Carles Albert I de Sardenya
De Viquipèdia
Carles Albert I de Sardenya (París 1798 - Porto 1849). Princep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.
Nascut a la ciutat de París, el dia 2 d'octubre de l'any 1798 essent fill del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxònia. Carles Albert era nét per via paterna del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Josepa de Lorena-Lambesc-Brionne i per via materna del príncep Carles Cristià de Saxònia i de la princesa Francesca von Corvin-Krasinski.
El dia 30 de setembre de l'any 1817 contragué matrimoni a Florència amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana, filla del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué tres fills:
- SM el rei Víctor Manuel II d'Itàlia, nat a Torí el 1820 i mort a Roma el 1878. Es casà en primeres núpcies amb l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria i en segones núpcies amb Rosa Teresa Vercellana, comtessa di Mirafiori e Fontanafredda.
- SAR el príncep Ferran de Savoia-Gènova, duc de Gènova, nat a Florència el 1825 i mort a Torí el 1855. Es casà amb la princesa Elisabet de Saxònia.
- SAR la princesa Maria Cristina de Savoia, nada a Torí el 1826 i morta a la capital piemontesa el 1827.
Carles Albert era el cap de la casa principesca dels Savoia-Carignano i al morir el rei Carles Fèlix I de Sardenya sense descendència l'any 1831, Carles Albert accedí al tron sard.
Educat en l'ambient afrencesat de la ciutat de Ginebra i posteriorment a París en el marc de l'Imperi de Napoleó Bonaparte, l'any 1815 retornà a Torí. Des de la seva tornada a la capital piemontesa, els liberals sards li evidenciaren importants simpaties que ell agraí i sapigué conservar.
L'any 1821 fou nomenat regent del Regne com a conseqüència de l'absència del rei Carles Fèlix I de Sardenya. Aprofitant l'absència del monarca, Carles Albert concedí una constitució liberla pel regne que a la tornada de Carles Fèlix fou revocada. El rei, com a càstig, l'envià a Espanya a servir l'exèrcit de Lluís XVIII de França en l'expedició dels Cent Mil fills de Sant Lluís de l'any 1823. Carles Albert es distingí com a soldat en la Batalla de Trocadero de 1823 que serví per aniquil·lar els constitucionalistes espanyols.
L'any 1831, Carles Albert es convertí en rei de Sardenya. Amb el seu regnat s'inicià el llarg viatge que culminiaria l'any 1870 amb la Unifiació total de la península italiana. El rei promulgà l'anomenat Statuto Albertino pel qual es concedia una constitució liberal al Regne seguint les línies generals de les llibertats franceses de la Revolució.
Durant els fets revolucionaris de l'any 1848 el rei Carles Fèlix fou l'únic monarca italià que donà suport als revolucionaris liberals que pretenien la unió territorial de la península. Per això, declarà la guerra a Àustria amb la qual s'enfrontà a la Batalla de Custozza el 1848 i a la Batalla de Novara l'any següent, resultant derrotat a les dues contendes.
L'any 1849 decidí abdicar en favor del seu fill primogènit, el rei Víctor Manuel II d'Itàlia i s'exilià a Porto on moriria mesos després.
