.014
- UTMy 4.607.721
Taula de continguts |
[edita] Toponímic
Anomenada a la Edat Mitjana Castrum Kastellare, posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parròquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll, a on actualment es troba el poble, sorgeix un nucli de cases que es va denominar Sagrera de les Fàbregues. Sagrera possiblement per estar ubicat a prop de dos capelles, la de Sant Iscle i la de Santa Victòria, i Fàbregues, per la presència a partir de la edat mitjana de petites indústries en el terme municipal. En el segle XVIII apareix com a topònim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. A partir del trasllat de la parròquia de Sant Esteve a l'any 1773 a l'emplaçament actual, el poble passa a dir-se Sant Esteve de Castellar que es fa servir indistintament que Castellar. Al 1933 per acord municipal passa a anomenar-se Castellar del Vallès, aprovant-se el canvi pel Govern Civil el 1954.
[edita] Història
Els primers indicis de poblament són del IV-V mil·leni a.C (neolític).
Existeix documentació i evidències arqueològiques de que als segles IX i X seguia existint població al terme municipal. El poble ha estat tradicionalment lligat als marquesos de Castellar, que en l'actualitat resideixen a Barcelona.
[edita] Economia
Tradicionalment ha estat l'agricultura la principal font econòmica de Castellar del Vallès. Es fonamentava en cultius mediterranis típics (vi, olivera, blat, fruits secs) complementats per productes de l'hort. En algun moment s'introdueix el cultiu de fibres vegetals condicionat per l'aparició de les primeres manufactures en el marge del riu Ripoll a partir de la edat mitjana (lli i cànem).
A partir del segle XIX comença un procés imparable d'industrialització aprofitant la força de l'aigua del Ripoll, primer manufactures de la llana, després de cotó i així fins al segle XX en que el desenvolupament industrial va convertint les terres de cultiu en zones edificades o polígons industrials, deixant a l'agricultura com activitat econòmica residual. Sorgeix un veritable sector terciari cada vegada més important, convertint l'economia de Castellar en la típica d'una societat postindustrial.
El desenvolupament industrial de Castellar del Vallès ha estat molt unit al de l'empresa tèxtil Tolrà, tant pel nombre de llocs de treball com per les contribucions de mecenatge d'aquesta família a la localitat. El municipi compta amb dos polígons industrials a on treballen 5.000 persones (destacant les empreses del sector metal·lúrgic i de la fusta). Altre sector important és el dels serveis.
[edita] Transport
Castellar ha estat tradicionalment mal comunicada amb les poblacions del voltant i especialment amb les capçaleres de comarca. El gran desenvolupament econòmic i poblacional experimentat per la localitat, ha deixat insuficients les comunicacions per carretera amb Sentmenat, Terrassa i Sabadell. És possible que aquesta situació pugui millorar pròximament amb la construcció de la ronda oest de Sabadell, i l'eix del Ripoll, el que permetria a moltes castellarenques i castellarencs no haver de passar per Sabadell per a dirigir-se a Barcelona o Terrassa. També sembla prendre força l'idea de l'arribada d'una línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a la localitat.
[edita] Política
Castellar del Vallès sempre ha tingut un alcalde de la coalició CIU. De totes maneres, durant la legislatura 1999-2003 i a pesar de comptar amb majoria absoluta, Lluís Maria Corominas i Díaz va arribar a un pacte amb ERC i PSC. Desprès de les eleccions de 2003 i amb la pèrdua de majoria absoluta, CIU governa durant la legislatura 2003-2007 amb ERC, primer amb Lluís Maria Corominas i Díaz i desprès amb Montse Gatell mentre que el PSC es troba a l'oposició, encapçalada per Ignasi Giménez Renom.
[edita] Alcaldes de la Ciutat
- Montserrat Gatell Pérez (CIU) (2004- Actualitat)
- Lluís Maria Corominas i Díaz (CIU) (1992 - 2004)
- Albert Antonell Ribatallada (CIU) (1987 - 1992)
- Josep Arderius Casanovas (CIU) (1986 - 1987)
- Miquel Pont Alguersuari (CIU) (1979 - 1986)
[edita] Eleccions Municipals
| Partit-Coaliació (2003) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 3.935 (44,84%) | 8 |
| PSC-PSOE | 2.339 (26,65%) | 5 |
| ERC | 1.156 (13,17%) | 2 |
| ICV | 650 (7,41%) | 1 |
| PP | 545 (6,21%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1999) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 3.568 (48,95%) | 9 |
| PSC-PSOE | 1.696 (23,23%) | 4 |
| ERC | 1.034 (14,19%) | 2 |
| PP | 374 (6,70%) | 1 |
| ICV | 650 (5,13%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1995) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 3.379(46,40%) | 9 |
| PSC-PSOE | 1.495(20,53%) | 4 |
| ERC | 1.059 (14,54%) | 2 |
| PP | 653 (8,97%) | 1 |
| ICV | 576 (7,91%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1991) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 2.576(45,42%) | 9 |
| PSC-PSOE | 1.504(26,52%) | 5 |
| ERC | 524 (9,24%) | 1 |
| ICV | 464 (8,18%) | 1 |
| PP | 402 (7,09%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1987) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 2.898 (47,71%) | 9 |
| PSC-PSOE | 1.775(28,88%) | 5 |
| ICV | 735 (12,10%) | 1 |
| PP | 474 (7,80%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1983) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 2.549 (43,61%) | 8 |
| PSC-PSOE | 1.477 (25,26%) | 4 |
| PSUC | 895 (15,31%) | 3 |
| AP | 551 (9,42%) | 1 |
| ERC | 317 (6,17%) | 1 |
| Partit-Coaliació (1979) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| PSC + PSUC | 2.509 (47,47%) | 8 |
| CIU | 2.391 (45,25%) | 8 |
| UCD | 370 (7,00%) | 1 |
[edita] Llocs d'interès
Com a patrimoni podem destacar alguns edificis religiosos com l'església de Sant Esteve, l'església de Sant Feliu, la capella de Montserrat, l'ermita de Can Sant Pere, l'església del Puig de la Creu i l'ermita de les Arenes. També mereixen una visita el castell de Clasquerí, el Palau Tolrà (actual ajuntament), el Pont Vell, la Torre Balada (actualment en 2005 escola de música) i Can Turuguet.
[edita] Personatges
Daniel Pedrosa, campió del món de motociclisme en les cilindrades de 125 cc i 250 cc, és veí de Castellar del Vallès.
