Carcaixent

El terme, de 59,4 km2, és totalment pla i està voltat pel Xúquer, vall d’Aigües Vives i les muntanyes del Convent; regat pels rius Magre, Verd i Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent.

Al llarg de la ciutat hi ha un munt de cases modernistes aixecades per burgesia agrícola del segle passat; també cal destacar el conjunt, també modernista, format pel parc Navarro Daràs i el Passeig.

[edita] Història

Poblat des del Neolític i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l’actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d’altres a una alqueria musulmana; d’aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l’actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s’edifica, a l’alqueria de Ternils, l’ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d’agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, el 1576 hom segrega d’Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l’atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle XVI s’hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí construir una nova sèquia que suplís la insuficiència de la xarxa de sèquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l’inici del XVIII, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va recolzar al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; Mª. Antònia Talens Mezquita.

A partir del 1848 comença l'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d’agost de 1861 va crear-se la companyia Tranway Carcagente a Gandia que s’encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península, després de tres anys d’obres el 8 de febrer de 1864 s’inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s’encarregava d’unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera; el 1911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d’Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingué el títol de ciutat.

[edita] Llocs d'interès

Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d’estil pregòtic i portada romànica. Recentment restaurat, està declarat Monument Artístic Nacional.

Església de sant Bartomeu de Cogullada. S. XVI-XVII. Una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. Conserva objectes de culte interessants procedents d’altres esglésies destruïdes en la guerra de 1936-1939.

La Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d’una propietat privada.

Magatzem de La Ribera. Modernista, de principis del segle passat.

Casa Consistorial. Neoclàssic, de 1847.

Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l’església, convertida en auditori.

Convent d’Aigües Vives, del s XV.

Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta, construït en 1780, reformat en 1854 i restaurat en 1993.

Assumpció de nostra Senyora. De 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Alberga pintures de Segrelles.

Convent de sant Francesc. Edificat en 1602 amb l’autorització del patriarca Joan de Ribera.

Església de sant Antoni de Pàdua.

Església de sant Francesc de Paula.

[edita] Festes

A la Mare de Déu d'Aigües Vives i a Sant Bonifaci Màrtir cap al 16 de octubre.

[edita] Pedanies i barris

Tradicionalment gran part de la població ha viscut disseminada pel terme i a hores d’ara hi ha tres nuclis que concentren els 21.119 carcaixentins que s’hi empadronaren en 2004:

Carcaixent
Cogullada
La Barraca d’Aigües Vives

La ciutat de Carcaixent, compta amb quatre barris coneguts amb els noms de:

Santa Bàrbara
Les Barraques
La Muntanyeta
Els Quatre Camins

[edita] Altres dades

Un 81,80% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.

Les eleccions municipals de 2003 donaren 13 regidors i la batlia al PP; el BLOC tragué 3 regidors, La Rosa, 2; el PSPV, 1 i AV, 1.

Des del segle XIX el monocultiu de la taronja és la base de la pròspera economia local. L’escassa indústria es dedica a la transformació dels cítrics i quelcom de tèxtil i mobiliari.