Call
De Viquipèdia
Els calls (del llatí callum, pas estret entre dues parets, o bé de l'hebreu kahal, sinagoga) eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans
El nom es correspon al de juderia en castellà i al ghetto en italià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat.
En general els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.
Entre els principals calls dels Països Catalans hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma de Mallorca (on persistí un tracte discriminatori durant segles: xueta).
Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades d'impures per als cristians com de metge i prestamista. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David.
El call de Barcelona va ser assaltat el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.
