Alfons Carles de Borbó i Austria-Este
De Viquipèdia
Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este (Londres 1849-Viena 1936).
Duc de San Jaime.
Fill de Joan de Borbó i de Bragança, i germà del pretendent Carles VII.
Era coronel de zuaus a l’exèrcit pontifici (va lluitar contra els liberals italians) i també oficial de l’Imperi Austro-Hongarès per part de la seva mare. Com el seu germà, va viure a l’exili fins que començà la Tercera Guerra Carlina (1872), i aleshores Carles el va nomenar comandant general de Catalunya amb la missió de dirigir la guerra en aquest sector. Va arribar acompanyat dels generals carlins i de la seva esposa Maria de les Neus de Bragança.
Després d’un dur enfrontament d’influències amb el famós general Savalls, va ser rellevat i s’ocupà del sector del Maestrat.
Sota les seves ordres els carlins ocuparen Conca, però va durar molt poc aquesta victòria. Fart de les tensions i disputes de poders amb els caps valencians, preferí demanar la dimissió a Carles i marxà cap a França. El 1876, acabada la guerra, va traslladar-se a l’Imperi Austro-Hongarès acabant per retirar-se de tota trama política, viatjant per molts països amb la seva esposa i fent algunes campanyes contra el duel i la maçoneria.
Durant la 1ªGuerra Mundial, va ser partidari dels Imperis Centrals.
Quan el seu nebot Jaume va morir (1931), el va succeïr com a nou pretendent: Alfons Carles I. Degut a la seva edat i la falta de fills, el carlisme tenia altre cop un greu problema successori. Alguns carlins van optar per la branca alfonsina rival, però la majoria pensaven que el germà de l’emperador austríac, Robert d’Àustria-Este, acceptaria el càrrec. D’altres van proposar que els fills de Blanca, filla de Carles VII, fossin els hereus.
Finalment, el 1936, Alfons Carles va designar el seu nebot Xavier de Borbó-Parma com a regent (i com a probable candidat a assumir la corona) mentre no es solucionés el conflicte successori. D’aquesta manera, la casa de Borbó-Parma ostenta actualment l’herència oficial dels carlins. Alfons Carles va morir a Viena en un accident amb un camió militar que mai s’ha sabut si fou provocat expressament.
