Caràcter xinès
De Viquipèdia
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos, en xinès 漢字 / 汉字 (en transcripció pinyin “hànzì”).
Els caràcters xinesos o les seves adaptacions han estat també utilitzats per les llengues coreanes, annamita i japonesa on s’anomenen kanji i s'escriu amb el mateix caràcter que el xinès 漢字.
Els escrits més antics en xinès es remunten a la dinastia Shang i se'n conserven algunes realitzades sobre ossos i closques de tortuga conegudes com jiǎgǔwén (甲骨文,)
[edita] Aspectes rellevants dels caràcters xinesos
- Cada signe es refereix a la unitat mínima de significació (morfema)
- En el lèxic la gran majoria dels mots actuals són bisíl·labs composts per unió de dos monemes, que habitualment tenen identitat i significació pròpies, per exemple 欢迎 (benvinguda).
- Hi ha inventariats uns 50.000 caràcters diferents dels quals 10.000 són els realment utilitzats en la llengua culta i 3000 en el llenguatge corrent.
- Pocs hànzì són ideogrames i des de temps antics els signes tenen valor fonètic encara que aquests signes no determinen exactament el so i per tant és molt difícil saber com han d’ésser pronunciats
- La majoria de caràcters estan compostos per un radical semàntic (de significat més o menys comú) i un de fonètic, la qual cosa s’aprofita per ordenar-los en els diccionaris
- Cada caràcter és indivisible i invariable però per raons tècniques i d’estudi es classifiquen en simples i compostos (segons els traços), ideogràfics (sentit deduïble de les parts) i fonètic (si contenen alguna vaga indicació sobre la pronúncia).
[edita] Evolució de l’escriptura xinesa
- Al llarg de la història s’han fet servir diversos estils de grafisme que es conserven encara en l’art cal·ligràfic tradicional: El primer estil d’escriptura, sorgit durant la dinastia Shang, es coneix com dàzhuànshū 大篆書, "escriptura del segell gran” altres estils són l’escriptura del segell petit xiǎozhuànshū 小篆書, l’escriptura administrativa lìshū 隸書, el xíngshū 行書, i el d’herba cǎoshū 草書.
- L’estil escrit o llengua literària anomenat wenyan, originat a partir del xinès antic permet comprendre els texts de qualsevol època.
- L’estil baihua més pròxim al llenguatge parlat i utilitzat ja pel budisme, va desplaçar progressivament al wenyan i el va substituir completament amb la reforma educativa de la Xina del segle XX.
La forma tradicional d’escriure era en vertical i de dreta a esquerra però modernament es fa en horitzontal i d’esquerra a dreta.
- A partir del 1956 el govern de la República Popular de la Xina va simplificar els caràcters i va adoptar oficialment l’any 1979 el sistema de transcripció pinyin. Singapur va fer el mateix.
